dijous, 29 de desembre de 2011

Un regal per les meves pràctiques!!


divendres, 23 de desembre de 2011

Nadals de Pau...


Aquesta és una postal especial: l'hem feta amb amor, il·lusió i valors.
El nostre mag de la Pau és obra d'en Pepe,
un dibuix màgic que me va regalar pel 10è aniversari!
Us desitgem unes bones festes i un feliç any nou.


dilluns, 19 de desembre de 2011

Jocs de Falda

A la classe d'Estratègies Educatives hem traballat els Jocs de falda. Cada una de nosaltres n'havia de "representar" una. Aquesta és la que més he fet a les meves filles "Cara moixeta". Esper que us agradi.
Després també hem vist una pàgina web de Jocs de Falda que neix des de l'EOEP.
En un dels vídeos en V. Arnaiz ens explica molt bé el que són els jocs de falda i quina càrrega cultural tenen. M'agrada quan diu que "els jocs de falda NO són partitures que s'ha d'aprendre, són relacions que s'han de construir".
També explica que els jocs de falda són les primeres propostes culturals que els feim als fillets com a estructura de relació, que té un text (tot provocant la picardia), una música (molt senzilla per a què l'infant hi pugui participar) i un moviment (aprenentatge de diàleg a través del joc). Apropar adults i infants en una relació lúdica i amb molta disponibilitat. Per tant, hi ha d'haver reciprocitat que el petit anirà aprenent a mesura que interactua amb els infants. A més, animen als pares (no a les mares) a participar d'aquests joc de falda, ja que són una bona manera d'establir vincles amb els seus fills.
Aquí teniu l'enllaç: http://menorcatv.com/jocsdefalda/index.htm
També crec que és força interessant fer-ne un recull per tal d'anar ben proveits a l'escola... Poc a poc us n'aniré penjant...
Esper que sigui una bona estratègia per emprar amb els petits i establir vincles afectius amb ells.

Un conte per les dones!

Recentment es va cel·lebrar la Diada en Contra de la Violència de Gènere. Pocs dies després la meva tia em va fer arribar aquest conte sobre aquest tema. Un conte per adults i amb un missatge molt clar: NO AL MASCLISME, NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.  Tots sabem que cal fer per erradicar-ho: una educació basada en la igualtat, la igualtat d'oportunitats, la empatia, la cooperació... tot i així encara queda molta feina, molta conciència... hem de pensar en el futur, en els altres, en els nostres drets i deures com a dones lliures que podem opiniar, fer i desfer sense haver d'estar sotmeses als capritxos dels altres.
Us encoratjo a donar-li una ullada... S'apropa a la realitat! I a més té un bon toc de gràcia!



Obrim!!!

Divendres dia 16 de Desembre fou un dia especial! Vam inaugurar la nostra exposició de tots els treballs més significatius que hem fet durant la carrera. Molt de temps i esforç que hem dedicat aquestes darreres setmanes a fer-ho possible. La Seu de Menorca de la UIB ha quedat preciosa!
Els professors que hem tingut fins ara han quedat meravellats, alguns no es creuen que encara es poguin fer aquestes coses i la majoria ens ha felicitat per la feina feta.
Ens ha costat però portar-la a terme, tot i els esforços del nostre tutor Pere Alzina, ja que en un principi gaudíem de un pressupost que potser no tindrem al final o estarem més d'una any en tenir-lo. Les pegues que ens han posat per penjar el material a les parets i dificultats que no haríem d'haver tingut tot i que ens van aprovar el projecte des de la UIB.
Crec que és un gran exposició.  Que si els mestres, amics, professionals de l'educació, i estudiants que la visiten hi dediquen una estona a mirar, llegir, tocar, veure els vídeos... se'n poden anar amb un bon feix de recursos i estratègies innovadores i valors vells i nous, i, sobretot, carregats d'il·lusió.
Aquí teniu un petit tast del que hi ha a Obert per Alegria.
 


divendres, 9 de desembre de 2011

OBERT PER ALEGRIA

Aquesta és l'exposició que hem preparat a la SEU DE MENORCA, CA'N SALORT, sobre tots els treballs més significatius que hem estat fent les alumnes del Grau d'Educació Infantil durant els dos darrers anys!  Sou tots benvinguts a veure-la i a passar una estona divertida pensant com xalarien  els més petits si ho poguessin fer a l'escola.
Agrair el suport incondicional del nostre tutor en Pere Alzina i la seva implicació, que sense ell no hauria estat possible. 
Us hi esperam a partir de divendres 16 de Desembre a les 19h!! Hi haurà bereneta!!!


diumenge, 27 de novembre de 2011

Dripping!!

Fa aproximadament un any vaig realitzar una unitat didàctica sobre el Dripping. Avui m'he creuat amb aquest vídeo extaordinari d'una filleta de 4 o 5 anys pintant en una habitació amb aquesta tècnica. Jo vaig realitzar l''activitat amb les meves filles i fou d'allò més enriquidor. Us anim a provar-ho! És tot un goig deixar-te anar, embrutar-te i crear mitjançant la taca!
Us deixo amb el vídeo!! Que xaleu!

divendres, 25 de novembre de 2011

Sobre els trastorns de desenvolupament

A l'assignatura de Trastorns de Desenvolupament, amb en Jaume Mascaró, hem estat treballant el concepte de trastorn de desenvolupament, adaptació curricular significativa, el que diu la LOE respecte a l'Atenció a la Diversitat, hem vist models d'informes... Poc a poc hem anat entrant en els diferents trastorns que existeixen, des dels més habituals als més inusuals. I ens hem dividit en Equips d'Experts per treballar un trastorn específic. El nostre grup, na Maria, na Montse, na Karol i jo hem treballat el trastorn visual, la ceguera i la baixa visió i ens hem especialitzat en aquest. Després, el nostre grup s'ha dividit i s'ha ajuntat amb altres persones expertes en altres trastorns i hem explicat cada una la nostra especialitat i la intervenció educativa en cada cas, tot determinant amb aquest equip nou (equip de cicle) una sèrie de conceptes bàsics de cada trastorn que cada expert ha explicat. El meu nou equip de Cicle pertany a l'escola Xino Xano.
Treballar amb aquesta tècnica de puzzle, no tant sols ens enriqueix, sinó que també ens ajuda a formar-nos en el treball cooperatiu i també a començar a treballar com un equip de cicle real, tot valorant i qüestionant la informació i allò que per nosaltres possiblement sigui més rellavant per tal d'ajudar millor i de manera més integradora a aquells infants amb NEE. 
Us deix la feina feta amb l'equip d'Experts sobre el trastorn visual. Esper que sigui de profit!




divendres, 11 de novembre de 2011

Una il·lustradora exepcional

Quan la meva filla major va fer anys una amiga li va regalr un llibre preciós, extraordinari, ple de detalls, amb lletra petita, gran, de colors... Princeses oblidades o desconegudes, un llibre captivador, amb uns dibuixos fantasiosos que criden molt l'atenció. El fet és que a primer cop d'ull vaig pensar que no era molt apropiat per l'edat de la mva filla, però poc a poc el vaig anar descobrint i cada vegada m'agrada més! Sobretot m'agrada la il·lustradora d'aquest llibre Rebecca Dautremer. Vaig cercar més llibres de la mateixa editorial i em vaig endur una grata sorpresa: tota una col·lecció de llibres preciosos, entrenyables, clàssics alguns, il·lustrats per ella! Alicia en el país de las maravillas, Elvis, Cyrano, Pulgarcito... entre d'altres! No us els podeu pedre!
Aquí teniu un enllaç a la seva pàgina web http://www.rebeccadautremer.com/ on podeu veure com dibuixa, les seves exposicions i dibuixos que fa. EXEPCIONALS!!!


