dissabte, 31 de març de 2012

BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES 0-3 ANYS

Compartir experiències educatives amb els altres és un fet 100% enriquidor: fa que la resta dels docents provem coses noves amb els infants, que perdem la por a experimentar, a sortir-nos de la nsotra rutina, que mostrem els processos d'aprenentatge dels petits però també dels grans (dels docents) i a veure positivament que qüestionar-se la pròpia pràctica educativa, les rutines, ... no és res dolent, al contrari. Que les altres persones ens poden ajudar a construir pràctiques educatives millors a través dels seus comentaris, a través de la seva documentació,... és a dir, hem d'aprendre a acceptar la crítica i reflexionar sobre el dia a dia per millorar.
Us presentaré tres pràctiques educatives de El Safareig, un lloc de Txec.cat (http://www.xtec.cat/~ccols/) per intercanviar experiències educatives amb infants de 0-6 anys.


La primera que us presento és "L'aigua" (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/martorell/martoaigua.htm) una experiència que es va dur a terme a la Llar d'Infants Municipal Pont d'Estels de Martorell. L'aigua és un element natural i vital per nosaltres: és salut, higiene, necessitat, però també és JOC! A l'estiu quan anem a la platja el que podem observar és amb la plenitud que els infants juguen amb l'arena, amb la mar... O com faig jo amb les meves filles: omplir la pica de la cuina amb aigua i posar-les a dins per a què juguin i experimentin mentre jo faig el dinar!
Doncs aquesta escoleta es va plantejar perquè no poder seguir jugant i experimentant amb l'aigua durant l'hivern. I van introduir en aules de P1 i P2 com activitat quotidiana un parell de pots grans de plàstic resistent i transparents amb aigua i al costat unes paneretes amb objectes variats: pedres, fulles, espelemes.... En poc temps, els petits van aprendre a dir surar, enfonsar, flotar, nedar... no us sembla meravellós? Sempre pensam en què no s'han de banyar a l'hivern, que els haurem de canviar, que hi haurà aigua per tot, que serà un desastre... aquesta experiència ens demostra que hem de confiar més amb el fillet i les seves capacitats per cuidar el material i experimentar amb cura, tot aprenent un vocabulari específic i treballant àrees del currículum com coneixement de l'entorn.

La següent experiència "Fer d'observadors de l'ambient" (http://www.xtec.cat/~ccols/creativitat/observar/observar.htm) que neix arran de l'exposició "L'occhio se salta il muro" que es va fer a Barcelona el 1984 com a mostra d'un treball pedagògic per a infants a Reggio Emilia, Italia. Com diu Loris Malaguzzi "Algú ha escrit que l'ambient ha de ser una espècie d'aquàrium que reflecteix les idees, la moralitat, les actituds, les cultures de les persones que hi viuen". És a dir: l'espai no tan sols és allò físic, és també un reflexe del que s'hi viu. És per això que és important cuidar-lo, per tal de crear llocs rics que permetin múltiples interaccions entre les persones. Cal crear també ambients intencionats per tal d'aquirir també nous aprenentatges i noves expeiències o relacions.
M'agraden les qüestions que plantejen: hi ha coses que us emportarieu a casa? Alguna cosa motiva que us aturau a mirar? Us acull un sofà per intercanviar, per relacionar-nos? I la il·luminació? Què pengem? Per a qui ho pengem?... Els espais també han d'explicar coses: han de posseir la personalitat d'una escola! Dels docents, dels infants, dels processos d'aprenentatge, de les vivències, de la seva olor, dels pilars de l'escola, dels drets dels Infants, de les famílies... i és que les parets també parlen!!!

