dilluns, 24 de desembre de 2012

FELIÇ ANY NOU!

Photobucket

dijous, 20 de desembre de 2012

La Luna

La Luna és un curtmetratge de Pixar. Un curt anim tendre, imaginatiu i enginyiós, d'aquells que desitges haver-lo escrit tu. Un dels curts que més m'ha agradat mai. Jo el vaig veure a la pantalla gran! I encara em va agradar molt més.
A l'escola ens pot servir per treballar els triangles familiars, els avis, els oficis, l'autonomia de l'infant, Nadal... cada un li pot treure el suc de moltes maneres, depenent del que vulguem treballar. 
Esper que us emocioni tant com a jo i us inspiri en aquestes festes!

diumenge, 16 de desembre de 2012

INTEGRACIÓ CURRICULAR DELS MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS

Per tal de treballar el temari a classe de TICs no sempre feim servir les noves tecnologies. Aquesta vegada per treballar la Integració Curricular dels Mitjans i Recursos Tecnològics vam fàrem fer un rol playing que consitia en un Fòrum on es trobaven tres diferents col·lectius: un grup que representeva el col·lectiu de mestres, un altre grup que representava l'equip directiu d'un centre i un tercer grup que representava el govern de torn. El meu grup hem adoptat el govern de torn (i què dolentes hem estat ;)).
Cada grup ha exposat el seu punt de vista: aquelles coses que els han semblat importants per integrar les TIC a les aules: recursos, formació, instal·lacions... però també han argumentat aspectes a tenir en compte per dur a terme de manera eficaç aquesta integració. En canvi, per part del Govern hem imposat una sèrie de normatives i hem exigit canviar directrius pel que fa als documents del centre. 
Entre tots ens hem adonat que cap de les postures és fàcil, però que la més desafavorida des del meu punt de vista potser és el col·lectiu de mestres, ja que són poc escoltats per les administracions i han de dur a terme tot tipus de noves normatives que els imposen. Els equips directius, per altra banda, semblava que estessin enmig de les altres dues postures, ja que reben les demandes i exigències del col·lectiu de mestres i les imposicions de les administracions/govern. Com bé ha expressat n'Ana al seu blog "Per una banda el govern els apreta, imposa, redueix i suprimeix. Per altra banda els mestres reivindiquen i demanen". No és tant simple com integrar un sol projecte al centre.
Val a dir que les administracions no viuen el dia a dia a les escoles, desconeixen les necessitats reals, perquè a l'escola, a les aules, mai no hi ha un dia que sigui

dijous, 13 de desembre de 2012

La màgia de saber contar les coses amb il·lusió

Dimarts 11 de Desembre vam fer crèixer la màgia de Nadal a casa. Noltros no som religiosos, però les tradicions de vegades t'empenyen i acabes acceptant esdeveniments que has viscut amb il·lusió tota la teva vida. 
Idò, ens va passar que sa nostra filla major, na Victòria, ens va sorprendre a l'hora de dinar amb una contundent afirmació: "Papà, sé que es patge de quan jo anava a Roser Gener (escoleta), éres tu!" i amb l'edat que té (quasi 9 anys!) i que aquest fet va passar quan en tenia un i mig, en Pepe i jo ens vam posar a riure i a riure. Com li podíem dir que no ho era! Evidentment que ho vam intentar... "T'etimes tant a ton pare que fins hi tot li veus el semblant amb un patge!". Però no la vam convèncer. I és tant difícil explicar-lis! Perquè no vols que es desil·lusionin, que es posin tristos, que es perdi la màgia... I li vam explicar una història que ens havien explicat aquest estiu una familiar per quan aquest moment arribàs (cada un li posa la seva fantasia!): 
Il·lustració de Matilda Harrison
"Hi havia una vegada tres Reis que viatgaven pel desert. Durant aquest viatge, els reis van saber d'un fillet del cel acabat de néixer que era molt i molt i molt pobre, que viva en una cova amb els seus pares. Aquests tres reis, van decidir anar a veure el petit i dur-li tres regals. Van fer un llarg viatge, molt costós pel desert fins arribar a la cova de l'infant. Allà, van trobar el petit en braços de la seva mare que l'alimentava com millor sabia i li van oferir els regals amb els que podrien comprar menjar i roba pel petit. L'alegria d'aquesta família fou tant gran que els reis no donaven crèdit. 
Després de passar la nit i descansar, els reis van emprendre de nou el viatge satisfets, però tristos, perquè sabien que no podien ajudar a tots els infants del món, que no podien arribar la seva generositat a tothom, que era impossible. I llavors van pensar la manera de dur la màgia a totes les cases del món. Era una qüestió difícil. I quantes voltes li van donar i que complicat era sortir d'aquell desert! 
Un matí, un dels seus acompanyants, mentre els reis dormien, es va posar els ropatges dels reis. Sense voler, va fer caure l'equipatge i va fer tanta renou que el van sentir fins al Japó! Però quina alegria es van endur els reis: El patge els havia donat una meravellosa idea: tant sols necessitaven a pares i mares capaços de transmetre la màgia del Nadal i convertir-se en patges reials per uns dies. Això implicava que no poguessin dir els seus fills d'on sortien els regals, aquells petits desitjos que normalment no els podien concedir. Aquella màgia era un gran secret! El secret més ben guardat i compartit de la història! Una il·lusió que no podem deixar perdre. I així ho van fer. A cada poble que s'aturaven reunien les famílies i els proposaven la seva idea que fou molt ben acceptada i transmesa de generació en generació.
Ara tu Victòria, ara que saps tota sa història, tens el SECRET i t'has convertit en un patge que dur màgia, il·lusió, alegria... a les altres persones, als teus cosins, als teus avis, els teus amics... tu pots fer regals secrets als altres. És molt i molt important que sapis guardar aquest secret, perquè no podem rompre les il·lusions dels altres fillets i filletes i la màgia de l'arribada dels Reis Mags en un dia especial a l'any".
I no vos podeu imaginar l'alegria que ha tingut na Victòria en saber que ella ara posseïa un gran secret i que s'havia convertit en un patge capaç de dur la màgia a aquells que més s'estima. El més important que hem intentat transmetre és que la màgia radica en pensar en els altres, no importa la mida del regal, sinó que importa el gest, el pensar que li pot agradar, anar-ho a cercar o fer-ho, la dedicació que hi poses perquè l'altre estigui content encara que no ho sapi,... i evidentment transmetre que no fa falta que sigui un regal comprat (un hàbit que hauríem de canviar i resposabilitzar-nos una mica més del que implica), sinó que també pot ser un regal fet seu, que ja de per si té molt de valor. 
Ens hem adonat que explicar les coses d'una manera o una altra pot fer canviar molt les coses. Ens ha sorprès aquesta enorme alegria de poder fer màgia que ha tingut na Victòria i com vos podeu imaginar de tanta felicitat no ha aturat quieta dos segons! Preguntes i preguntes, inventar-nos un codi secret per tal que els altres no ens entenguin,  i idees mil per fer regals a tothom!