dimecres, 9 de novembre de 2011

Bossins de la meva Identitat

Fa setmanes que hem estat preparant un treball sobre la nostra Identitat. Aquesta feina tractava de cercar moments cabdals en la nostra vida, imatges que representessin aquests fets. També implicava posar-nos en contacte amb el nostres avis i pares i fer recerca sobre la seva infància, el que menjaven, com era l'escola o a què jugaven de petits. Part de les seves vides que formen part de la nostra identitat.
Fer aquesta feina també ens fa adonar que cada infant té la seva identitat i que cal respectar-la i treballar-la a l'aula de manera significativa per tal que cada un d'ells es reconegui i es senti a gust amb qui és i d'on vé.
El nostre grup vam relacionar la vida amb la naturalesa: neixem, creixem i morim. Un cicle que no podem evitar i per això s'ha d'aprofitar. Cada una de nosaltres va fer la seva flor amb cinc pètals que representaven cinc moments importants per nosaltres. És difícil escollir aquests cinc moments, per mi n'hi ha hagut molts i molts i molts!!! Per això he fet aquest montatge fotogràfic, perquè no em vull deixar a ningú. Perquè són moltes les persones que han estat significatives a la meva vida, no tan sols la meva família (que ho ha estat molt!!!), també la meva parella, les meves filles, els meus nebots o "my English family", els AMICS, i com no (i ara més que mai), les meves companyes de la UIB!
Així doncs, us deix aquí retalls de la meva vida!



dimarts, 1 de novembre de 2011

EDUTOPIA

Us heu plantejat mai que un altre tipus d'educació és possible? Amb un currículum obert, flexible i apassionant? Tenint en compte la interdisciplinerietat? Sense oblidar la música, les arts plàstiques o l'educació física?
Doncs EDUTOPIA integra tot això i més! En aquesta escola d'Arizona (EUA) l'educació parteix des de l'òpera. Aprenen llengua (i a un alt nivell), matemàtiques, ciències... Us ho podeu imaginar? Aquí teniu un petit vídeo (en anglès!!!). És impressionant...

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Aprendemos todos: manifiesto por una nueva educación

Quan he vist aquest vídeo al blog de n'Ana m'he quedat sense parules! Quina meravella! Diu tantes coses que cal mirar-lo un parell de cops per tal de poder-se quedar amb tota la informació. A mi em vénen dubtes, i molts: escolto a les meves filles? Entenc els seus sentiments? Les ajut a conèixer el seu cos?....
Moltes reflexions per fer en el meu dia a dia...
Aquest manifest surt de la pàgina http://www.aprendemostodos.com/ ; una iniciativa en la que diversos educadors ens diuen que "Queremos ayudar a crear un sistema educativo de desarrollo integral del niño, que de como resultado personas conectadas consigo mismo y con su entorno".


Aquest és el manifest (que també el podeu trobar a la pàgina web): 

1. Aprendemos a escuchar lo que los niños del mundo nos piden para su educación. Escuchemos lo que necesitan aunque no sean capaces de expresarlo.

2.  Honremos nuestro origen, la educación de la que venimos y comencemos a andar hacia el futuro, nuestro tiempo, nuestro destino.
3. Desarrollo holístico. Aprendamos a mirar despiertos al hombre en su conjunto. Nuestra cabeza piensa, nuestro corazón siente, nuestro cuerpo se mueve y conecta con el mundo y nuestro espíritu busca su esencia. Todo ello necesita el alimento de la educación.
4. Aprendemos a acompañar serena y confiadamente a los niños, en la confianza de todo lo bueno que está por venir. No podemos proyectar ni dirigir en ellos nuestros propios anhelos, aspiraciones y proyectos ya que un niño es un modelo de persona único e irrepetible con un potencial que puede que no esté de acuerdo con nuestras expectativas.
5. Aprendemos más cerca de la alegría, lo sencillo y lo positivo. Aprendemos y retenemos mejor aquello que nos ha divertido, emocionado y atraído. Reír no quita valor a lo que hacemos.
6. Respetemos el tiempo que se necesita para crecer despacio y tranquilo. Cuando estén maduros llegaran a todo. Arrastrarse, columpiarse, trabajar con las manos, hacer crecer la imaginación, son tareas fundamentales en el desarrollo neurológico del niño. Ocupémosles en aquello que puedan entender y hacer por si mismos, así nunca dudaran de sus capacidades y autonomía.
7. Demos sentido a lo que hacemos. Que el currículum escolar dé respuesta a aquello a lo que van despertando, a su curiosidad, a su deseo natural de aprender.
Acerquemos a la vida y a lo concreto todo aquello que aprendemos.
8. Aprendemos practicando, experimentando, viviendo lo que hacemos. Respetemos la condición natural del niño que es preguntar, tocar, explorar, recrear, jugar y moverse. Estas deben ser herramientas fundamentales de su aprendizaje. No es lo mismo hablar de un kilómetro que andarlo.
En la adolescencia no debemos asustarnos de sus críticas e inquietudes, démosles un sitio, su gran reto es transformar el mundo
9. Aprendemos a gestionar nuestras emociones. Saquemos del corazón el mejor partido. Vivimos en nuestras emociones y son nuestro lazo de conexión con el mundo. No debemos perdernos en ellas. Aquello que reconozcamos, amemos y respetemos en nosotros, reconoceremos, amaremos y respetaremos en los demás.
10. Fomentemos el pensamiento vivo, la creatividad, la capacidad esencial del ser humano.
El desarrollo artístico, en la vertiente que sea, enriquece nuestras vidas y saca lo mejor de nosotros.
11. Aprendemos a cuidar nuestro cuerpo, templo sagrado de lo que somos. A través de él nos expresamos y vivimos. Aprendamos a bailar, cantar, correr y respirar serenamente y consciente en él.
12. Aprendemos a reconocer nuestro potencial, aquello que nos distingue de los demás y que ponemos a su servicio. Todos tenemos algo bueno que ofrecer al mundo. Nuestro objetivo principal debe ser el autoconocimiento.
13. Aprendemos del compromiso con la naturaleza pues ella despierta nuestra curiosidad y ganas de aprender, nos ordena y nos conecta con todo lo que existe. El respeto y cuidado de ella son valores inaplazables que hacen más grande al hombre.
14. Aprendemos a respetar los animales, crezcamos cerca de ellos. Ellos nos han acompañado siempre y nos enseñan cada día a cuidar este planeta que nos sostiene. Compartimos viaje y debemos honrar su compañía
15. Aprendemos como adultos a dar ejemplo pues, si amamos lo que hacemos, los niños también lo amarán, si les respetamos, nos respetarán, si nos convertimos en un modelo para ellos, les habremos ganado para siempre. Nuestra autoridad está en nuestra verdad.
16. Hagamos de la escuela un enorme paraguas donde quepamos y participemos todos, padres, madres, maestros, maestras y todo el que quiera un lugar, a salvo de juicios y competitividad, ocupados en la tarea de mejorar lo que somos y lo que hacemos.
17. No dejemos a nadie en el camino. Hay un lugar para cada uno de nosotros, hay una forma única de aprender y de ser que hay que desarrollar y respetar. Todos somos diferentes y necesarios, todos somos bienvenidos a esta maravillosa tarea de crear el mundo.
18. Aprendemos a ser libres. Nuestra libertad es nuestra riqueza, pues aquello que elegimos ser y que los demás nos ayudan a desarrollar es nuestra aportación al grupo. Libertad para construir lo que somos, la mejor posibilidad de mí, la mejor posibilidad de ti.
19. Aprendemos a ser paz. Queremos la paz y la buscamos. Si todos somos lo mismo ¿Por qué enfadarnos? Debemos entendernos, no juzgarnos, debemos conectar con lo que nos une, no con lo que nos separa. Lo que somos debemos usarlo para la paz.
20. Conectemos con nuestra humanidad pues ella nos conecta con todos los seres de la tierra. Conectemos con nuestra energía donde todo es posible. Conectemos con nuestra luz pues en ella iluminamos al mundo. ¡No olvidemos que...!