La tercera experiència és diu "La Llum" (http://www.xtec.cat/~ccols/elements/llum/llum.htm), tal i com ho descriuen ells mateixos: "donar un tractament pedagògic de la llum, vol dir donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar i prendre consciència del petit detall de les coses [...] la possibilitat de capturar la llum de l'instant... ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l'herència de la nosra cultura, i màgic, ple de creativitat i d'evolució". Tots hem jugat alguna vegada a fer figures amb les mans projectades amb ombres, hem vist ombres xineses, hem creat algun calidoscopi o com Peter Pan, hem jugat a encalçar la nostra pròpia ombra.
Si cliquem a les pestanyes ens donen més informació de les diverses experiències, materials, jocs, projectes que s'han fet... que ens poden ser molt útils en el tractament pedagògic de la llum.
Crec que també és una bona experiència per perdre la por a la foscor, a la nit... Ens pot servir perfectament per treballar aquesta emoció primària que molts petits pateixen en els seus primers anys de vida. No hem d'oblidar que cal treballar les emocions en qualsevol experiència educativa per tal de començar a dotar de resiliència als infants.





dijous, 29 de març de 2012

Ha arribat la primavera!

L'explosió de color ja ha arribat! El bon temps, les flors, la platja, l'olor dolça dels albercoquers, el sol... És una època també en què diverses espècies animals s'aparellen després d'haver fet el niu amb molta cura.
I a les escoles tota la decoració també està canviant amb activitats fetes pels infants per representar aquest aconteixement que molts esperam, tot i el polen! Les mestres preparen les flors, les papallones i les abelles amb il·lusió. Podem trobar fins hi tot algun que altre ram de flors naturals a les aules que donen vida. Sortim més al pati per gaudir del bon temps, hi podem berenar, explorar i fer grans troballes d'animalons.
I com no, comencem el repertori de cançonetes sobre la primavera. Tots en sabem una! I aquí us la deixo! Bon profit!


divendres, 23 de març de 2012

El joc!

Tal i com afirmen els grans pedagogs, mestres, educadors... el joc estimula i enriqueix diverses capacitats cognitives, socials,... però a més, jugant jugant aprenem a adquirir estratègies per resoldre problemes de la vida real: adquirim rols, agilitat en el càlcul mental, aprenem regles i normes, estiblim vincles amb els amics, treballem cooperativament per aconseguir objectius, arribar a un conscens, aprenem a frustrar-nos...
Però també aprenem a que davant d'un problema hi pot haver múltiples solucions i diverses maneres d'arribar a aconseguir el mateix. Això implica CREATIVITAT, que és precisament el que la nostra societat actual necessita. A més jugar ens dóna plaer, ja que obtenim algun tipus de recompensa quan aconseguim la fita.
Així, doncs, donem prou importància al joc? A Mussol, l'escoleta on faig pràctiques, estan treballant per millorar els materials i els espais per tal d'oferir més possibilitats de JOC als fillets i filletes. Tot l'equip docent s'està formant a través d'un curs del CEP. A una de les trobades vam analitzar el següent vídeo de Què Qui COM? de TV3. Esper que el trobeu interessant. A més, el nostre projecte de millora del centre es basa en un catàleg del joc dissenyat entre totes. Crec que el treball en equip que fan a Mussol per aquesta millora ja fa que sigui una bona escola, perquè tenen inquietuds, perquè volen millorar la qualitat educativa, perquè volen donar el millor als infants i a les famílies.

No perdeu mai les ganes de jugar!

dissabte, 17 de març de 2012

Què vol dir infant? Quin concepte en tenc?

