dimarts, 16 d’octubre de 2012

Què ens diu la normativa sobre les TICs? És suficient? S'està aplicant a l'escola?

Les TIC's apareixen freqüentment a les normatives vigents (com podeu veure al següent slideshare), sobretot apareixen a l'Àrea de llenguatge: comunicació i representació, tot i que també es mencionen a l'Àrea de Coneixement de l'Entorn i, conseqüentment, apareixen als criteris d'avaluació. Cal tenir en compte, tal i com apareix a la normativa, el caràcter iniciatiu de les TIC en les primeres etapes educatives, ja que el desenvolupament del fillet és molt global.
En la nostra societat, les noves tecnologies hi són molt presents i els infants conviuen amb elles de forma natural. Per tant, és raonable que apareguin a la normativa i es considerin com una eina didàctica més per desenvolupar el currículum. Per tant, el que preten principalment la normativa és que tots els infants tenguin accés a les TICs i s'iniciïn en el seu ús. A través de les noves tecnologies també poden expressar-se, comunicar-se i aprendre a construir coneixement.
Des del meu punt de vista, és més lògic que en el primer cicle d'educació infantil ajudem a l'infant a construir una imatge ajustada de la seva persona, [llegeix-ne més...]
tenint en compte el seu context familiar, a autorregular les seves emocions primàries i donar-li seguretat afectiva per tal que el seu aprenentatge cap a l'autonomia sigui significatiu. Crear contextos de descoberta on ell sigui el protagonista i s'hi reconegui. Per tant, les TICs en aquest primer cicle, ens haurien de servir més al docents com a eines de treball, de comunicació amb les famílies, per crear material i compartir-lo, per documentar l'evolució dels processos d'aprenentatge dels infants, etc. Així doncs, cap al final d'aquesta etapa, podríem començar a introduir les TICs, ja que ajuden a un domini de la motricitat fina, a la memòria... 
En canvi, crec que en el segon cicle els infants ja poden treballar molt més amb les noves tecnologies i experimentar més enllà del jo. Permeten un coneixement de l'entorn més ampli i noves maneres d'experimentar i intercanviar experiències expressives i comunicatives. 
És clar que la normativa podria fer més incidència en les noves tecnologies en els dos cicles d'infantil, però crec que si són globals és perquè són una base de la que els centres han de partir i fer les seves concrecions en els projectes de centre. Hem de pensar que hi ha centres molt grans i altres més petits i que tots han d'integrar les noves tecnologies, però alhora han de fer un bon ús d'aquestes i no un abús, és a dir, no han de representar el centre d'innovació d'una escola, sinó que han de contribuir en la innovació educativa de l'escola. Dependrà en gran mesura, doncs, del claustre de com integrar-les en el centre i de quin ús didàctic, curricular en vulguin fer. 
És evident que canvien els rols i els coneixements, tant per part del professorat com de l'alumnat. I tot això implica força temps (us recoman veure el vídeo de Jordi Adell i l'estudi d'ACOT sobre les competències dels professors pel fa de les noves tecnologies i el temps). M'agrada molt la persepectiva constructivista d'Area (2001:10) pel que fa a les TICs i els alumnes: De este modo lo relevante del aprendizaje no es el desarrollo de la capacidad memorística, sinó los procesos de análisis y reflexión. Esto representa el uso inteligente de los múltiples recursos (de tipo impreso, audiovisual, informático). En definitiva, el educando no debe d e s a r ro l l a r un ap r e n d i zaj e mecánico en el que se adquiera los conocimientos de forma receptiva, sino que debe ser un sujeto activo y protagonista de su propio proceso de aprendizaje”. Crec que aquesta visió és del tot encertada i el camí a seguir en la introducció de les noves tecnologies a l'Educació Infantil.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...