"NUESTRO DESTINO ES SER UNIVERSO"

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Tot un espectacle!

Després de molt i molt de temps de desitjar-ho anem a veure un espectacle de llums i colors... aquí en teniu un tast!

Han de picar els infants entre hores?

Aquest article és de la revista electrònica mi "Bebé y yo". L'he trobat força interessant, ja que no tan sols no és bo que els infants mengin entre hores, tampoc és bo pels adults. TAmbé m'ha fet pensar en què prest ve Nadal: turrons, mantecados, trufes... tot molt irresistible, però poc saluble... Aquí us el deix.


¿Te pide que le compres una pasta o una chuchería para sustituir el bocadillo de la merienda? Te explicamos por qué los niños no deben comer bollería ni chucherías entre horas.


Los niños nunca deberían comer bollería industrial ni chucherías entre comidas. Estos alimentos no sólo NO aportan las sustancias nutritivas que el niño necesita, como vitaminas y minerales, sino que hacen que el pequeño necesite cada vez más alimentos ricos en azúcares y grasas, al tiempo que bajan las defensas inmunitarias y se favorece la formación de caries.

Inducen al niño a buscar alimentos ricos en grasas y azúcares. El mecanismo es el siguiente: los alimentos ricos en azúcar entran rápidamente en la circulación sanguínea y sacian en seguida. Al subir el nivel de azúcar en la sangre, el páncreas produce insulina para equilibrar estos niveles y, al mismo tiempo, almacena los azúcares, acumulándolos en las células grasas. Por eso, el nivel de azúcares baja rápidamente y el niño vuelve a tener "hambre" de azúcares.
Bajan las defensas inmunitarias. Uno de los primeros responsables es el azúcar, que se encuentra de forma abundante en la bollería y en las chucherías.

Hay muchas investigaciones científicas que relacionan el exceso de peso con la tendencia a enfermar. Se ha demostrado que el consumo de azúcares afecta a la capacidad de los glóbulos blancos para neutralizar las bacterias. Cuantos más azúcares asumimos, menos capaces somos de destruir los organismos dañinos que provocan las enfermedades. Por tanto,
es importante acostumbrar al niño a no añadir más azúcar a los alimentos que ya lo contienen.

Favorece la formación de caries. Se ha demostrado que la caries se produce, no tanto por la cantidad de azúcar consumido, sino más bien por la frecuencia de su consumo. Es decir, para la salud de los dientes, es peor comer 3-4 bombones a lo largo del día que una cantidad igual de azúcares en una comida principal. En las guarderías y en las escuelas alemanas, se ha prohibido el consumo de dulces y de golosinas fuera de las comidas; en 14 años, el porcentaje de niños sin caries ha ascendido del 9 al 26 por ciento en la ciudad de Hamburgo y ha alcanzado el 54 por ciento en Heidelberg.

divendres, 7 d’octubre de 2011

I per començar aquest nou curs...

CANVI DE LOOK!!! com podeu veure he canviat el disseny dels blogs! Cal donar nous aires a les coses velles per tal de revitalitzar-les, millorar-les, embellir-les!
En el portafoli he escollit un dels meus dibuixos preferits de na Victòria. Crec que queda genial i molt apropiat. M'agrada emprar les produccions de les meves filles. Resulten un recurs inèdit!
En els altres blogs he emprat plantilles pròpies de Blogger o imatges que he trobat per internet. Feu un recorregut i dieu-me la vostra opinió!!

Començant un nou curs... començant noves il·lusions!

Ja hi som de nou! Hem començat 3er d'Educació Infantil a la UIB! Aquest nou curs es presenta amb un repte força important: pràctiques amb infants de 0-3 anys i la memòria d'aquestes pràctiques. 
La meva més gran preocupació és el centre on aniré i qui m'acollirà, ja que segons la tutora de pràctiques al centre em sentiré més a gust o menys i això condicionarà la meva manera d'actuar amb els infants, d'establir un vincle o un altre amb els petits o que puguin seguir amb un entorn afectiu segur com tenien abans de la meva arribada. 
De vegades sorprèn la incoherència que hi ha entre la ideologia de centre, les directrius que es decideixen a nivell de claustre i tot allò que surt en el seu PEC, i el que llavors la mestra/el mestre dur a terme dins l'aula amb el seu grup. 
Per què succeeix això? Doncs supòs que per diversos motius: que una mestra es sumi a la majoria quan es decideixen els projectes sense estar-ne convençuda, que pugui està estressada pel volum de feina que representa (i no parlem tan sols dels infants, també de les seves famílies, els ambients, la programació, la responsabilitat...) o el cansament de la rutina, la manca de creativitat i com no, potser per les dificultats que suposa el treball en equip o simplement perquè té un lloc de feina segur i l'únic que la motiva és cobrar a final de mes. 
Són molts els dubtes que tenc en relació a les pràctiques: sabré portar a terme la meva tasca segons la formació que he rebut? Tindré algun tipus de suport moral? Què és el que més em costarà? Sabré respectar les normes de la mestra, la seva manera de fer? Supòs que tot això que m'agafa pels peus és la POR. Perquè, per mi, la responsabilitat d'estar dins una aula i amb infants tant petits és cabdal i tenc por de no estar a l'altura.  
Per altra banda, crec que hem treballat força durant aquests dos darrers anys com per complir satisfactòriament les expectatives. Assignatures com Estratègies Educatives, Educació Socioemocional, Disseny Curricular o Educació Inclusiva ens han omplert la butxaca d'estratègies suficients per a realitzar aquestes pràctiques. 
El meu punt de mira és APRENDRE. Aprendre actituds i aptituds per ser una bona mestra. I m'hi esforçaré per tal de què així sigui. Cosir i cosir el meu aprenentatge de colors per tal de què sigui prou ric per a fer-me un bon abric i poder acollir tots els infants.
Fer tercer amb les companyes que tenc és tot un luxe. He conegut persones realment extraordinàries en el nostre grup i amb un gran potencial. Em fa por que el shock en arribar a l'escola sigui tant potent que les faci tornar enrera. La veritat és que ens ho passam força bé juntes, i riem moltíssim! L’advantatge és que ja ens coneixem d’altres anys, que més o menys podem saber les reaccions de les altres en els conflictes i que en general ens tenim en compte per fer coses juntes. En donam excuses per trobar-nos i feim pastissos en els aniversaris. 
També he gaudit moltíssim amb professors com en Pere Alzina i na Cris Moll, que dia a dia ens han donat tant i potser han rebut tant poc. Tan debò tots els professors de la casa fossin tan generosos com ells i ens mostressin a aprendre com ho han fet ells. 
En definitiva, un curs ple de reptes, de velles preocupacions, de velles expectatives, però sobretot carregat de noves il·lusions! 

dijous, 15 de setembre de 2011

El meu cançoner ja té més de 7.000 visites!!!