He de definir el concepte que tenc d'INFANT. Aquest neix arrel de diverses assignatures a través de les quals, d'una manera o altra, l'hem anat treballant. Però potser el meu punt de vista s'apropa més el que hem vist sobre l'infant a l'assignatura d'Educació Socioemocional.
La imatge d'infant depèn en gran mesura de cada cultura o societat en què viu el petit. És a dir, si jo no fos europea i fos hindú d'una classe baixa, la meva perspectiva d'infant seria radicalment diferent a la que tenc ara. I ara, a més, posseesc dos punts de vista: el de la formació i el de la maternitat. 
Per mi cada etapa per la que un infant passa, és com un capítol nou d'un llibre que s'escriu, que se viu, que se creix i que s'aprèn en un context cultural i social determinat. I que comença molt abans de la seva entrada a la vida. Com bé diu B.Aucouturier (2004) “el bebé está ahí, antes de estarlo, es soñado, imaginado por los padres, es ya un compañero de comunicación, de emociones, de juego, de vida: está seguro en estas condiciones imaginarias y afectivas”. Imaginem a l'infant fins hi tot abans d'estar embarassades en la majoria de casos i creem un món imaginari entorn aquesta imatge. Aquest fet garanteix la supervivència del petit i el seu benestar, però també es garanteixen tot un seguit d'interaccions entre la mare i el fill: quan la mare es toca la panxa, estimula a l'infant, quan la mare menja, alimenta al petit, quan la mare canta, li canta al petit... O com diu Vivette Glover “todos somos producto de nuestra historia de desarrollo en el útero materno”.
És a dir, el desenvolupament del petit, depèn en gran mesura de la qualitat de les interaccions biològiques i sensorimotrius que la seva mare li procura abans, durant i després del part. I això serà el que ens arribarà a l'escola, on li procurarem possiblement una imatge diferent d'ell mateix de la que fins ara se li ha procurat en el seu nucli familiar i així, socialitzant-se amb els seus iguals anirà construint la seva pròpia imatge i l'autoconcepte.
[...] es el reconocimiento de niño/a como sujeto desde el momento de su nacimiento. Como ser único se le reconoce una identidad propia, respeto a su manera de ser, a su realidad y el derecho a recibir una atención adecuada a sus necesidades básicas (biológicas, cognitivas, emocionales y sociales)”. (Arnaiz et al., 2008:17)
Llavors, per mi, aquesta imatge d'infància és fràgil: cada fillet ens arriba amb un embolcall afectiu diferent, amb un context familiar diferent i amb una imatge diferent d'ell mateix. Per altra banda, no tots comencen a la mateixa edat a l'escola. Així doncs, partesc de la idea que no puc generalitzar una imatge concreta d'infant, sinó més bé partir de la que cada fillet comença a tenir i ajudar-lo a acabar-la de construir de manera positiva i respectuosa segons les seves emocions, necessitats i els seus interessos segons el seu context social, de la seva manera d'interactuar amb el món i respectant els seus drets.
Per tant, aniré creant imatges múltiples segons vagi adquirint experiències amb els infants, amb les famílies, amb altres professionals.... Aquestes tenen mil maneres diferents de manifestar-se i això és el que em farà créixer com a professional de l'educació.
Crec que aquesta imatge de Frato defineix molt bé el meu concepte d'infància: l'infant que neix, creix, viu i aprèn amb tot el seu cos, amb totes les seves emocions i interactua amb el seu entorn més pròxim creant-se una imatge ajustada a la seva persona.
 

