dissabte, 28 d’abril de 2012

Un premi compartit!

Quina sorpresa més agradable! Na Laura Cuenca de http://sesmevesfeinetes.blogspot.com.es/ ha compartit el seu premi amb jo! És el primer premi bloggaire que reb! I estic molt contenta pel seu reconeixement. 
Na Laura és una mestra apassionada, creativa... que mostra al seu blog tot el que fan amb els fillet@s a la seva aula. A més, és una hiperactiva 2.0! 
Us convit a visitar el seu blog, unir-vos-hi i xalar veient tot el que fan! 
Moltes gràcies per compartir aquest petit GRAN premi amb jo Laura!

dimarts, 24 d’abril de 2012

Un llibre d'Identitat

El llibre del fillet és un llibre de la història de cada infant de l'escola. És un llibre que es fa entre família i escola. La família posa fotos de quan el petit va néixer, quins són els seus avis, cosins, que fan duran les festes, vacances... L'escola posa fotos d'aquelles activitats que han duit a terme durant el curs: psico, experimentació, etc.
A principi de curs a l'aula dels fillets del cel es dóna el llibe de l'infant buit (els pares paguen aquest llibre), per a què la família faci la portada, l'ompli amb les primeres imatges. Al cap d'un temps l'han de dur a escola amb fotos i la tutora el va omplint amb aquelles activitats més rellevants o conquestes del petit o festes que han celebrat a l'escola... Per Nadal se'l tornen endur per veure'l i posar el que han fet durant les vacances i així cada trimestre.
Quan acaben el primer cicle d'educació infantil, els infants tenen un bon recull de la seva identitat i història d'aquests tres primers anys de vida. 
La veritat és que és una feina molt guapa, ja que quan l'infant és més gran pot veure el que va fer quan era petit, qui eren els seus antics companys i mestres, quines coses li agradava més fer a l'escola, etc. 
És tot un llibre d'Identitat de l'infant i crec que a Ciutadella el fan a totes les escoletes infantils.
El següent llibre és el de la meva filla petita Gemma. És molt llaaaarg i encara l'hem d'acabar! Na Gemma té moltes fotos i molta història que explicar! Mirar-lo és tot un goig per ella, veure quan era una filleta del cel, els primers experiments, els seus companys i mestres! En tenim un també de la nostra filla major que vam fer ja fa set anys. Per tant, és una pràctica consolidada a les escoles.
Esper que us agradi!


Llibre fillet
View more documents from MRURIS

dimarts, 10 d’abril de 2012

Dia de celebració i de gràcies!