No m'ho puc creure!!! El cançoner que vaig fer per l'assignatura de música de Magisteri ja té més de 7.000 visites!!! I és que altres mestres d'infantil de la península l'han penjat als seus blogs també i estic molt i molt contenta que agradi tant! Aquests són: http://tortuguescoras.blogspot.com/ i http://esmaterialdeinfantil.blogspot.com És un cançoner que té cançons pels més petits i cançons pels més grans d'entre 0-6 anys, algunes en castellà i algunes en anglès també, apart de cançons tradicionals catalanes. Personalment em va costar molt aquesta assignatura, ja que jo mai no n'havia fet i no som, que diguem, precisament molt musical... Sort tenc de les meves amistats que em van ajudar! En fi, aquí us el deix de nou, tot i que també el podeu trobar a la dreta del blog.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Dificultats emocionals a l'escola

La setmana passada vaig assistir al curs "Dificultats emocionals a l'escola" amb el pedagog i psicomotricista Bernard Aucouturier, organitzat pel Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca.
He fet un article sobre tot el que messieur Aucouturier va explicar i mostrar molt gratament. Us podeu descarregar el pdf tant a l'slideshare com en el següent enllaç: https://docs.google.com/file/d/0B-MNjDM0nFhkSTFPeDBsX1FMcDA/edit?usp=sharing

dijous, 7 de juliol de 2011

Els blogs de les meves companyes

Comentar el blog d'una companya és una de les activitats proposades des de la tutoria per aquest curs 2010-11.
En primer lloc, crec que el més destacable de tot és la GENEROSITAT de totes elles de compartir els seus coneixements, la seva creativitat, amb tota la comunitat internauta.
A més, tots els blogs de les meves companyes tenen alguna cosa especial. Per mi, són un racó on recórrer per obtenir informació variada i trobar-la fàcilment. Són llocs de consulta, ja que el que elles publiquen moltes vegades són percepcions sobre la teoria, o recursos i estratègies que hem treballat a l'aula amb un llenguatge planer i entenedor, proper. I evidentment, cada un amb el seu estil: algunes que de tant ràpid que escriuen mai repassen l'ortografia o l'expressió, les altres amb l'interès de fer el blog més curiós, polit, unes altres que hi posen les coses perquè s'han de posar i ja està, unes altres que el volen fer més intuitiu i accessible, etc. Algunes que hi tenen més interés i després el perden... Tot això depèn en gran mesura de la quantitat de feina que tinguem acumulada! Treballs, exàmens... que ens treuen temps per tal de polir el blog. De vegades és simplement que no sabem prou bé que posar-hi.
Em resulta força difícil destacar-ne un, ja que totes les que hi estem treballant i hi posem el nostre granet d'arena, volem fer-ho bé i procurem fer uns mínims. I no per això s'ha de desmeritar.
Tots els blogs, el meu blog, són evidentment millorables! Com més trucs blogaires saps, més coses poses o fas al teu blog. De vegades, però, és tant difícil posar aquella foto que tu has triat per l'entrada del blog allà on tu vols! I la lletra, uff, la faries més gran i la canviaries de color i potser empraries una altra tipografia i ... després de passar-t'hi mitja hora el resultat no és el que desitjaves! I això és desesperant!!
Supòs que la paciència aquí és de vital importància, ja que sinó, mai de provaríem de fer res al blog.
Per tant, gràcies a totes les que us esforçeu amb el blog i us baralleu amb blogger per tal de compartir el vostre saber!!

dimarts, 28 de juny de 2011

Allà on viuen els monstres, la representació

Una altra de les tasques de Reprensetació escènica fou la de fer una obra de teatre. El nostre grup va decidir adaptar el clàssic de Maurice Sendak "Allà on viuen els monstres". La veritat és que treballar amb 11 persones no és gens fàcil. Tot hi així vam mantenir un clima de bon rotllo a pesar d'algunes dificultats. La gran descoberta ha estat que ens hem pogut conèixer molt millor i descobrir coses que abans desconeixíem de les altres... Treballar d'aquesta manera, amb gust, fa que la feina surti millor.
La veritat és que des del principi ens vam organitzar molt bé. Tant el guió com l'atrezzo van quedar esplèndids i tot i haver assejat poc, l'obra fou un èxit.
Aquí teniu un slide sobre la feina feta. Enhorabona a totes les meves companyes!!!
AH! I el grup de LLEVANT.... extraordinari!! Vaig xalar moltíssim amb la vostra obra de teatre. N'heu de fer més!!!

Titelles: Les tres Paraules de la Reina

Aquesta ha estat una de les tasques a relaitzar a l'assignatura de Representació Escènica. Cada grup va representar una rondalla popular i va preparar uns decorats i unes titelles per a un teatrí específic. També va intentar que tots els grups que hi hagués afectes especials: música, sons d'animals...
El nostre grup: Na Maria, na Montse J., na Montse Carné i jo vam preparar l'obra de "Les tres paraules de la Reina". Una obra curta però molt graciosa amb elements repetitius "Oi Oi Oi" que la gent pot recordar fàcilment i elements escatològics i el triomf d'un babau casant-se amb la princesa més estirada del regne!
En fi, aquí teniu un slide amb el making off de la nostra obra. Esper que us endugueu una idea general!

Making off titelles
View more presentations from MRURIS

També us pos un ellaç al diari personal sobre l'assignatura:  http://mercediari.blogspot.com/p/diari-de-representacio-escenica.html

La meva reflexió sobre el llibre "La psicomotricidad en la escuela"


