dimarts, 29 de maig de 2012

Anna Emilia

Avui us vull presentar a una il·lustradora molt delicada, Anna Emilia. Il·lustadora nòrdica, nascuda a Finlàndia l'any 1983. D'il·lustracions dolçes, sensibles i molt primaverals. Tenen un encant nòrdic del que no és fàcil oblidar-te i unes cases que semblen fetes de patchwork. Ella diu que es meravella de la grandesa dels arbres d'allà on viu i que el temps dóna color als seus dibuixos. Mentre pinta, pensa amb tots els llocs llunyans on el vent arriba i espera poder-los sentir. Amb el que més xala és trobant les connexions entre la natura i les persones que hi viuen. Entrenyable, no?
Aquí teniu alguns dels seus dibuixos! Esper que us agradi!




dilluns, 21 de maig de 2012

Vagues generals de mestres indignats

Hi ha una iniciativa molt interessant sobre "blogs en vaga" per demà dia 22 de Maig d'un gran col·lectiu de mestres bloggaires. Es tracta de deixar el blog en negre durant tot el dia de demà per les retallades que el nostre govern estar fent a l'educació de manera bestial i injusta, sense tenir en compte les conseqüències que açò implica. És molt i molt indignant, frustrant, ja que ells estan còmodament dins un despatx sense conèixer la realitat educativa del nostra país i tan sols fent cas a l'informe PISA, que per cert, tornarà a ser un fracàs absolut i ho serà molt de temps si seguim per aquest camí.
Aquí teniu un enllaç on explica com posar el blog en negre dia 22 de Maig. http://soseducacion.blogspot.com.es/2012/05/como-poner-tu-sitio-web-en-modo.html 
Animeu-vos i indigneu-vos! Ja està bé de tanta tonteria!

divendres, 18 de maig de 2012

YO ESTUDIÉ EN LA PÚBLICA

Aquest vídeo és una clar MANIFEST en contra de les retallades educatives que pateix el nostre país actualement, tot recordant que en la convenció dels Drets Humans les persones tenim dret a una escola pública i gratuïta, que l'educació NO ha de tenir COLOR POLÍTIC i que ha de ser de qualitat per tal de poder donar oportunitats a tots els fillets de ser el que volen ser, a tenir llibertat d'expressió, a ser responsables i crítics amb la societat i a viure plenament la seva vida.
Aquesta organització http://www.yoestudieenlapublica.org/ ens ho diu ben clarament. Us en podeu fer socis sense cost, donant la vostra opinió, fent sentir la vostra veu i lluitar per una educació pública de qualitat. Jo ja m'hi he fet, vaig estudiar sempre a escoles públiques. Què espereu?
Us deman que en feu difussió, que el pengeu a totes les reds socials i en feu ressò, perquè una millor educació pública de qualitat ÉS POSSIBLE.

diumenge, 13 de maig de 2012

Francesca Quatraro

Francesca Quatraro, il·lustradora italiana, té una especial sensibilitat per dibuixar un món infantil senzill i imaginari, sense emprar molts colors i destacant petites coses de cada dibuix i la seva bellesa es deu a que els dibuixos que fa estan entre la realitat i la fantasia. Amb cada dibuix pots crear infinitat d'històries diferents.
Té varis llibres editats en italià i un blog on podeu trobar moltes altres il·lustracions exquisites http://officinamezzaluna.weebly.com/index.html

Disfrutau! 




dijous, 10 de maig de 2012

Lligams i vincles

Tant a casa com a l'escoleta, el més essencial per a què un infant es desenvolupi de manera favorable, és establir lligams i vincles afectius segurs amb aquelles persones que té més aprop. Un fillet deprivat d'aquests lligams, difícilment es desenvoluparà i patirà moltíssim, ja que el més probable és que no tengui autocontrol i autoestima. 
Ara que faig pràctiques a una aula de fillets del cel, veig que les teories sobre els vincles que Bowlby i altres autors varen desenvolupar són absolutament necessàries per tal d'entendre a infants tant petits i que de vegades no sabem prou que tenen. En aquests casos, cal saber qui és la seva figura d'aferrament, veure com es relaciona amb ella i com ho viuen per tal d'actuar prou prest per ajudar a aquell infant a trobar el seu camí a la vida. 
Us deix un powerpoint que vàrem preparar a l'assignatura d'educació socioemocional sobre aquest tema, per tal que el tingueu sempre present i a mà. 
vincles
View more presentations from MRURIS.