divendres, 16 de març de 2012

Una jornada a la classe de s'Estrella de la Mar

El matí a l'escola de Mussol comença abans de què 
es posin els carrers i s'apaguin les faroles! 
A les vuit en punt ja tenim a una mare amb tres fills esperant a la porta per entrar. Acollim a tots els infants que arriben a partir d'aquesta hora a la sala de psicomotricitat. Alguns fillets berenen baix la supervisió d'una mestra que a més va acollint la resta d'infants que van arribant. És una mitja hora on alguns infants berenen, sobretot els de P2. En general les mestres els ajuden a menjar-se el berenar per anar més adaveres, ja que són lents. Però me deman si ajudar-los cada dia afavoreix o no la seva autonomia, que si van lents és que potser no tenen prou gana o encara estan endormiscats.
Mentres, les altres educadores monten la sala de psico de manera que hi puguin anar tots els fillets, des de nadons a P-2, i que hi hagi zones dures i blanes, zones de bot i d'amagatall i diversos petits circuits. Tenen molt de material de psicomotricitat, la qual cosa els permet muntar una sala de gran qualitat i diferent a diari. Tots els cursos fan dos dies de psicomotricitat menys nadons que en fa un. Crec que la psicomotricitat és molt important en aquestes edats, ja que no tan sols afavoreix el desenvolupament global del menut, sinó que a més el fillet fa i representa el que és durant la sessió: moviment. Això no vol dir que no pensin o que no estructurin el seu pensament, ens al contrari: l'infant pensa mentres actua.
Quan les mestres acaben de muntar la sala es seuen per acollir els fillets de la seva aula i posar-se al dia amb la resta de mestres o avançar alguna de les activitats que tenguin planificada pel dia. És un bon moment per relacionar-se entre elles i amb les famílies, ja que hi ha un ambient de calma i acollida molt favorable que crec que és força positiu a nivell de coordinació dels docents, ja que si cada una acollís als infants a la seva aula no podrien relacionar-se de la mateixa manera i potser no es tindrien tanta confiança. Són les trobades informals que fan que un grup es cohesioni.
Quan arrib a les vuit el primer que faig es dirigir-me a la meva aula i col·locar el mobiliari que la desadora ha desat el dia anterior per tal de fer net. Canvii el full on els pares ens apunten a l'hora que s'han aixecat els seus fills, que han berenat i alguna incidència si escau. En aquest mateix full apuntem tot el que fan els fillets del cel durant el matí: quan ha menjat, defecat i dormit. D'aquesta manera els pares saben quan s'ha cobert les necessitats i quan les hauran de cobrir durant el dia i a l'enrevés. També posam les incidències del matí o si cal que tornin a dur bolquers, tovalloletes, aigua... Per mi és important fer aquestes tasques per tal d'afavorir l'organització entre la meva tutora i jo. També implica un diàleg positiu diari entre nosaltres.
Després faig el que la meva tutora m'ha indicat el dia anterior i em pos el "baby" i les calces de psico, però si no m'ha dit res em reunesc amb la resta de l'equip a la sala de psico i ajut a muntar o a acollir els fillets. Aquest moment m'agrada, ja que me permet conèixer els altres infants i els tarannars de les altres mestres. M’agrada provocar-los, xerrar amb els més grossets, fer-lis bromes, preguntes per tal de provocar interacció, però també per treballar el llenguatge i establir vincles.
Cap a les vuit i mitja ens dirigim a la nostra aula amb una filleta que sol arribar d'hora. Allà feim l'acollida de la resta de nadons. Quan ja més o menys hi som tots iniciem alguna activitat, tot i que el més important és anar atenent les seves necessitats bàsiques. I tot depèn del dia, de si estan refredats o no, de si han dormit bé o no... de vegades feim l'activitat més cap a mig matí, tot i que potser n'hi ha algun que dorm. L'ambient durant tot el matí és relaxat i tenim fil musical gran part del dia.
El que intentem és afavorir el seu desenvolupament motriu, cognitiu, emocional i social a través de diversos materials i objectes distribuits en paneretes que van rotant dins l'aula i diferents dies, també i sobretot a través del contacte físic, com els jocs de falda o els massatges, donant-los seguretat i afectivitat. 
Les activitats són curtetes, ja que es cansen molt aviat i són molt petitons. 
Potenciem l'educació lenta, l'escolta i l'espera. El donam a provar aliments sans, els acunam quan ho necessiten i els rentem quan van bruts.
Tot el claustre s'ha format en l'educació lenta, en la importància dels moments quotidians i els jocs dins aquests moments a través de diversos cursos del CEP. El més positiu és que totes s'hi avenen i estan conscienciades, han millorat les seves pràctiques i el factor temps no els condiciona el dia a dia.
Els fillets de vegades es toquen, es miren i es prenen coses, però la major feina que tenen és conèixer-se a ells mateixos ara mateix! Ja és prou difícil com per anar interactuant amb els altres i fent treball cooperatiu! El més important de tot és que aconsegueixen petites fites dia a dia i que les hi sapiguem reconèixer.