El llibre de “La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa" ARNAIZ, P. et al. (2008). Ed. Aljibe, m'ha aportat una visió més àmplia, més oberta, més perifèrica sobre tot el que significa la psicomotricitat. També pel que fa a la psicomotricitat com a teràpia, ja que la meva filla Gemma de tres anys pateix d'un síndrome congènit que li afecta el to (hipotonia). També m'ha resultat una manera de mirar cap enrera tot el que hem fet amb ella i comparar-ho amb el que ara sé. Tot i així, estic descobrint encara coses que ella fa a nivell motriu i em permet conèixer-la més i ajudar-la amb les noves dificultats. També he après a fer una lectura diferent amb la meva filla major de set anys, que comença a entrar en l'estadi operatori i creix a la velocitat de la llum.
M'agradaria comentar varis aspectes del llibre, perquè el que m'ha provocat ha estat una gran recerca d'informació, ja que hi havia coses que no em quedaven prou clares o que em semblava que podia ampliar la informació. També crec que l'estructuració del llibre és confosa i sembla repetitiu. Per exemple, quan expliquen els paràmetres psicomotrius ja podrien explicar l'observació dels paràmetres i no fer un altre capítol. Per aquest motiu, he consultat els mòduls, el llibre “Los fantasmas de Acción y la práctica psicomotriz” de Bernard Aucouturier (2004, ed. Graó), els resums dels articles de les meves companyes, tot allò referent al vincle i Bowlby, l'autonomia segons l'experiència de Lòczy, pàgines web, etc.
Crec que una de les idees claus que ens vol transmetre el llibre és la importància d'entendre emocionalment a l'infant a través del cos, el to i l'emoció. De la delicadesa que ha de tenir l'educador per acollir als infants que s'estan desvinculant de les seves mares, que vénen amb una “motxil·la” emocional, cultural, cognitiva... carregada de casa i necessiten afecte, ja que molts són incapaços de verbalitzar allò que els passa pel cap perquè el seu nivell maduratiu no els ho permet o arriben ja bloquejats de casa pel què allà estan vivint. És sobretot a la introducció de llibre que ens parla fonamentalment d'aquesta idea “[...] es el reconocimiento de niño/a como sujeto desde el momento de su nacimiento. Como ser único se le reconoce una identidad propia, respeto a su manera de ser, a su realidad y el derecho a recibir una atención adecuada a sus necesidades básicas (biológicas, cognitivas, emocionales y sociales)”. (Arnaiz et al., 2008:17) “El niño descubrirá en el educador formado en esta práctica un adulto con disponibilidad de escuchar y acoger sus manifestaciones emocionales, aceptándolas, conteniéndolas y haciéndolas evolucionar a través de su tecnicidad.” (Arnaiz et al., 2008:19).
És a dir, hem d'entendre, llavors, la pràctica psicomotriu com un procés d'ajuda que acompanya a cada infant individualment en el seu itinerari maduratiu. És per això que també m'ha semblat interessant entendre millor el que siginifica expressivitat motriu. Segons B. Aucouturier (2004:130) “La expresividad motriz es la manera que cada niño tiene de manifestar el placer de ser él mismo, de construirse de una manera autónoma y de manifestar el placer de descubrir y de conocer el mundo que le rodea”. D'aquesta manera, diu Aucouturier, el plaer de ser un mateix encoratja el sentiment de llibertat. Llavors, el paper del psicomotricista es basa en acompanyar a l'infant en la descoberta del món de manera autònoma. El problema és com s'adquireix aquesta autonomia, ja que l'adult moltes vegades no té la paciència suficient per deixar fer a l'infant. És a dir, si un nadó de 9 mesos intenta arribar a un objecte i l'adult que hi ha al costat en comptes de deixar-lo fer li dóna l'objecte, aquest infant està perdent gran part del seu aprenentatge cap aquesta autonomia. Judith Falk (2008:17) ens diu quan explica alguns dels principis de Lòczy que “L’infant, per mitjà dels moviments, aprèn que l’objecte que està mirant depèn d’ell: el pot moure, cercar-lo, desplaçar-lo… [...]. Aquest aprenentatge de la mà-ulls és una de les condicions d’una bona relació entre el nadó i l’entorn en el que es troba. En efecte, descobreix i exercita així la seva principal eina d'exploració per a tota la vida”. Cal que pares i educadors entenguin d'aquesta manera l'autonomia per contribuir en la construcció l'auto-concepte de l'infant. I això no és pas un camí gaire fàcil. Primer, perquè a nivell cultural tots som diferents i no entenem les coses de la mateixa manera i no lis donem la mateixa importància. Segon, no tots els educadors s'involucren emocionalment en aquest difícil camí. Carles Parellada (2010) ens deia a la conferència “Somiar per innovar” que els pares són molt generosos deixant-nos els seus fills a l'escola, ja que sense ells no existiria tal entitat, per això que l'educador hauria de millorar la seva pràctica educativa.
Una altre aspecte interessant i que a mi particularment m'ha ajudat a entendre l'expressivitat psicomotriu, ha estat l'article de na Núria Franc (2002) sobre el to i la emoció, tot resumint-ho amb el que ella anomena el “diàleg tònic”. Aquest està basat en la capacitat d'escoltar tònicament a l'altre (mirada, contacte...). És a dir, a partir de la informació que rebem del llenguatge no verbal, del to i l'emoció, podrem escoltar millor el que l'infant ens vol dir i guiar-lo per tal que pugui expressar les seves emocions. Les condicions per aquest diàleg, des de la seva experiència, són:
  • Oferir un to diferent i diferenciador: Concreta i defineix els límits del cos, de la persona que dóna seguretat i ajuda a evitar la confusió, la pèrdua de l'altre, la desestructuració.
  • Ruptures i contrastos tònics: ajuden a prendre consciència del propi cos i de les emocions (bots, equilibris, tombarelles...).
  • El llenguatge verbal, el llenguatge no verbal, l'autenticitat: Importància de conèixer i modular les diferents formes de llenguatge no verbal íntimament relacionades amb les emocions i estratement vinculades al to, que estableixen una comunicació funamentalment humana (simètrica). El lleguatge verbal és el suport del llenguatge no verbal. Que aquest s'ajusti amb paraules al to corporal depèn l'autenticitat. El que arriba més endins, però és el llenguatge tònic.
    Aquests conceptes, a més, m'han ajudat a entendre millor els paràmetres psicomotors i de com els hem d'observar. Sobretot el paràmetre del subjecte i el moviment molt lligat a la hipotonia congènita de na Gemma.
    Pel que fa als altres paràmetres, m'han semblat interessants diversos aspectes:
  • Pel que fa a “el subjecte i l'espai” he après que les relacions topològiques que l'infant desenvolupa l'ajuden pel que fa a la lateralitat, tot i que sembla més que sigui “jo dins un espai”. El que vull dir és que l'infant no tan sols aprèn a diferenciar-se de l'espai i a orientar-s'hi, sinó que a través de les relacions topològiques es desenvolupa alhora la lateralitat, que l'ajuda també en la estructuració del pensament.
  • El paràmetre del “subjecte i el temps” m'ha sorprès, en el sentit que no m'esperava que les rutines establertes en una sala de psicomotricitat (els rituals) ajudessin a l'infant a entendre el factor temps. M'esperava més la filosofia de l'Slow education i no pas la pròpia estructuració del temps, el rellotge. Crec que el factor temps és més un aspecte cultural que marca profundament el ritme de les persones i no pas al revés. L'escola, hauria de respectar el ritme de l'infant per tal que aquest es senti acollit i tengui les mateixes possibilitats d'èxit que la resta de companys. Joan Domènech (2010:30) a “Elogi de l'educació lenta”, ed. Graó, ens explica la història del temps a partir del mitologia grega: per una banda tenim a Kronos: déu del temps cronològic i seqüencial, és a dir, quantitatiu. Per l'altre Kairos: déu del moment oportú, del temps de qualitat. Per tant, en aquest paràmetre psicomotor crec que ha de prevaldre el temps de qualitat i no l'adquisició del temps de quantitat. A més ens diu (2010:31) “El rellotge, invent que ha caracteritzat la industrialització de la utilització de la tecnologia, s'ha convertit en un instrument que ens limita i que en condiciona, en comptes de proporcionar-nos ajut i d'ajudar-nos a organitzar les nostres vides”.
  • En quan al paràmetre “el subjecte i els subjectes” crec que la base d'aquest és la teoria piagetiana d'acomodació/assimilació/desequilibri, ja que a partir de la interacció que fa amb els objectes a través dels sentits i el joc, aprèn a classificar-los, comparar-los, associar-los... a fer-se una representació mental d'aquests tot acomodant el nou coneixement, assimilant-lo i reequilibrant el pensament. La imatge que tenc el cap és un armari de sabates: colocar-los per nombres, colors, textures... quan n'arriba un parell nou, cal re-organitzar tot l'armari.
  • El paràmetre “el subjecte i els altres” és per mi fonamental, ja que a través d'aquest podem aprendre moltes coses de l'infant que potser no podem veure amb els altres paràmetres. La socialització de l'infant, la seva integració en la societat depèn en gran mesura de les seves relacions segures que tengui amb els altres. És cert que això també depèn de la pulsió d'afecte i la pulsió de domini. La pulsió d'afecte representa les interaccions biològiques i sensorimotores que l'infant hagi tingut amb la seva mare o persona de referència. Si aquestes han estat estimulants i segures, la pulsió de domini serà estructurada també i l'infant podrà relacionar-se més positivament amb altres infants i adults. “El desarrollo del futuro bebé depende de la calidad de las interacciones biológicas y sensomotoras y de la relativa constancia de los objetos externos que su madre le procura [...]”, B. Aucouturier (2004:23). L'educador, doncs, ha de saber establir un nou vincle amb l'infant per garantir el seu desenvolupament autònom.
Per tant, és imprescindible l'observació amb la mirada, el tacte, l'olfacte, oïda i el gust a tot allò que l'infant ens pogui mostrar a través de l'acció o la pulsió psicomotriu per tal d'ajudar-lo al màxim a desenvolupar les seves competències, ja que és a través de l'acció que realitza on expressa tot el que sent.
Així doncs, el concepte de pulsió i descentració, descrits al principi del llibre, posseeixen una gran rellevància en tota la pràctica psicomotriu. La pulsió és l'impuls biològic intern o extern que té la funció de conservar la supervivència i continuïtat de l'ésser humà. Per altra banda, la descentració és una capacitat que permet a l'infant fer un anàlisi cognitiu tot passant pels diferents estadis de desenvolupament. A través d'aquests dos conceptes, entenc, podem descobrir en la psicomotricitat el nivell maduratiu de l'infant i ampliar la informació a través de la observació dels paràmetres psicomotrius i saber que és el que li provoca plaer i displaer a l'infant.
Llavors és coherent, tal i com diuen les autores (2008:25) que “la psicomotricidad se centra en conocer al niño/a a partir de su actividad motriz y desarrolla un práctica pedagógoca dirigida a descubrir la infraestructura simbólica que tiene toda acción espontánea”.
La pràctica pedagògica en la psicomotricitat ha de comptar amb una formació sòlida per part del psicomotricista i una sèrie d'actituds. També per aquest fet que la sessió de psicomotricitat estigui estructurada i planificada, amb uns objectius clars depenent de l'edat de cada infant i amb la intenció que tots puguin assolir aquests objectius.
No em vull oblidar de la peça clau: el joc. Segons Decroly (1871-1932) “el joc és el pont que uneix l’infant a la vida”. Per tant, les fases de desenvolupament del joc en la pràctica psicomotriu són determinants a l'hora de contextualitzar a l'infant a l'aula de psico i l'activitat que li proposi el psicomotricista per avançar cap a les diferents etapes d'aquests. Per això que estan descrits també aquests en el llibre.
Finalment dir que sí que és un llibre útil en l'aprenentatge de la pràctica psicomotriu, tot i que de vegades el llenguatge és complicat i d'altres no s'acaben d'entendre del tot els conceptes, on va on, què és què... per això la meva recerca de bibliografia complementària. Ben mirat, però, he construït un coneixement bàsic en la meva formació d'educadora.
BIBLIOGRAFIA
  • ARNAIZ, P. et al. (2008). La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa. Ed. Aljibe.
  • AUCOUTURIER, B. (2004). Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Ed. Graó.
  • BONASTRE GELLIDA, M; FUSTÉ AQUILUÉ, S. (2007): Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3 años). Ed. Graó
  • DOMÈNECH, J. (2010) Elogi de l'educació lenta. Ed. Graó
  • FALK, J. (2008): Lòczy, escoltar els infants. Col·lecció: Temes d'infància, 58. Ed. Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • FRANC, N. (2002).Tono y emoción en la intervención psicomotriz. Entre líneas: revista especializada en psicomotricidad, nº12, pàg 15-21.
  • LEBOYER, F. (1976). Xantala. Un art tradicional. Ed. Altafulla.
  • PARELLADA, C. (2010). Somiar per innovar. Conferència a la UIB