I ha estat tant meravellós i polit 
veure aquesta felicitat en els seus ulls, 
que no ha perdut la màgia i la il·lusió, 
que ens ha semblat per un moment 
que havíem posat una nova estrella en el cel.
Il·lustració de Roberto Weigand

dijous, 6 de desembre de 2012

Singulars

Ahir el programa "Singulars" va fer una pinzellada sobre el sistema educatiu finlandès i les grans diferències que existeixen entre aquest sistema i el nostre. Gràcies al Doctor Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu finlandès.
En la introducció del programa es fa una dura crítica a l'esborrany de la LOMCE duita a terme pel ministre Wert i presentat recentment amb molta polèmica. El pedagog Melgarejo creu que aquest esborrany és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de les comunitats amb bilingüisme i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. A més, ve a dir que Espanya no ha apostat mai per l'educació, de tal manera que és així tal i com funcionen les coses en aquest país. Els canvis constants de model educatiu en l'estat espanyol acabaran trencant el sistema, que de moment s'aguanta gràcies a la feina dels mestres, però que si es segueix per aquest camí acabarà petant. 
Què cal canviar? La política educativa, creure en l'educació, en les polítiques socials, dotar de recursos als centres públics, garantir la qualitat i l'equitat i fer una feina sèria i compromesa amb la societat. Comptar amb la família com pilar base de l'educació i fomentar la lectura.
Un programa sense desperdici! Us ho assegur!

dimarts, 4 de desembre de 2012

STOP Ley Wert i Tonucci

Un col·lectiu d'organitzacions educatives i pedagògiques del nostre país tals com Rosa Sensat, Yo estudié en la Pública, Cuadernos de Pedagogía, La COnfederació de Moviments de Renovació Pedagògica i altres, han creat una nova organització anomenada STOP LEY WERT, on la seva màxima pretenció és aturar la LOMCE, nova llei educativa que prepara el nostre govern central, principalment obra del Minstre d'Educació, Ignacio Wert, ministre no massa apreciat pel col·lectiu educatiu, pel que hem pogut veure en diverses ocasions a la prensa.
D'aquesta organització neix la inquietud de defensar amb dents i ungles l'educació pública, gratuïta i de qualitat.
En el següent vídeo podem veure l'opinió del pedagog Francesco Tonucci pel que fa a aquesta nova llei que l'estat espanyol està impulsant. Una llei que defensa la competitvitat davant la cooperació, els resultats davant els processos d'aprenentatge i el mercat davant la felicitat, a més de la segregació davant la diversitat, la imposició del castellà com a llengua vehicular davant de les que donen identitat a certes comunitats autònomes, l'augment de ràtios davant la reducció de professionals docents i especialitstes, etc, etc, etc.  Encara no us hi heu sumat? www.stopleywert.org 
Hi tenim molt a dir tots!


divendres, 30 de novembre de 2012

Julie Fletcher, il·lustració anglesa


Julie Fletcher és una il·lustradora de postals de regal (greeting cards, en anglès) i contes infantils. Ha treballat en projectes d' Oxford University Press, Caterpillar Books, Campbell Books and Ginger Fox. Generalment empra acrílics, llapissos de colors i collages a partir de retalls de roba, paper... Els seus dibuixos acolirits i simples, desprenen felicitat i alegria. En les seves animacions apareixen personatges de tot tipus: bebès, infants, animals,... Us deixaré les d'hivern! Ens poden servir per a preparar postals, informes o decorar l'aula! Ara més que mai que ja ha arribat el fred i Nadal s'atraca. JO-jo-JO ;)


dimarts, 20 de novembre de 2012

Què són els MOOCS?

No, no és que hagi escrit malament la paraula MOOCs. Aquesta vegada no es tracta d'un refredat mal escrit. Per cert, els mestres es passen el dia traient-los als infants! Sobretot a l'hivern! Tan de bo puguéssim fer alguna cosa productiva... 
Els MOOCs (en anglès Massive Online Open Courses) són Cursos Massius Online i Oberts. Aquestes cursos tenen caràcter formatiu i a distància, oberts, participatius, amb una metodologia basada en el coneixement gratuït, pel que arriben a un elevat nombre d'usuaris.
Un dels primers MOOC fou dissenyat per David Wiley al 2007, impulsat per la Universitat de l'Estat d'Utah (EEUU). Poc a poc aquest tipus de curs es va anar expandint arreu del món i que han impulsat universitats com Stanford. Tot i que avui per avui és impulsat per molts pedadogs com Stephen Downes (http://www.mooc.ca/courses.htm), Jeorge Siemens i altres.
Algunes de les seves característiques (tot i que ja he mencionat les més importants) segons David Álvárez (2012), http://e-aprendizaje.es/2012/11/12/algunas-cosas-que-he-aprendido-sobre-moocs/:
  • Gratuïtat de l'accés;
  • Nombre il·limitat de participants;
  • Absència de certificació pels participants lliures;
  • un disseny instruccional que cerca generar espais de conversació entre els participants, situant a l'educant i les connexions que aquest genera durant el curs, en el centre del procés d'aprenentatge (i no el contingut del curs en si), de manera que són els participants qui generen la major part del coneixement;
  • Un disseny tecnològic que facilitat la diseminació de l'activitat desenvolupada pels participants a través de l'ús de diferents plataformes i serveis de xarxes socials.
Com us podeu imaginar, la demanda de MOOCs creix dia a dia, ja que permet flexibilitat en horaris, és gratuït, arriba a molta gent que per motius x no reben formació etc... D'aquestes experiències, alguns expertsestan preocupats per la manca de certificació o avaluació dels cursos, per la "bretxa digital" que impliquen a nivell mundial, pel caràcter individual (mancança de treball col·laboratiu)... per contra, són cursos que motiven la creativitat, alta autonomia de l'educand, alts coneixements de les TIC, canvis metodològics en la pedagogia, són innovadors, trenquen barreres nacionals...
En definitiva, una eina més per a la formació per a tota la vida, una eina més per aquells que no es poden permetre estudiar ja que no es poden pagar estudis universitaris o superiors, una eina TIC més sobre la que cal reflexionar, innovar i millorar.
Aquest és un vídeo força clarificador sobre  MOOCs:

Diada dels DRETS DELS INFANTS

Avui hauria de ser un dia especial per tots els infants de tot el món. És un dia que l'haurien de ben celebrar a l'escola i a casa. I quan dic celebrar, també vull dir treballar, conèixer i aprendre els seus drets com a ciutandans del món. 
Il·lustració d'Afra
Dia 20 de Novembre de 1059, ara ja fa 53 anys, mig segle, es va redactar la primera Convenció dels Drets dels Infants a les Nacions Unides. Tota una declaració d'intencions que actualment a molts països encara costa de dur a la pràctica, com per exemple el Dret a tenir una educació, o de ser protegit sigui quina sigui la seva condició social, raça, cultura...
En el preàmbul de la Declaració diu així: 
Recordant que, a la Declaració Universal dels Drets Humans. Les Nacions Unides han proclamat que la infància té dret a una assistència i atenció especials.
Amb el convenciment que la família, com a grup fonamental de la societat i com a medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i particularment dels infants, ha de rebre la protecció i l’assistència necessàries per poder assumir plenament les seves responsabilitats dins de la comunitat.
Reconeixent que l’infant, per a aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en un medi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió.

Considerant que l’infant ha de ser preparat per viure una vida individual en la societat i educat en l’esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau, tolerància, dignitat, llibertat, igualtat i solidaritat.
Hem de seguir refleccionant i educant transversalment per tal que tots els Infants aprenguin a ser persones adultes respectuoses, tolerants i lliures que viuen en un mateix món que cal cuidar i puguin garantir el futur de les futures generacions d'infants.
Si clicau damunt la imatge us podreu descarregar la Declaració dels Drets de l'Infant de 1989, declaració revisada i actualitzada per les Nacions Unides.
A més, durant aquest mes us aniré penjant a la dreta del blog els drets esmentats en la declaració, per tal de recollir-los i fer-ne una menció especial i digne de la infantesa i el que representa. 

