dijous, 13 de desembre de 2012

La màgia de saber contar les coses amb il·lusió

Dimarts 11 de Desembre vam fer crèixer la màgia de Nadal a casa. Noltros no som religiosos, però les tradicions de vegades t'empenyen i acabes acceptant esdeveniments que has viscut amb il·lusió tota la teva vida. 
Idò, ens va passar que sa nostra filla major, na Victòria, ens va sorprendre a l'hora de dinar amb una contundent afirmació: "Papà, sé que es patge de quan jo anava a Roser Gener (escoleta), éres tu!" i amb l'edat que té (quasi 9 anys!) i que aquest fet va passar quan en tenia un i mig, en Pepe i jo ens vam posar a riure i a riure. Com li podíem dir que no ho era! Evidentment que ho vam intentar... "T'etimes tant a ton pare que fins hi tot li veus el semblant amb un patge!". Però no la vam convèncer. I és tant difícil explicar-lis! Perquè no vols que es desil·lusionin, que es posin tristos, que es perdi la màgia... I li vam explicar una història que ens havien explicat aquest estiu una familiar per quan aquest moment arribàs (cada un li posa la seva fantasia!): 
Il·lustració de Matilda Harrison
"Hi havia una vegada tres Reis que viatgaven pel desert. Durant aquest viatge, els reis van saber d'un fillet del cel acabat de néixer que era molt i molt i molt pobre, que viva en una cova amb els seus pares. Aquests tres reis, van decidir anar a veure el petit i dur-li tres regals. Van fer un llarg viatge, molt costós pel desert fins arribar a la cova de l'infant. Allà, van trobar el petit en braços de la seva mare que l'alimentava com millor sabia i li van oferir els regals amb els que podrien comprar menjar i roba pel petit. L'alegria d'aquesta família fou tant gran que els reis no donaven crèdit. 
Després de passar la nit i descansar, els reis van emprendre de nou el viatge satisfets, però tristos, perquè sabien que no podien ajudar a tots els infants del món, que no podien arribar la seva generositat a tothom, que era impossible. I llavors van pensar la manera de dur la màgia a totes les cases del món. Era una qüestió difícil. I quantes voltes li van donar i que complicat era sortir d'aquell desert! 
Un matí, un dels seus acompanyants, mentre els reis dormien, es va posar els ropatges dels reis. Sense voler, va fer caure l'equipatge i va fer tanta renou que el van sentir fins al Japó! Però quina alegria es van endur els reis: El patge els havia donat una meravellosa idea: tant sols necessitaven a pares i mares capaços de transmetre la màgia del Nadal i convertir-se en patges reials per uns dies. Això implicava que no poguessin dir els seus fills d'on sortien els regals, aquells petits desitjos que normalment no els podien concedir. Aquella màgia era un gran secret! El secret més ben guardat i compartit de la història! Una il·lusió que no podem deixar perdre. I així ho van fer. A cada poble que s'aturaven reunien les famílies i els proposaven la seva idea que fou molt ben acceptada i transmesa de generació en generació.
Ara tu Victòria, ara que saps tota sa història, tens el SECRET i t'has convertit en un patge que dur màgia, il·lusió, alegria... a les altres persones, als teus cosins, als teus avis, els teus amics... tu pots fer regals secrets als altres. És molt i molt important que sapis guardar aquest secret, perquè no podem rompre les il·lusions dels altres fillets i filletes i la màgia de l'arribada dels Reis Mags en un dia especial a l'any".
I no vos podeu imaginar l'alegria que ha tingut na Victòria en saber que ella ara posseïa un gran secret i que s'havia convertit en un patge capaç de dur la màgia a aquells que més s'estima. El més important que hem intentat transmetre és que la màgia radica en pensar en els altres, no importa la mida del regal, sinó que importa el gest, el pensar que li pot agradar, anar-ho a cercar o fer-ho, la dedicació que hi poses perquè l'altre estigui content encara que no ho sapi,... i evidentment transmetre que no fa falta que sigui un regal comprat (un hàbit que hauríem de canviar i resposabilitzar-nos una mica més del que implica), sinó que també pot ser un regal fet seu, que ja de per si té molt de valor. 
Ens hem adonat que explicar les coses d'una manera o una altra pot fer canviar molt les coses. Ens ha sorprès aquesta enorme alegria de poder fer màgia que ha tingut na Victòria i com vos podeu imaginar de tanta felicitat no ha aturat quieta dos segons! Preguntes i preguntes, inventar-nos un codi secret per tal que els altres no ens entenguin,  i idees mil per fer regals a tothom!

I ha estat tant meravellós i polit 
veure aquesta felicitat en els seus ulls, 
que no ha perdut la màgia i la il·lusió, 
que ens ha semblat per un moment 
que havíem posat una nova estrella en el cel.
Il·lustració de Roberto Weigand
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...