dijous, 16 de juny de 2011

És temps de festa

Ja hi tornam a ser: Sant Joan se veu, se sent, Sant Joan està present!! Molt bones festes a tothom!!

dilluns, 6 de juny de 2011

El petit Koala es queda sol

Hola a tothom! Aquest és el conte que n'Esther i jo vam maquetar amb plastil·lina i materials naturals per treballar LA POR a una classe de P-3. És un conte del CD Emocions i Sentiments de Totsona escrit per l'Eulàlia Canal, i amb una cançó de na Dàmaris Gelabert.
L’emoció primària que nosaltres treballem amb aquest conte, com ja he dit, és la por. Aquesta està caracteritzada per un model sistemàtic de canvis corporals i certes conductes (la fuita i l’ocultació). La por ens posa en situació d’alerta davant un perill i ens serveix per autoprotegir-nos, tot garanint així el benestar físic i psíquic.
La por ens serveix per enfrontar-nos a situacions difícils si no es viu com una cosa negativa. Llavors. Quins poden ser els aspectes positius de la por? És una emoció que protegeix, motiva i socialitza, ja que promou la prudència i posa en alerta a l’individu d’un perill potencial que implica, doncs, mobilitzar les capacitats de reacció.
En la nostra cultura es sol reprimir la por i això fa que es pugui convertir en una fòbia o terror.  Es considera com una cosa vergonyosa que fa ser dèbil i covard. Acosneguim així crear por de tenir por. L’estrés que això pot generar radica més en la interpretació cultural que no pas en el perill real.
Depenent del progrés evolutiu de l’infant es desenvoluparan diferents pors. Nosaltres destacam aquelles pròpies del segon cicle d’infantil:
-   Cap als dos anys apareix la por a la fosca que pot ser freqüent fins els nou anys. Anar a dormir s’assimila a un càstig. Al principi les pors que sorgeixen són de separació, de solitud, d’éssers malignes, pel neixament d’un germanet, etc. Com ja hem dit, es reprimeix la manifestació de la por (plorar, cridar, amagar-se…). Això fa que no es vulgui reconèixer la por com a tal i el que la provoca. Per això que els agents de la por són més imaginaris i simbòlics.
Algunes de les estratègies que podem emprar per mostrar a identificar aquesta por són:
- Posar nom a les situacions de por; 
- Conviure amb la por i no negar-la, d’aquesta manera aprenem a identificar-la i conèixer els nostres límits;
- Tothom té por a alguna cosa, per molt valent que un sigui. Això desmitifica la covardia.
- Ens ajuda a ser prudents. 
Hem creat una sèrie d'activitats relacionades amb el conte, ja que ajudarà a prevenir la por a altres fillets/es de l'aula, ja que qualsevol infant de tres anys és vulnerable en qualsevol moment a tenir por, perquè ha nascut un germanet, perquè s'ha mort un familiar, etc. i és natural a nivell evolutiu. Tal i com diu Sílvia Palou (2004:116) “Alrededor de los dos años: aparece el miedo a la oscuridad y puede continuar siendo frecuente hasta los nueve años. La hora de ir a dormir se asimila a un castigo, al fin de la diversión y al inicio de los miedos como la separación, la soledad, los seres imaginarios y malignos, etc”.
Hem escollit aquest conte perquè no tan sols el podríem explicar, sinó que també existeix la possibilitat d'escoltar-lo amb àudio i acompanyat d'una cançó. El conte pertany al CD “Emocions i sentiments”, producció de TotSona, que a més d'aquest conte en té  d'altres per treballar altres emocions diferents: la mort, la vergonya, compartir, saber perdre... Per tant és un recurs exel·lent a l'etapa d'infantil, ja que totes aquestes emocions hi afloren. La música, que és un llenguatge universal, ens ajuda també a connectar amb el nostre món emocional interior i obrir-nos a l’exterior. El ritme i el moviment ajuden a expressar físicament emocions i sentiments i a establir vincles afectius amb les persones d’un entorn proper.
Hem decidit crear el conte amb paper, per a què també sigui accessible a l'aula i qualsevol fillet se'l pugui mirar. A més, la història tracta d'un animal salvatge i ens va ideal, ja que som la classe “ELS ANIMALS SALVATGES”.
Per fer-lo, hem creat una maqueta amb elements naturals (branquetes, canyes, fulles, pedres, escorça...) que recreen un bosc de bambú i els personatges el hem fet de plastil·lina, ja que crida molt l'atenció. L'hem maquetat tipus conte a tamany A4 de cartolina, perquè sigui manejable. Una volta imprès a color, hi adjuntarem un CD amb el conte i la cançó, perquè cada setmana un fillet se'l pugui endur a casa i escoltar-lo i mirar-lo amb la seva família. El que sí poden tenir tots és una còpia de la partitura i la lletra de la cançó per quedar-se-la.
Llavors, hem pensat una sèrie d'activitats relacionades amb la por per tal que la cosa no sigui superficial i aprofundim en el tema. Aquestes són:
· La caixa viatgera de la nit: és una caixa que tindrà unes instruccions de com s'empra i el que ha de tenir. Anirà passant per cada família de cada infant i cada un ha contribuir amb un objecte relacionat amb el tema. Així, aconseguim l'implicació i la participació de les famílies en el projecte. La caixa sortirà de l'aula amb un primer objecte i anirà rodant setmanalment. Quan torni a l'aula, hem de revisar que tot sigui adequat i estigui en condicions pel proper infant.
·Sessió d'ensurts: Pensem que seria divertit aprendre a fer ensurts. Per això hem planificat unes sessions per fer-ne a l'aula, al pati o a psicomotricitat. La finalitat és que aprenguin a canviar la mirada cap a la por d'una manera lúdica i divertida.
·Ambient “de la nit”: la idea és crear a l'aula un espai sense llum i tancat per oferir la possibilitat d'estar a les fosques, estar en la intimitat, de contenció per posar-se a prova. A dins l'ambient podem tenir focus de diferents colors que fan sorgir a l'infant nous coneixements sobre el seu cos que potser desconeixia o des d'una altre perspectiva. També hi ha coixins i teles per relaxar-se, llenternes per jugar amb la llum i fer ombres, contes relacionats amb la por i el que hem treballat a classe, i estrelles fluorescents que s'il·luminen en la foscor.
Mitjançant aquest conte i les activitats posteriors, pensem que els infants poden desenvolupar capacitats com: 
- Enfrontar-se a la por i reconèixer-la com a font de coneixement d’un mateix. 
- Conèixer les diferents situacions en què pot aflorar la por i per què 
- Canviar la mirada i veure la por com una emoció normal, freqüent i habitual i emprar-la com a recurs expressiu i d’identificació d’allò que els posa en alerta i conseqüentment ser prudents.
- Aprendre que la por es supera i que no dura per sempre encara que pot tornar a aparèixer. Això no implica, però, una cosa negativa. Tot el contrari, vol dir que són humans i saben reconèixer les emocions i ens podem enfrontar a elles.
- Conèixer el món de la nit i de la foscor i no pensar que és un càstig, sinó que pot ser una cosa meravellosa i màgica que ens ajuda a desenvolupar la creativitat i la simbologia cultural.
- Aprendre que hi ha diferents animals que viuen de nit i tot i que nosaltres, tot i que som animals de dia, no hem de tenir-lis por i els hem de respectar i conèixer.
Tant el conte del Petit Koala com les activitats que hem dissenyat estan adaptades a la diversitat de l’alumnat i les seves capacitats. Des d’un primer moment hem considerat essencial elaborar una activitat en que tots puguin participar i les seves famílies també i a través de la qual puguin extreure una experiència positiva i enriquidora i donar-los peu a xerrar de les emocions i a estar una estona junts. Tot i així, si hi hagués algun infant amb una altra necessitat puntual, es podrien fer les adaptacions necessàries i convenients, ja que el nostre projecte és obert i flexible i no tenim cap més pretenció que ajudar-los a superar els entrebancs amb els que es troben en l’aprenentatge del coneixement d’un mateix.  
També es tracta d’un recurs que podem utilitzar per a treballar altres situacions pròpies de l’aula. Les emocions formen part del dia a dia de l’aula i del dia a dia de l’infant i molts cops aquestes s’han de treballar per tal d’ajudar a expressar-les i a resoldre-les i tenir recursos suficients també per entendre i ajudar als altres.
Esper que us agradi!!!

dilluns, 25 d’abril de 2011

Sessió de fotos!

Ja falta poc per l'exposició!!! En Pere ha posat tot de la seva part per a què açò fós possible i és d'agraïr. A més, són moltes les persones que col·laboren en aquest petit projecte, però en el que és imprescindible la documentació per compartir les genials idees de cada una de noltros i aprofitar-ho, en benefici de la comunitat educativa. Gràcies a totes pel que donau cada dia!!! Sou uns SOLS!