divendres, 9 de novembre de 2012

El sistema educatiu finlandès

Aquest documental del pedagog americà Toni Wagner (http://www.tonywagner.com/) ens descobreix com funciona el sistema educatiu integralment (en totes les etapes educatives) en un país petit com Finlàndia i que a més resulta ser capdavanter mundial en educació. 
Podem veure també com funciona el sistema universitari, i com els alumnes de Magisteri (futurs docents) aprenen a educar. Llavors, és que resulta molt interessant per aquest pedagog americà com aprenen a mostrar els docents, quins eines, quins recursos, equip col·laboratiu, treball en grup, avaluació...ja que aquests fets poden canviar l'evolució i el desenvolupament d'un país. A Finlàndia,  per accedir a la carrera universitària de magisteri hi ha un procés sel·lectiu estricte, ja que només hi pot accedir un 10% dels que l'han demanada. És un ofici dels més ben considerats, revisats i avaluats.
El sistema finlandès està basat principalment en el respecte per l'infant a aprendre per ell mateix, a no deixar-ne cap enrera, respecten els ritmes de cada fillet, a descobrir diferents maneres d'aprendre, a confiar en les seves capacitats i a respectar qualsevol ofici al que es vulgui dedicar a través d'una educació integral, on l'educació creativa hi té un paper primordial.
Finlàndia creu fermament en què la família i l'educació és el principal motor de desenvolupament d'un país.
Us recoman que mireu aquest documental. Molt per aprendre i molt per millorar.

dijous, 8 de novembre de 2012

BIMARC's HOME

Bimarc's Home és una aplicació infantil creada per l'empresa de Pipilapps, ubicada a Barcelona. És una app en la que he tingut el plaer de col·laborar i aportar, però sobretot aprendre del treball en equip, de factors tècnics, d'il·lustració, d'esperes... He de dir que m'he sentit molt còmode i molt respectada per n'Omar Flores, qui ha fet possible aquesta història, ha invertit diners, temps, cordinació, música... enhorabona. Des d'aquí agraïr-li la seva confiança.
És una app primerenca. Ahir la vaig provar. Hi vaig jugar i la veritat és que des del meu punt de vista hi ha alguns aspectes encara per millorar o canviar, però també crec que serà una app educativa amb un gran potencial i que ens permetrà augmentar el nombre de jocs realitzats dins la casa. 
Tal i com diem en els crèdits de la app hem tingut molt en compte el moment evolutiu del petit i la seva vida quotidiana, el seu dia a dia. És per això que hem contextualitzat el joc en una casa on l'infant principalment podrà realitzar jocs matemàtics molt senzills d'ordenació i classificació, que l'ajudaran en el desenvolupament d'estructures fonamentals de la lògica i establir nous esquemes. De vegades, els jocs més simples són els que funcionen millor. 
Així idò, podem dir que l'infant podrà triar un company amb el que s'identifiqui i realitzar activitats dins un context d'acolliment i seguretat: la casa i junts resoldre els diferents "problemes" quotidians. 

La il·lustradora és n'Aroa Vivancos, també dissenyadora gràfica, que amb molt d'encant i senzillesa ha creat uns dibuixos entrenyables i encantadors.
La app encara no ha sortir eh! L'hem de revisar entre l'equip i experimetar una mica més, un poc de paciència! Ens podeu trobar també al facebook: https://www.facebook.com/BimarcsHome
He de dir que és una app que de moment serà per ipad i iphone, esper que poc a poc podem treure-la per altres sistemes operatius tals com Android. 
També és una app en la que podeu triar tres idiomes: català, anglès i castellà. Pensau que els infants són com esponges, qualsevol idioma els va bé!

Salut i ventura!

A cloudy lesson

Quina història més polida! Avi i nét creant junts! L'avi és fabricant d'ennivolats i mostra al seu nét a fer-ne, però el seu nét romp el bufador i.... us deix el final per voltros!


dissabte, 3 de novembre de 2012

Aquest any ens graduam...

I haurem de posar-mos les piles per trobar sortides en el món laboral... jo ja vaig agafant idees! Aquest és un CV d'una mestra amb més de 15 anys d'experiència que cerca feina. És un CV ben especial i creatiu que que diu molt de la persona que l'ha creat. 
El currículum és la carta de presentació d'una persona: ha de dir qui és, quina formació ha rebut i a on, l'experiència que es té, en què és competent, especialitats... És molt important, doncs, fer-lo a consciència, ja que ens permetrà trobar feina o no en un futur no massa llunyà.


divendres, 2 de novembre de 2012

I per a què un blog?

Creus que tenir un blog és una pèrdua de temps? Creus que no tens res a compartir? No saps que posar-hi? A la pàgina web Escuela 2.0 aquest estiu es va publicar un post sobre els 40 motius pels quals tenir un blog. El vaig compartir al grup de facebook que tenim amb les companyes de classe, però també em sembla interessant compartir-lo amb voltros, per si teniu dubtes de si fer-ne un o no. Us els deix tal qual! Val la pena revisar-los. Animau-vos!
  1. Los blogs ofrecen una comunidad de expertos y expertas que nos asesoran, comparten consejos, experiencias y recursos.
  2. Podemos construir una red profesional de aprendizaje.
  3. Los blogs ponen de relieve la experiencia profesional, contribuyendo a construir una buena reputación docente.
  4. Pueden ser utilizados como foro para el aula.
  5. Podemos incluir a la vista de toda la comunidad docente - y, especialmente, a la vista de familias y alumnado - las programaciones, unidades didácticas, actividades, etc.
  6. Aprenderemos más acerca de las herramientas que nos ofreec la web 2.0, y estaremos más cómodos con la implantación de las TIC en el aula.
  7. Sirven como caja de resonancias para expresar nuestras frustraciones profesionales.
  8. Podemos extraer noticias sobre educación y tendencias pedagógicas de los blogs de colegas.
  9. Resaltamos los valiosos recursos que usamos fuera y dentro del aula.
  10. Ayudan a conocer gente que no podríamos encontrarnos en cualquier otro lugar.

Aprender a gestionar las emociones

Aquest és un nou programa de Redes que tracta sobre la importància d'educar les emocions a l'escola des de ben petits, per tal de reconèixer-les i entendre-les, tot aconseguint ser més empàtics amb els altres i resilients.
Aquest és un dels grans reptes de l'Educació avui per avui (i sobretot en el nostre país!!!). A la pàgina de Redes també us podeu baixar l'entrevista en pdf.



"Netiquette" i les TIC

Moltes vegades els nostres posts contenen frases d'altres autors, imatges o il·lustracions, vídeos... que han creat altres persones. Molts d'aquests recursos auiovisuals, textuals i gràfics fan servir llicències de Creative Commons (és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir barreres legals per creadors que vulguin que terceres persones emprin, modifiquin les seves creacions baix unes condicions determinades). Per tal de respectar la feina d'altres persones, la seva generositat i de fer-ne un ús adequat es va crear el NETIQUETTE, paraula que prové dels termes "network etiquette" i que vol dir principalment bones maneres conductuals a la xarxa. Es tracta d'un conjunt de regles que tots els usuaris hauríem de seguir quan empram internet, correu electrònic, xarxes socials, blogs... 
Per exemple, quan escrivim un correu electrònic algunes de les pautes de netiquette serien les següents: si posem majúscules hem de ser conscients que esteim cridant, mai no hem de reenviar fragments d'un correu que hem rebut a títol personal d'altres persones, sempre que feim un correu a diverses persones posar-los en còpia oculta per tal de no fer-les visibles als altres i guardar la privacitat dels altres, etc.
Cal ser conscient que 
no existeix cap sistema legal de sancions per la gent que no fa ús del netiquette. En la majoria de casos són els usuaris que ho exigeixen. Fins hi tot moltes d'aquestes regles s'han extès de manera universal, i moltes vegades de manera determinada.
En els blogs podem parlar de citar adequadament la font d'on hem extret la imatge, el vídeo o l'autor, no ser ofensiu amb la comunitat, no emprar imatges de coneguts sense consentiment...

Una petita llista de 10 netiquettes (n'hi ha moltíssimes segons la temàtica, aquestes són genèriques):
1. Donar més del que es reb: si ets dels que sempre agafa informació d'internet també has d'estar disposat a donar-ne i compartir-ne. No ets un usuari exclusiu. La xarxa la feim entre tots. 
2. No insultis constament als altres i de tot allò que trobes per internet si no ets capaç de dir-ho a la cara.

Poden ajudar les Tic en la comunicació família -escola?

