dissabte, 17 de març de 2012

Què vol dir infant? Quin concepte en tenc?

He de definir el concepte que tenc d'INFANT. Aquest neix arrel de diverses assignatures a través de les quals, d'una manera o altra, l'hem anat treballant. Però potser el meu punt de vista s'apropa més el que hem vist sobre l'infant a l'assignatura d'Educació Socioemocional.
La imatge d'infant depèn en gran mesura de cada cultura o societat en què viu el petit. És a dir, si jo no fos europea i fos hindú d'una classe baixa, la meva perspectiva d'infant seria radicalment diferent a la que tenc ara. I ara, a més, posseesc dos punts de vista: el de la formació i el de la maternitat. 
Per mi cada etapa per la que un infant passa, és com un capítol nou d'un llibre que s'escriu, que se viu, que se creix i que s'aprèn en un context cultural i social determinat. I que comença molt abans de la seva entrada a la vida. Com bé diu B.Aucouturier (2004) “el bebé está ahí, antes de estarlo, es soñado, imaginado por los padres, es ya un compañero de comunicación, de emociones, de juego, de vida: está seguro en estas condiciones imaginarias y afectivas”. Imaginem a l'infant fins hi tot abans d'estar embarassades en la majoria de casos i creem un món imaginari entorn aquesta imatge. Aquest fet garanteix la supervivència del petit i el seu benestar, però també es garanteixen tot un seguit d'interaccions entre la mare i el fill: quan la mare es toca la panxa, estimula a l'infant, quan la mare menja, alimenta al petit, quan la mare canta, li canta al petit... O com diu Vivette Glover “todos somos producto de nuestra historia de desarrollo en el útero materno”.
És a dir, el desenvolupament del petit, depèn en gran mesura de la qualitat de les interaccions biològiques i sensorimotrius que la seva mare li procura abans, durant i després del part. I això serà el que ens arribarà a l'escola, on li procurarem possiblement una imatge diferent d'ell mateix de la que fins ara se li ha procurat en el seu nucli familiar i així, socialitzant-se amb els seus iguals anirà construint la seva pròpia imatge i l'autoconcepte.
[...] es el reconocimiento de niño/a como sujeto desde el momento de su nacimiento. Como ser único se le reconoce una identidad propia, respeto a su manera de ser, a su realidad y el derecho a recibir una atención adecuada a sus necesidades básicas (biológicas, cognitivas, emocionales y sociales)”. (Arnaiz et al., 2008:17)
Llavors, per mi, aquesta imatge d'infància és fràgil: cada fillet ens arriba amb un embolcall afectiu diferent, amb un context familiar diferent i amb una imatge diferent d'ell mateix. Per altra banda, no tots comencen a la mateixa edat a l'escola. Així doncs, partesc de la idea que no puc generalitzar una imatge concreta d'infant, sinó més bé partir de la que cada fillet comença a tenir i ajudar-lo a acabar-la de construir de manera positiva i respectuosa segons les seves emocions, necessitats i els seus interessos segons el seu context social, de la seva manera d'interactuar amb el món i respectant els seus drets.
Per tant, aniré creant imatges múltiples segons vagi adquirint experiències amb els infants, amb les famílies, amb altres professionals.... Aquestes tenen mil maneres diferents de manifestar-se i això és el que em farà créixer com a professional de l'educació.
Crec que aquesta imatge de Frato defineix molt bé el meu concepte d'infància: l'infant que neix, creix, viu i aprèn amb tot el seu cos, amb totes les seves emocions i interactua amb el seu entorn més pròxim creant-se una imatge ajustada a la seva persona.
 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...