dilluns, 9 d’abril de 2012

Una bona pràctica educativa del Centre de Mussol i de la meva aula

ALIMENTS NATURALS
Una de les bones pràctiques que crec que s’han duit a terme a la meva aula, ha estat el fet de dur fruita natural en peces per experimentar, ja que 4 de 6 infants duen fruita envasada. Me deman si les famílies estan conscienciades de la quantitat d’ingredients no naturals (conservants, E’s, dextroses, sacaroses...) que els pots duen. A l’escola es considera que cal fomentar una alimentació sana i el més natural possible. De fet, és una de les pràctiques que es duen a terme a totes les aules. Tots els fillets berenen d’una peça de fruita cap a les onze del matí. En el cas dels nadons ho hem començat aquest segon semestre, ja que la majoria d’ells fins ara eren lactants i l’alimentació s’ha anat introduint poc a poc. El que me sorprèn és que els pares optin per aliments envasats en comptes de naturals. Supòs que parteix de la comoditat o del desconeixement.
Per organitzar-ho, es va enviar un mail a les famílies dient que setmanalment faríem experimentació amb fruita natural i que tots els dilluns haurien de dur una peça de fruita. Vam començar amb cítrics: taronges, mandarines i llimones i després hem anat continuant amb el plàtan, després la pera, la poma...
En un principi ho vàrem iniciar més com a experimentació sensorial i ho fèiem enterra. Poc a poc, després d’experimentar així amb els fillets, i després de l’acollida dels petits, tres fillets i tres filletes (sis en total) al matí els vam començar a seure tots a la taula rodona. Així, doncs, que agafem la fruita del dia i començam per mostrar-lis sencera, que la puguin tocar, mossegar, fer rodolar... Poc a poc en obrim una deixant les pells al centre de la taula per a que també les puguin tocar, provar... i tallem un bossí de fruita per cada fillet. La poden tastar, olorar, aixafar, tirar, menjar... La majoria d’ells experimenta bastant, tot i que som conscients de què no els podem tenir-los asseguts molta estona. S’aixequen quan desitgen o estan cansats. Després començam a donar el berenar que ells duen, canvis de bolquers... rutines necessàries en definitiva. Durant tota la setmana provem aquesta fruita, menys el dia de psicomotricitat o els dies que feim altres tipus d’experimentació.
Quatre dels infants ja tenen un any, tenen més mobilitat, exploren més... les dues més petites, tot i que van guanyat dia a dia, són més estàtiques i reclamen més atenció, són més dependents. Des del meu punt de vista no hi ha favoritismes sobre cap dels infants. Tots reben el que necessiten de la tutora, la qual cosa me sembla fenomenal i crec que he de fer igual.
A més de promoure una alimentació sana, afavorim el fet que aprenguin a masticar i enviar sòlids. És un altre punt feble de les famílies: és molt còmode dónar-los-hi tot triturat. A més, d'aquesta manera s'enforteixen tots els músculs necessaris per poder xerrar.
Les àrees curriculars que principalment treballem a través d’aquesta pràctica educativa són de la de coneixement de si mateix i autonomia personal, que és la més lligada a les activitats quotidianes i les de coneixement de l’entorn, és a dir coneixement físic de les fruites.
Com totes les pràctiques educatives, em crea interrogants, sobretot pel que fa al desconeixement de les propietats alimentàries per part de les famílies, però també per part dels docents. Els hàbits alimentaris han canviat molt els darreres anys. La gent cuina amb més rapidesa, no cuidem tant la famosa “dieta mediterrània” i ens conformam en menjar qualsevol cosa. Per tant, a les escoles tenim un reflex de la nostra societat actual i cal que almenys allà cuidem aquests aspectes.
Altres dubtes que em crea aquesta pràctica són pel que fa a les al·lèrgies alimentàries. És difícil trobar aliments que no provoquin reaccions a fillets tant petits.
La por que tenc sobre menjar fruita natural amb fillets petitons és que s’ennueguin, ja que tot just aprenen a masticar i és fàcil fer un mos gros i que no passi per la gola.
Aquestes pràctiques serveixen també per poder veure quins infants passen més per desapercebuts i quins criden més l’atenció. És clar que si en tens un parell a l’aula que criden molt l’atenció i els altres no és fàcil que passin per desapercebuts. De vegades també passa que la preocupació dels pares sobre el seu fill facin que et fixis més en aquell que no els altres. Però cal trobar les estratègies per a què això no passi, ja que tots els infants mereixen la nostra atenció. No cal tenir-lo tot el temps a sobre o anar-li al darrera. Amb una bona actitud d’escolta, un intercanvi de mirades, una moixaina... ja és suficient per dir a l’infant que estàs al seu costat i estàs disponible.
Val a dir també que hi ha pràctiques que són més absents que d’altres al meu centre, tot i que se me fa difícil dir-les, ja que no he tingut el temps suficient per poder-les observar o adonar-me’n.

Hem analitzat a classe els aspectes bàsics que hauria de tenir una bona pràctica educativa. A través del consens creiem que han de tenir els següents aspectes bàsics:

- Continuïtat, constància, inversió de temps
- Protagonisme infant, subjecte actiu
- Despertar la curiositat i motivació dels infants
- Atractiva, lúdica, divertida...
- Bona organització i planificació ( flexibilitat)
- Relació escola-família, feina conjunta
- Èxit de tot i cada un dels infants: atenció a la diversitat
- Potenciar l’autonomia
- Estètica i bellesa, presentació. Espais i materials provocadors.
- Escolta i seguretat
- Implicació del centre, coordinació d’aula.
- Compartir experiències.
- Adequat, respecte moment evolutiu. Respondre necessitats
- Compartir amb la resta de l’equip
- Permeten establir vincles afectius

Esper poder anar ampliant aquesta llista així com vagi adquirint experiència.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...