Il·lustració de Frato (1984)
Com tots sabem avui en dia les TIC són una arma poderosa, que evolucionen i canvien dia a dia i de manera veloç. Els darrers anys han aparagut tot tipus d'eines que han permès que la comunicació entre les persones, les administracions... sigui més fluida. Alguns exemples d'açò són els e-mails, els blogs, xarxes socials com el facebook, el whatsapp... És cert que amb elles també hem perdut privacitat, però açò depèn del criteri de cada persona i de l'ús que en vulgui fer. 
Aquestes mateixes eines ens poden servir per establir una bona comunicació amb les famílies, tot i que des del respecte i sense abusar-ne. De vegades passa que quan els pares van a cercar els fills la mestra està ocupada xerrant amb una altra família que no li has pogut comentar, demanar sobre algun tema que et preocupa... però també al revés. És per això que també s'estableixen altres canals de comunicació dins la mateixa aula que no són tecnològics com els taulers de notícies, les reunions individuals d'aula, les reunions col·lectives... El contacte directe és molt important en la

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Cunya radiofònica

Crear una cunya radiofònica a través de l'Audacity (de software lliure) és una pràctica divertida i enriquidora, ja que hem après a emprar el software: gravar, retallar, aplicar alguns efectes, mesclar pistes i sons, exportar en diferents formats... Així doncs, és una feina creativa que permet infinitat de possibilitats pels alumnes de pràcticament qualsevol edat. És un dels programes que hem après a manejar a l'aula en els tallers pràctics de TICs.
La meva cunya radiofònica és en anglès. És un idioma que domin i tenc poques oportunitats de practicar-lo. Per aquest fet em vaig decantar per fer aquest tipus de cunya. També perquè podia jugar més, dramatitzar més, i se'm reconeixia manco la veu. 
Me vaig imaginar un programa radifònic dels anys 50-60, on els anuncis eren més converses entre els locutors, grups de dones a l'hora del "tea"... Així doncs, és un programa de dones tradicionalment de l"amercian dream" (totes dones acomodades amb criades a casa, com les de la pel·lícula Criadas y señoras) dels anys 50 on parlen de banalitats: maquillatges, moda... La cunya és sobre una crema de maquillatge, anomenada Magic Touch, de The Fairy Makeups i que es pot trobar als famosos grans magatzems americans Bloomingdales. He fet servir la cançó de Spanish Harlem, com a fil conductor i per situar-nos en la època concretament i després he gravat les pistes de veu masculines (la meva parella) i femenines (jo), i una pista de rialles que he aplificat segons m'ha convingut. Tot en finalitats educatives clar, sense intenció divulgativa.
Aquí us la deix! Podeu riure molt!

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Quan neix un fillet del cel, neix una mare

Aquest és un anunci que posa la pell de gallina! Esper que us alegrin el dia les caretes dels infants acabats de néixer!


divendres, 19 d’octubre de 2012

Les dinàmiques de l'educació creativa

És la creativitat educable? Tothom pot ser creatiu?
El passat més d'Octubre, el líder en desevolupament de l'educació, creativitat i innovació, sir Ken Robinson, (http://sirkenrobinson.com/skr/) respongué a aquestes preguntes amb la seva gràcia habitual. 
Ens diu que el que ens diferencia de les altres races animals és que tenim capacitat d'imaginació. El que passa, és que la imaginació tota sola no implica creativitat, i la creativitat no necessàriament implica innovació.
La imaginació és la capacitat que té l'ésser humà per pensar en coses o fets que no estan presents, que no són materials, tenir capacitat per posar-se en el lloc d'un altre... En canvi, per ser creatius, has de fer les coses, dur-les a terme, ja que és un procés material i pràctic, del que moltes vegades ni ens adonem que esteim sent creatius. La creativitat no tan sols té a veure amb l'art, també té a veure amb la ciència, les matemàtiques, la física.... Ja que implica un cert domini del que estàs fent. LA CREATIVITAT, DONCS, ES FA, QUOTIDIANAMENT, posant en marxa tots els nostres coneixements en allò que esteim fent I NO PAS IMAGINANT. 
Per tant, Ken Robinson ens diu "¿cómo defino la creatividad? Defino la creatividad como "el proceso de tener ideas originales que tienen valor. Estas son las ideas equivocadas que se tienen: Primero: "Que sólo las personas especiales son creativas", esto no es verdad. Si eres un ser humano, naciste con una inmensa capacidad creativa natural, la clave está en desarrollarla!". Per això cal ser disciplinat, tenir coneixements i fer molt! Equivocar-se, ser crític amb un mateix i amb el que estàs fent. 
Finalment i pel que fa a l'educació ens diu que "Y lo último sobre creatividad, esencialmente es hacer nuevas conexiones es por eso que se desarrolla tan maravillosamente bien en ambientes interdisciplinarios. Es por eso que necesitamos una educación de base amplia donde la ciencia es central y cohabite con las artes donde el impulso creativo permite un enriquecimiento mutuo de las disciplinas y crea nuevos sentidos de posibilidad".
Tenim molt fer i molt per millorar, per innovar, per crear nous camins que facin que l'infant estigui en el centre del seu propi desenvolupament, que experimenti amb autonomia, que es relacioni amb l'ambient sense por a fracassar.
Us deix el vídeo (tan sols de 9 minuts). És en anglès (perfectament britànic), però tranquils! Més avall hi ha una transcripcióde la ponència.
 
 
Transcripció de la xerrada de Ken Robinson sobre la creativitat
Las Dinámicas de la educación creativa

dimarts, 16 d’octubre de 2012

A treasure hunt! Caceres de tresors...

Tothom alguna vegada s'ha disfressat de pirata i ha cercat un tresor amb La perla Negra... 
Però en aquest cas, no es tracta d'un tresor del capità Jack Sparrow, sinó que es tracta d'un tresor educatiu. 
Les caceres de tresors són una metodologia recent que empren docents per integrar les TICs al currículum, per tal que els infants treballin cooperativament i construeixin coneixement a través de links digitals. 
Aquesta metodologia senzilla consta d'una introducció, d'una sèrie de preguntes que s'han de respondre a través d'uns links que els mateixos docents donen a l'infant i que aquest ha d'extreure'n la informació per respondre a les preguntes. La majoria d'aquestes caceres [llegir-ne més...]

Què ens diu la normativa sobre les TICs? És suficient? S'està aplicant a l'escola?

Les TIC's apareixen freqüentment a les normatives vigents (com podeu veure al següent slideshare), sobretot apareixen a l'Àrea de llenguatge: comunicació i representació, tot i que també es mencionen a l'Àrea de Coneixement de l'Entorn i, conseqüentment, apareixen als criteris d'avaluació. Cal tenir en compte, tal i com apareix a la normativa, el caràcter iniciatiu de les TIC en les primeres etapes educatives, ja que el desenvolupament del fillet és molt global.
En la nostra societat, les noves tecnologies hi són molt presents i els infants conviuen amb elles de forma natural. Per tant, és raonable que apareguin a la normativa i es considerin com una eina didàctica més per desenvolupar el currículum. Per tant, el que preten principalment la normativa és que tots els infants tenguin accés a les TICs i s'iniciïn en el seu ús. A través de les noves tecnologies també poden expressar-se, comunicar-se i aprendre a construir coneixement.
Des del meu punt de vista, és més lògic que en el primer cicle d'educació infantil ajudem a l'infant a construir una imatge ajustada de la seva persona, [llegeix-ne més...]

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Desinstal·la a #Wert

 Aquí us deix un tutorial per desintal·lar a en Wert (el ministre d'educació actual) del sistema educatiu. A la pàgina de Yo estudié en la Pública hi ha un manifest al que us podeu adherir si esteis d'acord per aturar l'avantprojecte de Qualitat Educativa que el Govern de Rajoy ha aprovat recentment. yoestudieenlapublica.org


En el següent vídeo podeu veure alguns dels motius pels quals la nova llei educativa no s'hauria de dur a terme!!! 


