dimecres, 25 de juliol de 2012

L’atenció primarenca, una necessitat

Aquesta és la carta que en Pepe i jo vam escriure sobre la necessitat de l'Atenció Primarenca i que va sortir ahir als diaris locals. Esperam que us  agradi.

Aquest ha estat el darrer curs de la nostra filla Gemma a l’Escoleta Infantil Es Mussol de Ciutadella. Hi ha assistit 4 anys. Generalment els fillets hi van tres, però na Gemma té un síndrome associat que li ha afectat en el seu desenvolupament global i ens van recomanar que fés un any més a fi de que adquirís més autonomia i confiança en ella mateixa abans d’entrar al segon cicle d’Educació Infantil.
Des del primer dia que va entrar a l’escoleta, i just tenia 5 mesos, na Gemma ha tingut el suport a l’aula de l’EAP (Equip d’Atenció Primerenca): psicopedagogs, especialistes en audició i llenguatge i fisioterapeuta. Sense la seva ajuda i atenció constant, na Gemma no s’hauria desenvolupat com ho ha fet, ja que l’equip ha pautat permanentment a les educadores segons les necessitats de la nostra filla. També ens han ajudat a noltros, com a pares, a saber com estimular-la per afavorir aquest desenvolupament per oferir-li un context ric en estímuls i ens han donat la informació necessària per afrontar noves situacions, tot assumint-les dins les nostres rutines diàries.
Na Gemma, avui, és una filleta espavilada, encantadora i ben integrada socialment. És clar que segueix tenint les seves dificultats, però ha desenvolupat altres capacitats que fan que sigui autònoma. És molt empàtica amb els altres fillets i els ajuda quan es fan mal, acull als nouvinguts, siguin adults siguin infants, té molta memòria... La nostra alegria es basa en les seves capacitats i dedicam tots els esforços per potenciar-les, perquè tengui una bona qualitat de vida. En general podem dir que és una filleta feliç i, en gran part, és gràcies a l’entorn que tant l’escola com l’EAP li han ofert, com d’altres professionals que han intervingut en altres àmbits.
Pels qui no ho saben, l’EAP està format per un equip humà d’especialistes en atenció a la infància (0-3 anys) que fa un seguiment a tots aquells infants amb necessitats educatives especials. És a dir, fillets i filletes que tenen certes dificultats motrius, cognitives, afectives, socials, de parla, d’aprenentatge... ja siguin naturals o circumstancials. Tots els infants tenen les seves dificultats, tots són especials. Aquesta és la gràcia de la diversitat: la diferència. Acceptar que ets diferent, és acceptar als altres. Detectar aquestes dificultats a temps és essencial pel petit, ja que com més tard es detectin més difícil serà la seva integració a l’escola i a la societat, fent-los víctimes del possible “fracàs escolar” que tant està en boca dels polítics, però que no solucionen.
Ens hem assebentat que degut a les retalles en educació, l’EAP ha estat a punt de desaparèixer. Seria una gran desgràcia que les escoletes quedessin sense aquest equip. Voldria dir que tornarien a ser escoletes purament “assistencials”, ja que amb el desinterès del nou govern pel que fa a l’educació 0-3 i l’educació en general, l’augment de les ràtios, la pèrdua de mestres de suports (que van a les aules certes hores per dur a terme determinades activitats que requereixen desdoblament o més atenció), les retallades educatives i un llarg etcètera, als nostres fills i filles (futurs adults) els mancaria una etapa educativa primordial pel seu desenvolupament com a persones capaces de resoldre problemes de la vida diària. 
Gràcies Sofia, Anna, Colau, Marta, Mariona, Queta, Rosa, Ana... i tots aquells professionals en l’atenció a la infància que han col·laborat a fer créixer de manera positiva a la nostra filla.
Casos detectats i per detectar n’hi ha molts. Per açò des d’aquí volem agrair de tot cor l’esforç que està fent l’Equip d’Atenció Primerenca i animam a pares i mares que en reben el seu suport que es sumin a fer públic el seu agraïment.
Pepe Torrent i Mercè Rodríguez

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...