dissabte, 23 d’abril de 2011

La meva reflexió de Le Premier Cri

La vida és com un llibre
Nacemos inocentes. Sin emociones mezcladas,
sin dudas, sin miedos, sin mentiras.
Llegamos para descubrir, para compartir,
lisos, luminosos y coherentes.
Vulnerables pero todavía abiertos al mundo,
animados por una curiosidad rotunda y radical,
dotados por la pasión por vivir
y de un abanico de emociones básicas
que compartimos,
en mayor o menor medida,
con otros seres vivos, con otras especies.
Son los dones de cada vida,
una vida que llega con la mirada
llena de curiosidad y de confianza.
Elsa Punset (2009). Inocencia Radical. ed. Aljibe
La vida és com un llibre: cada etapa per la que un ésser humà passa, és un capítol nou que s'escriu, que se viu, que se creix, que s'aprèn. La maternitat és un d'aquells capítols més bells, difícils, passionals, màgics que es viuen. I d'ella, normalment, vé acompanyada la paternitat. Una dona necessita de l'acompanyament de la seva parella en aquest entranyable i magnífic camí.
Tot hi així, cada cultura, cada societat, fa viure aquest capítol de manera diferent, influint en les persones que formen part d'aquesta cultura. Així ho hem comprovat a la pel·lícula de Le premier cri de Gilles de Maistre. Una pel·lícula que reflexa les diferències de com es viu el naixement d'una criatura segons els diferents rituals culturals en un dia força especial, un dia en què el sol i la lluna es tornaran a enamorar. En com Aigua, desert, gel i bosc: tots els contrastos que ofereix la naturalesa s'inclouen una història com a font dels somnis” (Le premier cri, 2006), en el naixement d'un infant. La màgia de la que ens parla la pàgina web de la pel·lícula i que es vol trasmetre és el fet de com en un mateix instant la dona accedeix a la maternitat, l'home arriba a la paternitat i l'infant entra a la vida. Un miracle espectacular, del que encara ens queden molts misteris per aprendre.
També B.Aucouturier (2004) ens diu que“el bebé está ahí, antes de estarlo, es soñado, imaginado por los padres, es ya un compañero de comunicación, de emociones, de juego, de vida: está seguro en estas condiciones imaginarias y afectivas”. Imaginem el nostre fill fins hi tot abans d'estar embarassades en la majoria de casos i creem un món imaginari entorn aquesta imatge. Això garanteix la supervivència del petit i el seu benestar.
Val a dir també que el fetus necessita d'una àurea maternal segura. En paraules de B.Aucouturier (2004) el feto necesita la continuidad de un “envoltorio maternal” satisfactorio para la maduración de las funciones biológicas y sensomotrices. Això implica alhora que la mare estigui bé, tan a nivell físic com a nivell psíquic i que l'imaginari que s'està creant entorn a l'infant i a la seva futura maternitat sigui natural i sense projeccions fantasmals. També garanteix tot un seguit d'interaccions entre la mare i el fill: quan la mare es toca la panxa, estimula a l'infant, quan la mare menja, alimenta al petit, quan la mare canta, li canta al petit... O com diu Vivette Glover "todos somos producto de nuestra historia de desarrollo en el vientre materno". És a dir, el desenvolupament del petit, depèn en gran mesura de la qualitat de les interaccions biològiques i sensorimotrius que la seva mare li procura. D'aquesta manera, el fetus ja entrellaça una quantitat de sensacions agradables que es confonen amb la mare. Això fa que alhora mare i fill siguin una mateixa persona i que es creï un nucli de sensacions que marcaran les funcions corporals madures d'ambdós. És per aquest fet també, que el nadó necessita tant de la seva mare just nèixer i que sembli que formin un jo indivisible.
És normal també que la mare es creï un imaginari sobre la seva maternitat, tot i que difícilment es correspondrà amb la realitat. Cal canalitzar i dominar aquest imaginari per tal de garantir un entorn socioemocional de qualitat per a l'infant. Els nadons no necessiten objectes materials, sinó que simplement necessiten afectivitat i tenir cobertes les necessitats bàsiques. És cert que una de les coses més frustrants per una mare (sobretot primarenca) és l'alletament matern. És un tema sobre el qual es creen molts de dubtes, moltes pors, i sobre el que tothom es creu amb el dret d'opinar, creant creences absurdes que fan que una mare que pensa que no ho fa bé, alleti finalment el seu fill amb llet artificial. La paciència i l'experiència són factors importants en l'alletament matern. Hem de comprendre que quan una mare dóna el pit per primera vegada, està aprenent a fer-ho i que el nadó també està aprenent, encara que hi hagi una part instintiva. Els dos encara han d'aprendre a conèixer-se i entendre's. I això requereix temps, espai i tranquilitat.
La maternitat és una alegria, encara que també moltes mares temen fracassar, ja sigui durant l'embaràs, el part o en no poder-li proporcionar tot el que necessita. Hem vist com es crea l'imaginari del fill, les expectatives que els pares tenen i de com projecten les il·lusions i mancances damunt d'aquest fill/a. La maternitat també pot quedar frustrada si una mare té un fill prematur, un fill amb alguna discapacitat o si l'infant mor durant el part per complicacions. Això darrer és molt comú a països del tercer món. Aquest aspecte també surt reflectit al documental Le Premier Cri.
El nadó contribueix en el naixement de la mare el bebé ayuda a su madre a encontrar su identidad de madre suficientemente buena, por medio de su capacidad de agarrarse al pecho, de interpenetrarse uno con el otro, por sus muestras de satisfacción al recibir sus atenciones y por su capacidad de interacción, que ponen en evidencia que la supervivencia del bebé depende de ella, que él la quiere y la necesita...B. Aucouturier (2004)
Sobretot, el que més hem de tenir en compte és que tant la maternitat com la paternitat són processos naturals tot i que resulti difícil a vegades, però pel que val la pena lluitar, no tan sols per a la supervivència, sinó també pel que fa al fet de la creació de persones.
Els rituals que es creen al voltant de la dona i de la preparació pel part, no són més que un recolzament psicològic per a la futura mare per enfrontar-se a aquesta nova etapa de la vida i actuar amb seguretat. És el que es diu matriu de recolzament. Aquest compte de dones significatives per a la dona embarassada i que compten amb experiència. A cada cultura aquests rituals són diferents. A cultures més ancestrals les àvies acompanyen a la futura mare en tot el procés del part. En canvi, a les cultures occidentals trobem espais més socials com els serveis prenatals i postnatals que acompanyen a la dona embarassada en el procés.
Solem prestar més atenció a la maternitat que a la paternitat. Sabem que cal cuidar a la mare durant l'embaràs, en el part i al postpart. Però, i el pare, quina figura té? Com ho viu? Què sent? Entén el que li passa a la seva dona? Crec que la paternitat està molt descuidada. Per norma general, tothom té la figura del pare com a autoritat, com el que ha de treballar... és una figura totalment tradicional i molt potent encara avui a moltes cultures. En alguns països occidentals aquesta concepció paternal està canviant, ja que la història de la dona ha canviat radicalment amb l'entrada al món laboral, legal, polític, econòmic... Avui en dia tenim pares que participen activament en el dia a dia de l'infant, en el part, en el canvi dels bolquers, en la higiene del petit, en l'alimentació... Així hi tot, Stern (1999:163) ens diu “La mayoría de los nuevos padres están atrapados en algún lugar entre un pasado tradicional y un futuro mal definido. Això, no vol dir que s'estiguin canviant el rols, sinó que la societat està canviant i que, per sort, el pare adquireix noves dimensions molt enriquidores per l'infant. Hem vist diferents testimonis a classe que precisament ens parlen d'això. I no només ells, a la següent pàgina web podem trobar altres pares molt involucrats en tot el que representa la paternitat: http://www.soypadre.net/es/index.htm
Cada història del documental representa una cultura, una manera diferent de viure la maternitat, una manera diferent d'entendre la vida. Però el que tenen en comú totes les dones que hi apreixen és que hauran de cercar les habilitats per creure en les seves capacitats per ser mares, per compartir l'educació d'aquest fill i proporcionar-li seguretat afectiva, seguretat en les necessitats bàsiques per tal que l'infant es desenvolupi en un entorn físic, social i emocional de qualitat.
unes reflexions finals

Le premier Cri m'ha marcat i m'ha commocionat profundament. No tan sols m'he sentit identificada amb les mares que hi apareixen o en la seva manera de viure, sinó que a través de l'anàlisi que he fet he pogut realment adonar-me de les diferències culturals, socials, afectives, polítiques, econòmiques, etc., que diferents dones d'arreu del món, en qüestió de 24 hores viuen. Bé, algunes viuen, d'altres sobreviuen com poden. M'ha impactat com aquestes s'aferren a la vida encara que hagin de vendre excraments de vaca sagrada. Dones molt vulnerables a les seves creences i alhora molt valentes per afrontar la vida.
És impressionant com hi ha dones que tenen total llibertat per escollir. Escollir quin tipus de vida volen i quina tranquil·lat això els dóna. És per aquest fet que el reportatge de Redes sobre l'estrés en la dona durant l'embaràs és tant potent: la majoria de dones no tenen elecció i això els provoca un gran estrés. Esteim descobrint que les conseqüències d'això té uns efectes emocionals importants sobre l'esdevenir cognitiu i social del nadó.
Són tantes les preguntes que s'hem plantegen... Després de tot, quin paper hi juguen els Drets Humans? I els Drets dels Infants? En som conscients del que impliquen els drets? En som conscients dels descobriments científics i el que impliquen? Quin paper hi juga l'educació en tot això? Com podem contribuir a millorar la situació a milions de dones d'arreu del món? Per què uns tant i uns altres tant poc? Som conscients de la sort que tenim de viure aquí on vivim?
Per altra banda he sentit enveja. Una enveja sana per dos motius: un pel fet de tenir un fill i l'altre la valentia de parir i amb la força que ho fan la majoria d'elles i amb tanta naturalitat. Però sobretot, he sentit admiració.
Les imatges escollides són d'un escultor hiperrealista que es diu Ron Mueck. És impactant el realisme en que fa les escultures i el tamany que aquestes poden tenir. Evidentment, he triat aquelles relacionades amb el tema, ja que la seva temàtica és diversa.
A través de tota la informació, he pogut reviure els meus dos parts, ser conscient dels meus imaginaris i ideals com a mare. I això m'ha ajudat a escriure un capítol més de la meva vida amb una perspectiva diferent. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...