Algunes reflexions sobre l'assignatura de les TIC

L'assignatura de TICs es divideix en classes teòriques i en classes pràctiques. A les classes teòriques (més breus) treballem sobre la societat de la informació, la repercusió de les TIC en l'educació, com emprar-los adequadament, materials didàctics, etc. A diferència de les meves companyes que van cursar una assignatura sobre audiovisuals l'any anterior, per mi tot el contingut teòric és nou. Se'm fa molt interessant, ja que com a bloggaire tot el que té a veure en les TIC's i les seves aplicacions educatives és del meu interès. He après molt sobre les avantatges i inconvenients de les tecnologies en la nostra societat, el que impliquen, quins reptes ens deparen...[llegeix-ne més...]

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Societat de la Informació segons M. Area

Coneixem prou bé els efectes de la societat de la informació i de la comunicació? Coneixem prou bé els seus orígens, els seus discursos? Quins reptes educatius ens deparen? La globalització politiza l'educació? M. Area http://www.manuelarea.net/, catedràtic de Didàctica y Organització Escolar a la facultat d'Educació de la Universitat de La Laguna ens explica la seva perspectiva. Us deix de manera resumida una ressenya i la meva opinió pel que fa a l'educació infantil sobre el tema i un petit vídeo gràfic del mateix autor.




divendres, 5 d’octubre de 2012

Entrada nº 100: Pinterest

Per celebrar la meva entrada nombre 100, us present el Pinterest. És una nova "eina" que estic emprant. És també una xarxa social, encara que diferent a les altres, ja que funciona principalment amb imatges. Ara us ho explic millor, no us preocupeu.
Del que es tracta és d'anar enllaçant pàgines web, blogs, etc. d'aquelles coses que a un li criden personalment l'atenció. I aquests enllaços, enomenats PIN, es poden anar classificant en tableros. Us recordau de quan ereu petits i teniu un tablero de curxo i amb una xinxeta penjaveu imatges que us agradaven de la super Pop? O coses que havieu de fer, o algun dibuix fet vostre que us encantava, alguna d'aquelles frases magisrtals?... Doncs, més o manco d'açò es tracta el Pinterest. És a través de la imatge que et dur a un enllaç i vas arxivant de manera catalogada totes aquelles coses del teu interès que vas trobant per internet en diferents tableros. També pots repinejar dels altres. I bé, podeu trobar-hi de tot i molt. Alertau que enganxa! Si algun m'he de posar a fer tot el que veig, no me bastaria una vida sencera! :D. És una gran font de creativitat i inspiració!
Us enllaç el "meu" Pinterest:  http://pinterest.com/mruris/
Al meu blog trobareu també l'enllaç al pinterest. Cada post que faig també el podeu pinetjar amb el botó que hi ha davall de cada entrada que posa Pin it, clickeu a sobre i escolliu la imatge que vulgueu del meu blog.
Al Pinterest hi trobareu molts docents que van penjat les pràctiques educatives, ja siguin experimentació, matemàtiques, art, reciclatge... Genial!
A pinetjar s'ha dit!

dimecres, 26 de setembre de 2012

Assignatura: Mitjans i Recursos Tec. en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la P.I.

Aquesta és una de les noves assignatures d'aquest curs. Tractarem diversos temes sobre mitjans i recursos tecnològics en el procés d'ensenyament i aprenentatge en l'educació: blogs, wikis, edició d'imatge i so, etc. Tot i que també aprendrem a nivell teòric tots aquests conceptes de què tracten, d'on vénen, aplicacions... A part d'obrir o publicar al blog també obrirem un blog a nivell de grupal, per anar vegent com ens organitzam i planificam l'assignatura. 
Un dels primer vídeos amb els que ens han presentat l'assignatura na Núria, ha estat la presentació que fa Jordi Adell a Edu+Tic abans de fer les seves ponències. Aquí us el deix, ja que és prou interessant visualitzar-lo. 


Setmana a setmana anirem creant material en les diferents pràctiques que posteriorment penjarem al blog. Esper que siguin interessants i us ajudin a enriquir els vostres coneixements sobre les TIC's i el seu ús o aplicació a les aules com a recursos visuals, de comunicació... ja sigui amb els infants, els docents o amb les famílies, com a xarxes socials d'intercanvi i enriquiment. 

diumenge, 23 de setembre de 2012

Començam quart!

Ja que començam el darrer curs de la carrera, m'ha semblat apropiat fer un nou pas amb el blog, no tan sols a nivell de disseny (amb el que he gaudit de l'ajuda d'en Pepe), sinó també que crec que ja és el moment de canviar el títol del blog i personalitzar-lo, madurar-lo, dónar-li un nou sentit sense perdre de vista l'etapa educativa per la que m'estic formant.
"De grapes...pas a pas en l'educació" és el nou títol del meu blog. De grapes, perquè com un fillet del cel que comença a adquirir desplaçament, me sent jo en el camp de l'educació després de tres anys de carrera, per sort els infants aprenen a caminar molt abans! 
Il·lustració de Oreli Gouel
Pas a pas en l'educació, ja que tenc encara molt a aprendre d'aquest meravellós món en el que estic submergida. 
Començam el darrer curs. Un curs que com el passat es presenta replè de feina, de pràctiques i marcat per les retallades, tot i que crec que com a estudiants no hem de perdre encara l'optimisme i les ganes de construir nous camins per a l'educació. 
Esper que el canvi us agradi! Bon inici de curs!

dilluns, 6 d’agost de 2012

La educación prohibida

Us present un documental-pel·lícula sobre l'educació actual arreu del món i el que s'està mostrant realment a les escoles en comparació al que s'hauria de mostrar, ensenyar i fomentar o el que l'educació hauria de ser. Una frase realment interessant sobre la que tots hauríem de reflexionar: "toda educación que busque otra "cosa" tiene que ser prohibida". Personalment m'angoixa.
Amb l'avantprojecte de la nova llei de qualitat educativa el panorama educatiu és desalentador, ja que aquest tan sols potencia l'educació cap al mercat de treball, com si visquéssim encara en la revolució industrial (haguéssim de treballar tots en una fàbrica i fer treball en cadena, com a la pel·lícula encara acual de Tiempos Modernos de Charles Chaplin) i emprant constantment paraules com competitivitat, èxit, resultats, mercat internacional... substituint així els valors de democràcia, cooperació, respecte, pensament crític, treball col·laboratiu, creativitat...  Nota de premsa del Ministeri d'Educació.
A més, com podem ser un país competitiu si s'estan carregant l'educació? Si augmenten les ràtios a les aules, si deixen de contractar docents, si ens pujen l'IVA del material escolar, si ens quedem sense escoles oficials d'idiomes, si ens quedem sense beques i ajudes, si hem de pagar per dur el menjar fet de casa... no és escandalós? Jo no vull aquesta educació per cap infant! Crec que ens hi podem negar, dir no, i no fer cas de la nova llei, simplement NO. No, perquè no s'aguanta per enlloc, no perquè no beneficia a ningú, no perquè més no ens poden esprèmer, no perquè ja està bé que ens prenguin el pèl i ens culpabilitzin de la crisi, "burro paga i fes-la!"
Us deix el tràiler, ja que el documental s'estrena el proper 13 d'Agost, i l'enllaç a la pàgina web. Esper que faci obrir els ulls a més d'un! http://www.educacionprohibida.com/

dimecres, 25 de juliol de 2012

L’atenció primarenca, una necessitat

Aquesta és la carta que en Pepe i jo vam escriure sobre la necessitat de l'Atenció Primarenca i que va sortir ahir als diaris locals. Esperam que us  agradi.

