dilluns, 11 de juny de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)".
"Com que estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar… (…) no he pogut parlar amb l’educadora, no he pogut plantejar dubtes…" (Menorca)
"En relació al contracte, no hem pogut aprendre/ millorar allò que ens agradaria aprendre"
"He après a reflexionar i argumentar conceptes teòrics"
Aquestes frases són fragments escrits per les meves companyes quan han treballat alguna activitat de l'assignatura. Des del meu punt de vista em sorprèn, i molt, que algú digui que perquè no està dins una aula no està aprenent, o que estant dins ella NO APRÈN. Me deman com ha arribat a aquestes conclusions, perquè i el que ha passat.
Per aquells que no han fet pràctiques hi ha altres maneres per seguir aprenent: recerca d'informació, lectures, visitar alguna escola, llegir els blogs de les companyes...
Tots, durant aquest semestre hem après alguna cosa, ja sigui escoltant ses experiències dels altres, ja sigui dels infants dins l'aula. No només és la nostra tutora la que ens ha d'explicar coses per a què aprenguem. Els fillets de la nostra classe ens mostren totes les seves capacitats, els seus reptes, les seves conquestes motrius, socials, afectives, les petites relacions que començen a establir amb els altres a través de les estiriguissades, besades, mossos, abraçades i empentes. També podem veure com resolen petits conflictes entre ells sense la intervenció de l'adult, com es dormen, si saben fer la pinça per menjar...
Per tant, vull pensar que aquestes frases s'han escrit amb rapidesa, sense pensar massa amb el que deien. Val a dir que calen, doncs, estratègies per satisfer aquestes mancances: potser afavorint alguna pràctica a les escoles per aquelles persones que tenen les pràctiques convalidades, més espais de reunió amb la tutora de pràctica i el tutor de la UIB, espais de trobada amb les companyes de classe per explicar les experiències... en definitiva, podríem un grapat de coses a fi que no sorgissin aquests tipus de comentaris.
Per la meva banda dir que he après de per tot. M'ha agradat veure com un fillet que va de grapes fa la seva conquesta quan comença a caminar, o que un altre ja s'aguanta assegudet i pot manipular objectes amb les mans, o muntar una sala de psico, preparar un espai per fer experimentació, veure com es creix un equip docent amb unes jornades... Crec que com a professionals de l'educació no podem dir que no aprenem a través dels infants, de les famílies i dels nostres companys. Implica que l'interès en aprendre passa per la conversa amb la tutora de l'aula necessàriament i no per la observació atenta, per l'escolta, el respecte, els moments quotidians... 
En definitiva, de tot i de tothom podem aprendre!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...