divendres, 16 de març de 2012

Una jornada a la classe de s'Estrella de la Mar

El matí a l'escola de Mussol comença abans de què 
es posin els carrers i s'apaguin les faroles! 
A les vuit en punt ja tenim a una mare amb tres fills esperant a la porta per entrar. Acollim a tots els infants que arriben a partir d'aquesta hora a la sala de psicomotricitat. Alguns fillets berenen baix la supervisió d'una mestra que a més va acollint la resta d'infants que van arribant. És una mitja hora on alguns infants berenen, sobretot els de P2. En general les mestres els ajuden a menjar-se el berenar per anar més adaveres, ja que són lents. Però me deman si ajudar-los cada dia afavoreix o no la seva autonomia, que si van lents és que potser no tenen prou gana o encara estan endormiscats.
Mentres, les altres educadores monten la sala de psico de manera que hi puguin anar tots els fillets, des de nadons a P-2, i que hi hagi zones dures i blanes, zones de bot i d'amagatall i diversos petits circuits. Tenen molt de material de psicomotricitat, la qual cosa els permet muntar una sala de gran qualitat i diferent a diari. Tots els cursos fan dos dies de psicomotricitat menys nadons que en fa un. Crec que la psicomotricitat és molt important en aquestes edats, ja que no tan sols afavoreix el desenvolupament global del menut, sinó que a més el fillet fa i representa el que és durant la sessió: moviment. Això no vol dir que no pensin o que no estructurin el seu pensament, ens al contrari: l'infant pensa mentres actua.
Quan les mestres acaben de muntar la sala es seuen per acollir els fillets de la seva aula i posar-se al dia amb la resta de mestres o avançar alguna de les activitats que tenguin planificada pel dia. És un bon moment per relacionar-se entre elles i amb les famílies, ja que hi ha un ambient de calma i acollida molt favorable que crec que és força positiu a nivell de coordinació dels docents, ja que si cada una acollís als infants a la seva aula no podrien relacionar-se de la mateixa manera i potser no es tindrien tanta confiança. Són les trobades informals que fan que un grup es cohesioni.
Quan arrib a les vuit el primer que faig es dirigir-me a la meva aula i col·locar el mobiliari que la desadora ha desat el dia anterior per tal de fer net. Canvii el full on els pares ens apunten a l'hora que s'han aixecat els seus fills, que han berenat i alguna incidència si escau. En aquest mateix full apuntem tot el que fan els fillets del cel durant el matí: quan ha menjat, defecat i dormit. D'aquesta manera els pares saben quan s'ha cobert les necessitats i quan les hauran de cobrir durant el dia i a l'enrevés. També posam les incidències del matí o si cal que tornin a dur bolquers, tovalloletes, aigua... Per mi és important fer aquestes tasques per tal d'afavorir l'organització entre la meva tutora i jo. També implica un diàleg positiu diari entre nosaltres.
Després faig el que la meva tutora m'ha indicat el dia anterior i em pos el "baby" i les calces de psico, però si no m'ha dit res em reunesc amb la resta de l'equip a la sala de psico i ajut a muntar o a acollir els fillets. Aquest moment m'agrada, ja que me permet conèixer els altres infants i els tarannars de les altres mestres. M’agrada provocar-los, xerrar amb els més grossets, fer-lis bromes, preguntes per tal de provocar interacció, però també per treballar el llenguatge i establir vincles.
Cap a les vuit i mitja ens dirigim a la nostra aula amb una filleta que sol arribar d'hora. Allà feim l'acollida de la resta de nadons. Quan ja més o menys hi som tots iniciem alguna activitat, tot i que el més important és anar atenent les seves necessitats bàsiques. I tot depèn del dia, de si estan refredats o no, de si han dormit bé o no... de vegades feim l'activitat més cap a mig matí, tot i que potser n'hi ha algun que dorm. L'ambient durant tot el matí és relaxat i tenim fil musical gran part del dia.
El que intentem és afavorir el seu desenvolupament motriu, cognitiu, emocional i social a través de diversos materials i objectes distribuits en paneretes que van rotant dins l'aula i diferents dies, també i sobretot a través del contacte físic, com els jocs de falda o els massatges, donant-los seguretat i afectivitat. 
Les activitats són curtetes, ja que es cansen molt aviat i són molt petitons. 
Potenciem l'educació lenta, l'escolta i l'espera. El donam a provar aliments sans, els acunam quan ho necessiten i els rentem quan van bruts.