Aquest ha estat el darrer curs de la nostra filla Gemma a l’Escoleta Infantil Es Mussol de Ciutadella. Hi ha assistit 4 anys. Generalment els fillets hi van tres, però na Gemma té un síndrome associat que li ha afectat en el seu desenvolupament global i ens van recomanar que fés un any més a fi de que adquirís més autonomia i confiança en ella mateixa abans d’entrar al segon cicle d’Educació Infantil.
Des del primer dia que va entrar a l’escoleta, i just tenia 5 mesos, na Gemma ha tingut el suport a l’aula de l’EAP (Equip d’Atenció Primerenca): psicopedagogs, especialistes en audició i llenguatge i fisioterapeuta. Sense la seva ajuda i atenció constant, na Gemma no s’hauria desenvolupat com ho ha fet, ja que l’equip ha pautat permanentment a les educadores segons les necessitats de la nostra filla. També ens han ajudat a noltros, com a pares, a saber com estimular-la per afavorir aquest desenvolupament per oferir-li un context ric en estímuls i ens han donat la informació necessària per afrontar noves situacions, tot assumint-les dins les nostres rutines diàries.
Na Gemma, avui, és una filleta espavilada, encantadora i ben integrada socialment. És clar que segueix tenint les seves dificultats, però ha desenvolupat altres capacitats que fan que sigui autònoma. És molt empàtica amb els altres fillets i els ajuda quan es fan mal, acull als nouvinguts, siguin adults siguin infants, té molta memòria... La nostra alegria es basa en les seves capacitats i dedicam tots els esforços per potenciar-les, perquè tengui una bona qualitat de vida. En general podem dir que és una filleta feliç i, en gran part, és gràcies a l’entorn que tant l’escola com l’EAP li han ofert, com d’altres professionals que han intervingut en altres àmbits.
Pels qui no ho saben, l’EAP està format per un equip humà d’especialistes en atenció a la infància (0-3 anys) que fa un seguiment a tots aquells infants amb necessitats educatives especials. És a dir, fillets i filletes que tenen certes dificultats motrius, cognitives, afectives, socials, de parla, d’aprenentatge... ja siguin naturals o circumstancials. Tots els infants tenen les seves dificultats, tots són especials. Aquesta és la gràcia de la diversitat: la diferència. Acceptar que ets diferent, és acceptar als altres. Detectar aquestes dificultats a temps és essencial pel petit, ja que com més tard es detectin més difícil serà la seva integració a l’escola i a la societat, fent-los víctimes del possible “fracàs escolar” que tant està en boca dels polítics, però que no solucionen.
Ens hem assebentat que degut a les retalles en educació, l’EAP ha estat a punt de desaparèixer. Seria una gran desgràcia que les escoletes quedessin sense aquest equip. Voldria dir que tornarien a ser escoletes purament “assistencials”, ja que amb el desinterès del nou govern pel que fa a l’educació 0-3 i l’educació en general, l’augment de les ràtios, la pèrdua de mestres de suports (que van a les aules certes hores per dur a terme determinades activitats que requereixen desdoblament o més atenció), les retallades educatives i un llarg etcètera, als nostres fills i filles (futurs adults) els mancaria una etapa educativa primordial pel seu desenvolupament com a persones capaces de resoldre problemes de la vida diària. 
Gràcies Sofia, Anna, Colau, Marta, Mariona, Queta, Rosa, Ana... i tots aquells professionals en l’atenció a la infància que han col·laborat a fer créixer de manera positiva a la nostra filla.
Casos detectats i per detectar n’hi ha molts. Per açò des d’aquí volem agrair de tot cor l’esforç que està fent l’Equip d’Atenció Primerenca i animam a pares i mares que en reben el seu suport que es sumin a fer públic el seu agraïment.
Pepe Torrent i Mercè Rodríguez

divendres, 15 de juny de 2012

Acabam el curs...

Sembla que era ahir que vam començar tercer de Grau, sembla ahir que vam començar pràctiques... i com un qui no fa res hem acabat pràcticament el curs. Es temps córrer que vola!
Us desitj a tots unes bones festes de Sant Joan i unes felices i fresquetes vacances!

dimarts, 12 de juny de 2012

Una història d'amor

Aquesta és la carta que he escrit a les mares i pares dels infants de la meva aula, ha estat el meu regal per tot@s i cada una d'ell@s, perquè tots són especials i únics. Especialment per na Magda, la meva tutora de pràctiques. Ha estat una dolça despedida, on les llàgrimes han aflorat i m'han fet sentir molt especial i professional. Fins hi tot m'han fet regals! I és que fer pràctiques és una experiència meravellosa: aprens dels infants, aprens de la tutora, de les famílies, de l'equip docent, dels espais, dels materials, de les rutines, dels petits jocs... 
I com no ha de ser una història d'amor?!? He estat molt feliç aquests mesos i ho anyoraré moltíssim!!! Moltes gràcies a tots els que m'heu fet créixer com a mestra! 
Il·lustració de Nanci Ribard

dilluns, 11 de juny de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)".
"Com que estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar… (…) no he pogut parlar amb l’educadora, no he pogut plantejar dubtes…" (Menorca)
"En relació al contracte, no hem pogut aprendre/ millorar allò que ens agradaria aprendre"
"He après a reflexionar i argumentar conceptes teòrics"
Aquestes frases són fragments escrits per les meves companyes quan han treballat alguna activitat de l'assignatura. Des del meu punt de vista em sorprèn, i molt, que algú digui que perquè no està dins una aula no està aprenent, o que estant dins ella NO APRÈN. Me deman com ha arribat a aquestes conclusions, perquè i el que ha passat.
Per aquells que no han fet pràctiques hi ha altres maneres per seguir aprenent: recerca d'informació, lectures, visitar alguna escola, llegir els blogs de les companyes...
Tots, durant aquest semestre hem après alguna cosa, ja sigui escoltant ses experiències dels altres, ja sigui dels infants dins l'aula. No només és la nostra tutora la que ens ha d'explicar coses per a què aprenguem. Els fillets de la nostra classe ens mostren totes les seves capacitats, els seus reptes, les seves conquestes motrius, socials, afectives, les petites relacions que començen a establir amb els altres a través de les estiriguissades, besades, mossos, abraçades i empentes. També podem veure com resolen petits conflictes entre ells sense la intervenció de l'adult, com es dormen, si saben fer la pinça per menjar...
Per tant, vull pensar que aquestes frases s'han escrit amb rapidesa, sense pensar massa amb el que deien. Val a dir que calen, doncs, estratègies per satisfer aquestes mancances: potser afavorint alguna pràctica a les escoles per aquelles persones que tenen les pràctiques convalidades, més espais de reunió amb la tutora de pràctica i el tutor de la UIB, espais de trobada amb les companyes de classe per explicar les experiències... en definitiva, podríem un grapat de coses a fi que no sorgissin aquests tipus de comentaris.
Per la meva banda dir que he après de per tot. M'ha agradat veure com un fillet que va de grapes fa la seva conquesta quan comença a caminar, o que un altre ja s'aguanta assegudet i pot manipular objectes amb les mans, o muntar una sala de psico, preparar un espai per fer experimentació, veure com es creix un equip docent amb unes jornades... Crec que com a professionals de l'educació no podem dir que no aprenem a través dels infants, de les famílies i dels nostres companys. Implica que l'interès en aprendre passa per la conversa amb la tutora de l'aula necessàriament i no per la observació atenta, per l'escolta, el respecte, els moments quotidians... 
En definitiva, de tot i de tothom podem aprendre!

dimecres, 6 de juny de 2012

Què és un pla de millora?

