divendres, 7 d’octubre de 2011

Començant un nou curs... començant noves il·lusions!

Ja hi som de nou! Hem començat 3er d'Educació Infantil a la UIB! Aquest nou curs es presenta amb un repte força important: pràctiques amb infants de 0-3 anys i la memòria d'aquestes pràctiques. 
La meva més gran preocupació és el centre on aniré i qui m'acollirà, ja que segons la tutora de pràctiques al centre em sentiré més a gust o menys i això condicionarà la meva manera d'actuar amb els infants, d'establir un vincle o un altre amb els petits o que puguin seguir amb un entorn afectiu segur com tenien abans de la meva arribada. 
De vegades sorprèn la incoherència que hi ha entre la ideologia de centre, les directrius que es decideixen a nivell de claustre i tot allò que surt en el seu PEC, i el que llavors la mestra/el mestre dur a terme dins l'aula amb el seu grup. 
Per què succeeix això? Doncs supòs que per diversos motius: que una mestra es sumi a la majoria quan es decideixen els projectes sense estar-ne convençuda, que pugui està estressada pel volum de feina que representa (i no parlem tan sols dels infants, també de les seves famílies, els ambients, la programació, la responsabilitat...) o el cansament de la rutina, la manca de creativitat i com no, potser per les dificultats que suposa el treball en equip o simplement perquè té un lloc de feina segur i l'únic que la motiva és cobrar a final de mes. 
Són molts els dubtes que tenc en relació a les pràctiques: sabré portar a terme la meva tasca segons la formació que he rebut? Tindré algun tipus de suport moral? Què és el que més em costarà? Sabré respectar les normes de la mestra, la seva manera de fer? Supòs que tot això que m'agafa pels peus és la POR. Perquè, per mi, la responsabilitat d'estar dins una aula i amb infants tant petits és cabdal i tenc por de no estar a l'altura.  
Per altra banda, crec que hem treballat força durant aquests dos darrers anys com per complir satisfactòriament les expectatives. Assignatures com Estratègies Educatives, Educació Socioemocional, Disseny Curricular o Educació Inclusiva ens han omplert la butxaca d'estratègies suficients per a realitzar aquestes pràctiques. 
El meu punt de mira és APRENDRE. Aprendre actituds i aptituds per ser una bona mestra. I m'hi esforçaré per tal de què així sigui. Cosir i cosir el meu aprenentatge de colors per tal de què sigui prou ric per a fer-me un bon abric i poder acollir tots els infants.
Fer tercer amb les companyes que tenc és tot un luxe. He conegut persones realment extraordinàries en el nostre grup i amb un gran potencial. Em fa por que el shock en arribar a l'escola sigui tant potent que les faci tornar enrera. La veritat és que ens ho passam força bé juntes, i riem moltíssim! L’advantatge és que ja ens coneixem d’altres anys, que més o menys podem saber les reaccions de les altres en els conflictes i que en general ens tenim en compte per fer coses juntes. En donam excuses per trobar-nos i feim pastissos en els aniversaris. 
També he gaudit moltíssim amb professors com en Pere Alzina i na Cris Moll, que dia a dia ens han donat tant i potser han rebut tant poc. Tan debò tots els professors de la casa fossin tan generosos com ells i ens mostressin a aprendre com ho han fet ells. 
En definitiva, un curs ple de reptes, de velles preocupacions, de velles expectatives, però sobretot carregat de noves il·lusions! 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...