Il·lustració de Julie Fletcher

dilluns, 9 d’abril de 2012

Una bona pràctica educativa del Centre de Mussol i de la meva aula

ALIMENTS NATURALS
Una de les bones pràctiques que crec que s’han duit a terme a la meva aula, ha estat el fet de dur fruita natural en peces per experimentar, ja que 4 de 6 infants duen fruita envasada. Me deman si les famílies estan conscienciades de la quantitat d’ingredients no naturals (conservants, E’s, dextroses, sacaroses...) que els pots duen. A l’escola es considera que cal fomentar una alimentació sana i el més natural possible. De fet, és una de les pràctiques que es duen a terme a totes les aules. Tots els fillets berenen d’una peça de fruita cap a les onze del matí. En el cas dels nadons ho hem començat aquest segon semestre, ja que la majoria d’ells fins ara eren lactants i l’alimentació s’ha anat introduint poc a poc. El que me sorprèn és que els pares optin per aliments envasats en comptes de naturals. Supòs que parteix de la comoditat o del desconeixement.
Per organitzar-ho, es va enviar un mail a les famílies dient que setmanalment faríem experimentació amb fruita natural i que tots els dilluns haurien de dur una peça de fruita. Vam començar amb cítrics: taronges, mandarines i llimones i després hem anat continuant amb el plàtan, després la pera, la poma...
En un principi ho vàrem iniciar més com a experimentació sensorial i ho fèiem enterra. Poc a poc, després d’experimentar així amb els fillets, i després de l’acollida dels petits, tres fillets i tres filletes (sis en total) al matí els vam començar a seure tots a la taula rodona. Així, doncs, que agafem la fruita del dia i començam per mostrar-lis sencera, que la puguin tocar, mossegar, fer rodolar... Poc a poc en obrim una deixant les pells al centre de la taula per a que també les puguin tocar, provar... i tallem un bossí de fruita per cada fillet. La poden tastar, olorar, aixafar, tirar, menjar... La majoria d’ells experimenta bastant, tot i que som conscients de què no els podem tenir-los asseguts molta estona. S’aixequen quan desitgen o estan cansats. Després començam a donar el berenar que ells duen, canvis de bolquers... rutines necessàries en definitiva. Durant tota la setmana provem aquesta fruita, menys el dia de psicomotricitat o els dies que feim altres tipus d’experimentació.
Quatre dels infants ja tenen un any, tenen més mobilitat, exploren més... les dues més petites, tot i que van guanyat dia a dia, són més estàtiques i reclamen més atenció, són més dependents. Des del meu punt de vista no hi ha favoritismes sobre cap dels infants. Tots reben el que necessiten de la tutora, la qual cosa me sembla fenomenal i crec que he de fer igual.
A més de promoure una alimentació sana, afavorim el fet que aprenguin a masticar i enviar sòlids. És un altre punt feble de les famílies: és molt còmode dónar-los-hi tot triturat. A més, d'aquesta manera s'enforteixen tots els músculs necessaris per poder xerrar.
Les àrees curriculars que principalment treballem a través d’aquesta pràctica educativa són de la de coneixement de si mateix i autonomia personal, que és la més lligada a les activitats quotidianes i les de coneixement de l’entorn, és a dir coneixement físic de les fruites.
Com totes les pràctiques educatives, em crea interrogants, sobretot pel que fa al desconeixement de les propietats alimentàries per part de les famílies, però també per part dels docents. Els hàbits alimentaris han canviat molt els darreres anys. La gent cuina amb més rapidesa, no cuidem tant la famosa “dieta mediterrània” i ens conformam en menjar qualsevol cosa. Per tant, a les escoles tenim un reflex de la nostra societat actual i cal que almenys allà cuidem aquests aspectes.
Altres dubtes que em crea aquesta pràctica són pel que fa a les al·lèrgies alimentàries. És difícil trobar aliments que no provoquin reaccions a fillets tant petits.
La por que tenc sobre menjar fruita natural amb fillets petitons és que s’ennueguin, ja que tot just aprenen a masticar i és fàcil fer un mos gros i que no passi per la gola.
Aquestes pràctiques serveixen també per poder veure quins infants passen més per desapercebuts i quins criden més l’atenció. És clar que si en tens un parell a l’aula que criden molt l’atenció i els altres no és fàcil que passin per desapercebuts. De vegades també passa que la preocupació dels pares sobre el seu fill facin que et fixis més en aquell que no els altres. Però cal trobar les estratègies per a què això no passi, ja que tots els infants mereixen la nostra atenció. No cal tenir-lo tot el temps a sobre o anar-li al darrera. Amb una bona actitud d’escolta, un intercanvi de mirades, una moixaina... ja és suficient per dir a l’infant que estàs al seu costat i estàs disponible.
Val a dir també que hi ha pràctiques que són més absents que d’altres al meu centre, tot i que se me fa difícil dir-les, ja que no he tingut el temps suficient per poder-les observar o adonar-me’n.

Hem analitzat a classe els aspectes bàsics que hauria de tenir una bona pràctica educativa. A través del consens creiem que han de tenir els següents aspectes bàsics:

- Continuïtat, constància, inversió de temps
- Protagonisme infant, subjecte actiu
- Despertar la curiositat i motivació dels infants
- Atractiva, lúdica, divertida...
- Bona organització i planificació ( flexibilitat)
- Relació escola-família, feina conjunta
- Èxit de tot i cada un dels infants: atenció a la diversitat
- Potenciar l’autonomia
- Estètica i bellesa, presentació. Espais i materials provocadors.
- Escolta i seguretat
- Implicació del centre, coordinació d’aula.
- Compartir experiències.
- Adequat, respecte moment evolutiu. Respondre necessitats
- Compartir amb la resta de l’equip
- Permeten establir vincles afectius

Esper poder anar ampliant aquesta llista així com vagi adquirint experiència.

DAFO D'AULA

Aquestes són les fortaleses i les oportunitats de l'aula on faig pràctiques. És en base a la polivalència i diversificació del material i del tipus de joc que permeten. 
En general puc dir que el material de l'aula és polivalent i que permet processos cognitius i aprenentatge segons les necessitats dels fillets, tot i que a una aula de fillets del cel el més important és cobrir les necessitats bàsiques i dónar-los molt d'afecte per tal de què cresquin segurs i es puguin desenvolupar de manera autònoma.
Dafo aula
View more documents from MRURIS.


La idea de fer un DAFO sobre el material ve de la necessitat de complementar el projecte de millora, ja que el nostre projecte gira entorn un catàleg de joc i els tipus de joc que es fan a cada etapa educativa. Per tant, es fa necesari avaluar aquests materials, però també els escenaris de joc, tot i que ambdues coses van agafades de la mà i una no és possible sense l'altra.

dilluns, 2 d’abril de 2012

DAFO DE CENTRE

Tot i que sona a marcià (UFO), un DAFO és una eina per fer l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn.
Té com a objectiu principal ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora pel centre.
La nostra tasca en aquest anàlisi és penjar les fortaleses i les oportunitats del centre on realitzem les pràctiques. En el meu cas i com ja sabeu es tracta del centre E.I. Es Mussol. A continuació us en deixo el resultat després de conscensuar-ho amb la meva companya de pràctiques.
Dafo centre
View more documents from MRURIS.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...