Les meves companyes que ja tenen les pràctiques de 0-3 convalidades havien de fer un treball sobre el que és un pla de millora, quines diferències té amb una bona pràctica... La meva feina és confeccionar un mapa conceptual a partir de la seva feina. Tot i que he de dir que hi ha dos mapes conceptuals realitzats per dues companyes, n'Erika i na Montse, que crec que són bastant complerts i molt clarificadors i m'aporten la informació necessària, a més que es complenten. Són totalment diferents entre ells, però aquesta és la gràcia. Gràcies per fer aquests mapes tan senzills i fàcils d'entendre! Crec que les bones feines dels altres també s'han de reconèixer i valorar. 
Mapa conceptual per Erika Taltavull
Mapa conceptual realitzat per Montse Carné

Reflexions sobre alguns plans de millora de les meves companyes

En aquest document trobareu diverses informacions sobre varis plans de millora que duen a terme les meves companyes practicants a les tres illes. Esper que ho trobeu interessant i un instrument molt útil per a l'aprenentatge. La veritat és que he après un grapat de noves estratègies, recursos, situacions altament creatius i útils per dur a terme a pràcticament qualsevol escola. 





dilluns, 4 de juny de 2012

Vols que l'educació es mogui? Idò empeny!!!

A Mussol, i estic segura que a moltes altres escoles, ara que fa bon temps feim l’acollida dels infants al pati. És un lloc de joc lliure i replè de relacions intergrupals. Grans i petits es troben en el mateix espai i comparteixen, principalment, estiriguissades, arraps, empentes i qualque mos. Tot i que, com és lògic, és la seva manera de relacionar-se, de mostrar-se i de trobar el seu jo entre els altres. Els infants més grans ja saben compartir més el joc, ja s’imiten molt i els encanta fardar “jo tenc...”, “jo som...”, “el meu ca és més gros que el teu!!!”, “És meu!!!”, “no, JO”.... Fins hi tot en sentim algun que ja diu un munt de batalls perquè és el que sent a casa seva. Tots aquests petits fets són un reflex de les famílies i el que els infants viuen a casa seva. I tot està dins un bullit d’innocents criatures que corren, exploren i experimenten en el pati. Quantes situacions educatives, socials, afectives, culturals, higièniques... es donen a les 8 del matí a una escola! I quantes coses a aprendre i repensar! El pitjor de tot: les retallades en educació. No puc deixar de pensar que molts d’aquests petits el proper curs no tindran cap tipus de suport i que les escoletes tornaran a ser assistencials. Després, quan arriben a ESO temem les estadístiques del fracàs escolar o ens fixem amb els resultats de PISA i ens estirem els cabells analitzant “Què ha passat?”. Desgraciadament el nostre govern no inverteix en educació, sinó en la banca. Ens queda lluitar, recórrer a la creativitat, a les actituds i al positivisme. No podem deixar caure fins baix un sistema educatiu mil·lenari que cada dia es millora, repensa, redissenya, organitza, planifica, autocrític, acollidor... sense lluitar i demostrar que s’estan equivocant, que la vida no és per guanyar doblers, sinó per ser feliços i viure plenament. Que a les escoles hem de fer el possible per rebre als infants amb un somriure immens cada dia, ja que potser a casa no el reben, i els hem de donar el millor per tal que arribin a ser autònoms, crítics, socials amb els altres, feliços! Potser aquesta lluita no s’ha de fer al carrer, sinó des de dins els organismes escolars, des de dins la comunitat educativa. M'agrada el lema "Vols que el món es mogui? Idò, empeny!" del Fons Menorquí de Cooperació. Podem dir el mateix de l'educació? “Vols que l’educació es mogui? Idò, empeny!”. Tenim molta feina per fer més enllà de les aules i molt per aprendre i compartir. Un gran repte que ja no és qüestió de doblers, sinó d'actituds, prioritats i ganes. 
Us deix aquest petit exemple de lluita i valors!

dimarts, 29 de maig de 2012

Anna Emilia

Avui us vull presentar a una il·lustradora molt delicada, Anna Emilia. Il·lustadora nòrdica, nascuda a Finlàndia l'any 1983. D'il·lustracions dolçes, sensibles i molt primaverals. Tenen un encant nòrdic del que no és fàcil oblidar-te i unes cases que semblen fetes de patchwork. Ella diu que es meravella de la grandesa dels arbres d'allà on viu i que el temps dóna color als seus dibuixos. Mentre pinta, pensa amb tots els llocs llunyans on el vent arriba i espera poder-los sentir. Amb el que més xala és trobant les connexions entre la natura i les persones que hi viuen. Entrenyable, no?
Aquí teniu alguns dels seus dibuixos! Esper que us agradi!




dilluns, 21 de maig de 2012

Vagues generals de mestres indignats

Hi ha una iniciativa molt interessant sobre "blogs en vaga" per demà dia 22 de Maig d'un gran col·lectiu de mestres bloggaires. Es tracta de deixar el blog en negre durant tot el dia de demà per les retallades que el nostre govern estar fent a l'educació de manera bestial i injusta, sense tenir en compte les conseqüències que açò implica. És molt i molt indignant, frustrant, ja que ells estan còmodament dins un despatx sense conèixer la realitat educativa del nostra país i tan sols fent cas a l'informe PISA, que per cert, tornarà a ser un fracàs absolut i ho serà molt de temps si seguim per aquest camí.
Aquí teniu un enllaç on explica com posar el blog en negre dia 22 de Maig. http://soseducacion.blogspot.com.es/2012/05/como-poner-tu-sitio-web-en-modo.html 
Animeu-vos i indigneu-vos! Ja està bé de tanta tonteria!

divendres, 18 de maig de 2012

YO ESTUDIÉ EN LA PÚBLICA

Aquest vídeo és una clar MANIFEST en contra de les retallades educatives que pateix el nostre país actualement, tot recordant que en la convenció dels Drets Humans les persones tenim dret a una escola pública i gratuïta, que l'educació NO ha de tenir COLOR POLÍTIC i que ha de ser de qualitat per tal de poder donar oportunitats a tots els fillets de ser el que volen ser, a tenir llibertat d'expressió, a ser responsables i crítics amb la societat i a viure plenament la seva vida.
Aquesta organització http://www.yoestudieenlapublica.org/ ens ho diu ben clarament. Us en podeu fer socis sense cost, donant la vostra opinió, fent sentir la vostra veu i lluitar per una educació pública de qualitat. Jo ja m'hi he fet, vaig estudiar sempre a escoles públiques. Què espereu?
Us deman que en feu difussió, que el pengeu a totes les reds socials i en feu ressò, perquè una millor educació pública de qualitat ÉS POSSIBLE.

diumenge, 13 de maig de 2012

Francesca Quatraro

Francesca Quatraro, il·lustradora italiana, té una especial sensibilitat per dibuixar un món infantil senzill i imaginari, sense emprar molts colors i destacant petites coses de cada dibuix i la seva bellesa es deu a que els dibuixos que fa estan entre la realitat i la fantasia. Amb cada dibuix pots crear infinitat d'històries diferents.
Té varis llibres editats en italià i un blog on podeu trobar moltes altres il·lustracions exquisites http://officinamezzaluna.weebly.com/index.html

Disfrutau! 




dijous, 10 de maig de 2012

Lligams i vincles

Tant a casa com a l'escoleta, el més essencial per a què un infant es desenvolupi de manera favorable, és establir lligams i vincles afectius segurs amb aquelles persones que té més aprop. Un fillet deprivat d'aquests lligams, difícilment es desenvoluparà i patirà moltíssim, ja que el més probable és que no tengui autocontrol i autoestima. 
Ara que faig pràctiques a una aula de fillets del cel, veig que les teories sobre els vincles que Bowlby i altres autors varen desenvolupar són absolutament necessàries per tal d'entendre a infants tant petits i que de vegades no sabem prou que tenen. En aquests casos, cal saber qui és la seva figura d'aferrament, veure com es relaciona amb ella i com ho viuen per tal d'actuar prou prest per ajudar a aquell infant a trobar el seu camí a la vida. 
Us deix un powerpoint que vàrem preparar a l'assignatura d'educació socioemocional sobre aquest tema, per tal que el tingueu sempre present i a mà. 
vincles
View more presentations from MRURIS.