Els nadons es comuniquen principalment a través del llenguatge gestual. Pel que  fa als sons, el plor és el més present i el que s'empalta més ràpidament. Cada dia gaudim d'un concertino de sopranos i tenors. Tot i que quan riuen també emeten so o quan juguen i descobreixen la seva veu tot repetint el crit.
Els gestos són vius en aquesta aula: frega d'ulls, tocar-se les orelles per indicar la son, la mirada, el somriure per cercar aprovació... És un llenguatge meravellós, sincer, intuitiu, afectiu i ple d'intenció comunicativa. Interpretar-lo bé és el millor que em pot passar i que crec que a poc a poc ja ho vaig sabent i així com vaig estranyanent el vincle amb cada fillet del cel. Aquest llenguatge em recorda a la poesia del documental de Le premier Cri de Gilles de Maistre (2006) o algun fragment del llibre de massatge hindú de Xantala. Però també el començament del llibre d'Elsa Punset Inocencia radical (2009) i que citaré textualment:
Nacemos inocentes. Sin emociones mezcladas,
sin dudas, sin miedos, sin mentiras.
Llegamos para descubrir, para compartir,
lisos, luminosos y coherentes.
Vulnerables pero todavía abiertos al mundo,
animados por una curiosidad rotunda y radical,
dotados por la pasión por vivir
y de un abanico de emociones básicas
que compartimos,
en mayor o menor medida,
con otros seres vivos, con otras especies.
Son los dones de cada vida,
una vida que llega con la mirada
llena de curiosidad y de confianza.
Per tant, el primer any de vida d'un fillet del cel és un etapa essencial en el desenvolupament del menut que hem de cuidar especialment, ja que sinó en un futur no gaire llunyà apareixeran les primeres dificultats del petit. 
L'avaluació a l'aula de nadons és sobre el seu desenvolupament personal i les fites que van aconseguint, perquè s'enrabien i que cal fer per millorar. Supòs que depèn en gran mesura de cada tutora, tot i que compten amb un ítems determinats per fer els informes. Família i escola han d'anar a la una per tal que l'infant tengui una educació global i homogènia adaptada a les seves necessitats i que li permeti el seu desenvolupament. Tot i que de vegades això no succeix, hem de fer el possible per cobrir des de l'escola les mancances que poguem detectar.
Setmanalment es fa un claustre a Mussol, on es decideixen problemes de diversa índole, reunions a les que han assistit i on es decideix entre totes el que faran, com acturan, el que més els convé, com acollir els fillets... Cada tutora té autonomia dins de la seva aula, per organitzar els espais i els materials i tot va en funció de les necessitats reals dels infants. Si algunes activitats no funcionen simplement en planifiquen de noves, no és un inconvenient adaptar-les. Per Mussol la integració és fonamental i totes les decissions es veuen reflectides en el PEC i el PCC.
La majoria de fets organitzatius de l'escola (horaris, tutores, suports, espais, acollides...) es decideixen a principi de curs i amb el conscens del Consell Escolar i del claustre.
El contacte amb les famílies és constant i a diari, quan vénen a deixar els fillets i quan els vénen a recollir. A més, troben anotat a la pissarra el que s'ha portat a terme durant el matí, a més de l'anècdota que la tutora pugui explicar sobre cada fillet i el full on s'anoten les necessitats bàsiques. 
També els pares poden anar a fer alguna activitat a l'aula del seu fill. L'hortet també depèn de l'ajuda d'aquests pares i mares que hi vulguin col·laborar i la millora dels patis també. El darrer que s'ha fet és decorar un dels patis representant el fons de la mar. 
L'APIMA també hi és present: organitzen les festes populars de Nadal, Pasqua i Sant Joan a més de dur a terme diferents tasques de millora del centre o de fer-se càrrec de diverses despeses.
En general, tot i que ja sabem que l'avaluació i la millora d'un centre han de ser contínues, el centre de Mussol està ben organitzat i cohesionat.  

diumenge, 4 de març de 2012

Primer Dossier de Treball

Doncs aquí deix el primer dossier de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa.

Dossier 1
View more documents from MRURIS.


Les competències que crec que he treballat amb aquest dossier: 1 (totes) i 2 (totes)

REFLEXIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA

Il·lustració Marie Desbons
Aquest és el títol de l'assignatura vinculada al PRACTICUM de 0-3 anys. Durant aquest semestre farem moltes activitats que haurem de publicar al blog. Aquestes seran de reflexió, tant sobre un mateix com sobre el centre on ens trobem, competències que adquirim... 
El primer dossier de feina tracta sobre la pròpia Motxil·la, és a dir, el bagatge de cada persona, esbrinar les nostres pors, veure en què som competents... poc a poc aniré publicant totes les activitats depenent de la data d'entrega. 
És una manera més d'aprendre a emprar el blog, de publicar coses que ens preocupen relacionades amb l'educació, de reflexionar en "veu alta" del nostre dia a dia a l'escola. 
Esperem que tota la feina sigui de profit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...