Tot el claustre s'ha format en l'educació lenta, en la importància dels moments quotidians i els jocs dins aquests moments a través de diversos cursos del CEP. El més positiu és que totes s'hi avenen i estan conscienciades, han millorat les seves pràctiques i el factor temps no els condiciona el dia a dia.
Els fillets de vegades es toquen, es miren i es prenen coses, però la major feina que tenen és conèixer-se a ells mateixos ara mateix! Ja és prou difícil com per anar interactuant amb els altres i fent treball cooperatiu! El més important de tot és que aconsegueixen petites fites dia a dia i que les hi sapiguem reconèixer.
Els nadons es comuniquen principalment a través del llenguatge gestual. Pel que  fa als sons, el plor és el més present i el que s'empalta més ràpidament. Cada dia gaudim d'un concertino de sopranos i tenors. Tot i que quan riuen també emeten so o quan juguen i descobreixen la seva veu tot repetint el crit.
Els gestos són vius en aquesta aula: frega d'ulls, tocar-se les orelles per indicar la son, la mirada, el somriure per cercar aprovació... És un llenguatge meravellós, sincer, intuitiu, afectiu i ple d'intenció comunicativa. Interpretar-lo bé és el millor que em pot passar i que crec que a poc a poc ja ho vaig sabent i així com vaig estranyanent el vincle amb cada fillet del cel. Aquest llenguatge em recorda a la poesia del documental de Le premier Cri de Gilles de Maistre (2006) o algun fragment del llibre de massatge hindú de Xantala. Però també el començament del llibre d'Elsa Punset Inocencia radical (2009) i que citaré textualment:
Nacemos inocentes. Sin emociones mezcladas,
sin dudas, sin miedos, sin mentiras.
Llegamos para descubrir, para compartir,
lisos, luminosos y coherentes.
Vulnerables pero todavía abiertos al mundo,
animados por una curiosidad rotunda y radical,
dotados por la pasión por vivir
y de un abanico de emociones básicas
que compartimos,
en mayor o menor medida,
con otros seres vivos, con otras especies.
Son los dones de cada vida,
una vida que llega con la mirada
llena de curiosidad y de confianza.
Per tant, el primer any de vida d'un fillet del cel és un etapa essencial en el desenvolupament del menut que hem de cuidar especialment, ja que sinó en un futur no gaire llunyà apareixeran les primeres dificultats del petit. 
L'avaluació a l'aula de nadons és sobre el seu desenvolupament personal i les fites que van aconseguint, perquè s'enrabien i que cal fer per millorar. Supòs que depèn en gran mesura de cada tutora, tot i que compten amb un ítems determinats per fer els informes. Família i escola han d'anar a la una per tal que l'infant tengui una educació global i homogènia adaptada a les seves necessitats i que li permeti el seu desenvolupament. Tot i que de vegades això no succeix, hem de fer el possible per cobrir des de l'escola les mancances que poguem detectar.
Setmanalment es fa un claustre a Mussol, on es decideixen problemes de diversa índole, reunions a les que han assistit i on es decideix entre totes el que faran, com acturan, el que més els convé, com acollir els fillets... Cada tutora té autonomia dins de la seva aula, per organitzar els espais i els materials i tot va en funció de les necessitats reals dels infants. Si algunes activitats no funcionen simplement en planifiquen de noves, no és un inconvenient adaptar-les. Per Mussol la integració és fonamental i totes les decissions es veuen reflectides en el PEC i el PCC.
La majoria de fets organitzatius de l'escola (horaris, tutores, suports, espais, acollides...) es decideixen a principi de curs i amb el conscens del Consell Escolar i del claustre.
El contacte amb les famílies és constant i a diari, quan vénen a deixar els fillets i quan els vénen a recollir. A més, troben anotat a la pissarra el que s'ha portat a terme durant el matí, a més de l'anècdota que la tutora pugui explicar sobre cada fillet i el full on s'anoten les necessitats bàsiques. 
També els pares poden anar a fer alguna activitat a l'aula del seu fill. L'hortet també depèn de l'ajuda d'aquests pares i mares que hi vulguin col·laborar i la millora dels patis també. El darrer que s'ha fet és decorar un dels patis representant el fons de la mar. 
L'APIMA també hi és present: organitzen les festes populars de Nadal, Pasqua i Sant Joan a més de dur a terme diferents tasques de millora del centre o de fer-se càrrec de diverses despeses.
En general, tot i que ja sabem que l'avaluació i la millora d'un centre han de ser contínues, el centre de Mussol està ben organitzat i cohesionat.  
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...