dilluns, 7 de maig de 2012

El projecte de millora de Mussol

El projecte de millora del centre E.I Es Mussol (0-3 anys) on faig les pràctiques, tracta sobre la elaboració d'un catàleg sobre els espais de  jocs a cada cicle, millorant-ne els materials per tal d'oferir uns espais més qualitatius, més naturals, més enriquidors, que permetin als infants múltiples aprenentatges i que afavoresquin el seu desenvolupament global.
Aquest catàleg sorgeix de la necessitat del claustre d'agilitzar la programació setmanal i de compartir experiències pel que fa als espais i els materials segons les diferents edats. També és una manera d'anar totes les mestres a la una, fins hi tot les noves, i una manera d'enriquir-se mútuament. També pel fet que a través de la formació del CEP durant dos anys s'han adonat de la necessitat de canviar els materials excessivament estructurats, de plàstic, amb llumets i sons que anul·len la creativitat i l'aprenentatge de l'infant i que són innecessaris a l'escola, ja que a casa els fillets ja els tenen. Cerquen materials reciclats, que estimulin i permetin multiplicitat de posada en joc i en escena.
Ha de ser un catàleg funcional, manejable, amb el que amb un cop d'ull et puguis endur una idea per dur-la a terme a l'aula. També és un catàleg que s'ha de poder ampliar amb noves idees, nous materials i espais. A més, és un catàleg que s'estructura per aules (cursos) i que a més compta amb un marc teòric sobre els escenaris de joc i de la importància de cuidar els materials.
En definitiva, és el resultat de la formació de fa un parell d'anys i que volen poder materialitzar per tal que el que tenen a l'escola sigui més bo i més millor.

Exemple d'espai amb materials naturals, versàtils...

dissabte, 5 de maig de 2012

Il·lustradors!

Aquesta és una nova secció del meu blog! Us aniré presentant aquells il·lustradors infantils i juvenils que més em criden l'atenció, que crec que ens expliquen alguna cosa relacionada amb l'educació, l'escola, la maternitat, les emocions, el joc... Esper que us agradi, ja que un il·lustrador potser es passa moltes hores amb petits detalls per construir una bona imatge! A més, són bons companys del text i coloreixen el blog! 
Començaré amb Marie Desbons, una il·lustradora francesa que ompl els dibuixos de detalls, personatges, colors... de manera que ens podem fixar en diverses coses i passar una bona estona amb el somriure a la cara. Alguns dels seus dibuixos són molt tendres! Aquí us deixo l'enllaç al seu blog: http://mariedesbons.canalblog.com/
Creativitat a l'escola

Família i escola

L'infant imaginatiu!

Revisant el meu contracte d'aprenentatge!

Des que vaig fer el contracte de pràctiques crec que he anant millorant la majoria d'aspectes més complicats per jo, ja que a l'escola m'han acollit tots molt bé, tal i com us he explicat en entrades anteriors. 
Comentaré breuement els objectius que m'havia proposat:
Agafar seguretat per tal d’establir vincles afectius amb els infants: Després de dos mesos fent pràctiques a l'aula de fillets del cel, l'Estrella de la Mar, puc dir que he sabut establir vincles afectius amb tots ells. Ja es queden tranquils quan la seva tutora no hi és i jo he adquirit estratègies com el cant per tal que així sigui. També accepten perfectament que el dormi, cervi o els doni de menjar. El fet que la meva tutora de pràctiques m'hagi acollit tan bé i m'hagi donat llibertat d'actuar a l'aula m'ha fet sentir molt segura. També en aquells moments que he dubtat m'ha recolzat sense problema i m'ha animat a tirar endavant.
Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia de l’infant: aquest és un fet que encara me costa, tot i que he de dir que he après a deixar-los fer més a través de les pautes de na Magda. Encara em costa no intervenir quan hi ha algun petit conflicte, ja que em fa por que es puguin fer mal.
Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia de l’infant
Respectar a totes les famílies i no etiquetar-les: crec que aquest és un objectiu que he aconseguit, ja que comprenguent cada  família he pogut entendre millor les dificultats dels petits, els seus avanços, els seus interessos... Cada vegada tenc més clar que la comunicació és essencial en aquest procés, ja que si no aconseguim establir una bona comunicació ens costarà poder ajudar al petit en els seus reptes, a superar les seves dificultats, etc.
Procurar comunicar més les meves pors i dubtes amb els tutors de pràctiques: tot i que les pors han anat desaparaguent així com he anat guanyant confiança, he manifestat constantment les meves pors als meus tutors de pràctiques, ja sigui verbalment o a través del diari, o amb un correu. I alhora m'he sentit recolzada per ells.
Agilitzar la feina: A l'escola tens tant poc temps per realitzar les feines de programació, avaluació o gestió que si no s'agilitzen i es fan de manera senzilla és força complicat poder-les fer amb el temps que allà hi passes. Són moltes les coses a tenir en compte, a millorar, a fer... Crec que és un objectiu que encara me falla, ja que reconec que som lenta per fer les coses, ja que m'agraden molt ben fetes.

L'escola és molt més que ajuntar la teoria i la pràctica: hi ha tantes coses que fer, tantes reunions, cursos formatius, experiències, dificultats, fortaleses, alegries, escenaris, jocs, escolta... i tot tant enriquidor que els objectius del meu contracte d'aprenentatge haurien d'anar molt més enllà del que inicialment me vaig plantejar ara que ja tenc un poc més d'experiència. Així que crec que quan sigui mestra, hauré de revisar constantment els meus contractes! Tot i així dir que cal començar poc a poc i amb bona lletra, des del principi i sense frisseres tal i com he fet.

divendres, 4 de maig de 2012

Valoració de les pràctiques

Ens queda just un mes per acabar el PRACTICUM del Primer Cicle d'Educació Infantil. Potser és un bon moment per fer balanç de com han anat fins ara.
La veritat és que per mi ha estat una experiència dolça. Estar amb fillets del cel m'ha fet reviure molts moments de la meva maternitat. Poder-los cervar, dormir, canviar bolquers, cantar-lis... ha estat relativament fàcil. I dic relativament perquè cada fillet és diferent i únic, amb unes necessitats diferents, amb unes angoixes diferents... però així com he anat establint vincles i coneixent-los puc dir que la convivència amb ells ha estat fàcil i gratificant. 
Les famílies m'han acollit de meravella! Més no puc demanar... Poc a poc han anat acceptant els meus petits consells, les meves explicacions... fins hi tot hem anat ja a dinar tots junts! Ha estat molt interessant conèixer les diverses situacions familiars en un altre context fora de l'escola. 
Na Magda, la meva tutora, m'ha tractat des del primer dia com una més. Fa almenys 4 anys que em coneix, coneix la meva experiència com a mare i m'ha deixat actuar amb gran llibertat dins l'aula. Li he d'agrair la seva paciència, el seu bon humor, la seva alegria i la seva tranquil·litat per solucionar els petits problemes quotidians de l'aula. Però sobretot li he d'agrair el fet que vulgués compartir amb mi tots els seus coneixements dins l'aula. He après moltes coses d'ella aquests dos mesos. 
També he participat en la organització de l'aula, en preparar algun decorat i he preparat alguna activitat, tot i que la nostra prioritat és cobrir les necessitats bàsiques i afectives dels infants tot respectant els seus ritmes.
L'equip docent també ens ha acollit la mar de bé, ens deixen participar en totes les activitats que es realitzen i confien en el nostre parè. 
M'he adonat que aquest 7è sentit que he adquirit amb els anys com a mare m'ha servit de molt en aquesta primera etapa del pràcticum. La meva intuició pel que fa a les necessitats dels petits ha estat en general molt acertada. També m'ha fet adonar que moltes de les coses que feia amb les meves filles per intuició eren correctes i ha estat gratificant. Quan ets mare novella els dubtes són tants... que ara, que m'ho puc mirar amb distància, veig que he adquirit un sac d'estratègies molt vàlides per tenir cura dels infants. 
Puc dir, doncs, que estic més que satisfeta amb les pràctiques i que si pogués, quedaria molt més temps fent-les!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...