dilluns, 4 de juny de 2012

Vols que l'educació es mogui? Idò empeny!!!

A Mussol, i estic segura que a moltes altres escoles, ara que fa bon temps feim l’acollida dels infants al pati. És un lloc de joc lliure i replè de relacions intergrupals. Grans i petits es troben en el mateix espai i comparteixen, principalment, estiriguissades, arraps, empentes i qualque mos. Tot i que, com és lògic, és la seva manera de relacionar-se, de mostrar-se i de trobar el seu jo entre els altres. Els infants més grans ja saben compartir més el joc, ja s’imiten molt i els encanta fardar “jo tenc...”, “jo som...”, “el meu ca és més gros que el teu!!!”, “És meu!!!”, “no, JO”.... Fins hi tot en sentim algun que ja diu un munt de batalls perquè és el que sent a casa seva. Tots aquests petits fets són un reflex de les famílies i el que els infants viuen a casa seva. I tot està dins un bullit d’innocents criatures que corren, exploren i experimenten en el pati. Quantes situacions educatives, socials, afectives, culturals, higièniques... es donen a les 8 del matí a una escola! I quantes coses a aprendre i repensar! El pitjor de tot: les retallades en educació. No puc deixar de pensar que molts d’aquests petits el proper curs no tindran cap tipus de suport i que les escoletes tornaran a ser assistencials. Després, quan arriben a ESO temem les estadístiques del fracàs escolar o ens fixem amb els resultats de PISA i ens estirem els cabells analitzant “Què ha passat?”. Desgraciadament el nostre govern no inverteix en educació, sinó en la banca. Ens queda lluitar, recórrer a la creativitat, a les actituds i al positivisme. No podem deixar caure fins baix un sistema educatiu mil·lenari que cada dia es millora, repensa, redissenya, organitza, planifica, autocrític, acollidor... sense lluitar i demostrar que s’estan equivocant, que la vida no és per guanyar doblers, sinó per ser feliços i viure plenament. Que a les escoles hem de fer el possible per rebre als infants amb un somriure immens cada dia, ja que potser a casa no el reben, i els hem de donar el millor per tal que arribin a ser autònoms, crítics, socials amb els altres, feliços! Potser aquesta lluita no s’ha de fer al carrer, sinó des de dins els organismes escolars, des de dins la comunitat educativa. M'agrada el lema "Vols que el món es mogui? Idò, empeny!" del Fons Menorquí de Cooperació. Podem dir el mateix de l'educació? “Vols que l’educació es mogui? Idò, empeny!”. Tenim molta feina per fer més enllà de les aules i molt per aprendre i compartir. Un gran repte que ja no és qüestió de doblers, sinó d'actituds, prioritats i ganes. 
Us deix aquest petit exemple de lluita i valors!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...