dilluns, 7 de maig de 2012

El projecte de millora de Mussol

El projecte de millora del centre E.I Es Mussol (0-3 anys) on faig les pràctiques, tracta sobre la elaboració d'un catàleg sobre els espais de  jocs a cada cicle, millorant-ne els materials per tal d'oferir uns espais més qualitatius, més naturals, més enriquidors, que permetin als infants múltiples aprenentatges i que afavoresquin el seu desenvolupament global.
Aquest catàleg sorgeix de la necessitat del claustre d'agilitzar la programació setmanal i de compartir experiències pel que fa als espais i els materials segons les diferents edats. També és una manera d'anar totes les mestres a la una, fins hi tot les noves, i una manera d'enriquir-se mútuament. També pel fet que a través de la formació del CEP durant dos anys s'han adonat de la necessitat de canviar els materials excessivament estructurats, de plàstic, amb llumets i sons que anul·len la creativitat i l'aprenentatge de l'infant i que són innecessaris a l'escola, ja que a casa els fillets ja els tenen. Cerquen materials reciclats, que estimulin i permetin multiplicitat de posada en joc i en escena.
Ha de ser un catàleg funcional, manejable, amb el que amb un cop d'ull et puguis endur una idea per dur-la a terme a l'aula. També és un catàleg que s'ha de poder ampliar amb noves idees, nous materials i espais. A més, és un catàleg que s'estructura per aules (cursos) i que a més compta amb un marc teòric sobre els escenaris de joc i de la importància de cuidar els materials.
En definitiva, és el resultat de la formació de fa un parell d'anys i que volen poder materialitzar per tal que el que tenen a l'escola sigui més bo i més millor.

Exemple d'espai amb materials naturals, versàtils...

dissabte, 5 de maig de 2012

Il·lustradors!

Aquesta és una nova secció del meu blog! Us aniré presentant aquells il·lustradors infantils i juvenils que més em criden l'atenció, que crec que ens expliquen alguna cosa relacionada amb l'educació, l'escola, la maternitat, les emocions, el joc... Esper que us agradi, ja que un il·lustrador potser es passa moltes hores amb petits detalls per construir una bona imatge! A més, són bons companys del text i coloreixen el blog! 
Començaré amb Marie Desbons, una il·lustradora francesa que ompl els dibuixos de detalls, personatges, colors... de manera que ens podem fixar en diverses coses i passar una bona estona amb el somriure a la cara. Alguns dels seus dibuixos són molt tendres! Aquí us deixo l'enllaç al seu blog: http://mariedesbons.canalblog.com/
Creativitat a l'escola

Família i escola

L'infant imaginatiu!

Revisant el meu contracte d'aprenentatge!

Des que vaig fer el contracte de pràctiques crec que he anant millorant la majoria d'aspectes més complicats per jo, ja que a l'escola m'han acollit tots molt bé, tal i com us he explicat en entrades anteriors. 
Comentaré breuement els objectius que m'havia proposat:
Agafar seguretat per tal d’establir vincles afectius amb els infants: Després de dos mesos fent pràctiques a l'aula de fillets del cel, l'Estrella de la Mar, puc dir que he sabut establir vincles afectius amb tots ells. Ja es queden tranquils quan la seva tutora no hi és i jo he adquirit estratègies com el cant per tal que així sigui. També accepten perfectament que el dormi, cervi o els doni de menjar. El fet que la meva tutora de pràctiques m'hagi acollit tan bé i m'hagi donat llibertat d'actuar a l'aula m'ha fet sentir molt segura. També en aquells moments que he dubtat m'ha recolzat sense problema i m'ha animat a tirar endavant.
Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia de l’infant: aquest és un fet que encara me costa, tot i que he de dir que he après a deixar-los fer més a través de les pautes de na Magda. Encara em costa no intervenir quan hi ha algun petit conflicte, ja que em fa por que es puguin fer mal.
Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia de l’infant
Respectar a totes les famílies i no etiquetar-les: crec que aquest és un objectiu que he aconseguit, ja que comprenguent cada  família he pogut entendre millor les dificultats dels petits, els seus avanços, els seus interessos... Cada vegada tenc més clar que la comunicació és essencial en aquest procés, ja que si no aconseguim establir una bona comunicació ens costarà poder ajudar al petit en els seus reptes, a superar les seves dificultats, etc.
Procurar comunicar més les meves pors i dubtes amb els tutors de pràctiques: tot i que les pors han anat desaparaguent així com he anat guanyant confiança, he manifestat constantment les meves pors als meus tutors de pràctiques, ja sigui verbalment o a través del diari, o amb un correu. I alhora m'he sentit recolzada per ells.
Agilitzar la feina: A l'escola tens tant poc temps per realitzar les feines de programació, avaluació o gestió que si no s'agilitzen i es fan de manera senzilla és força complicat poder-les fer amb el temps que allà hi passes. Són moltes les coses a tenir en compte, a millorar, a fer... Crec que és un objectiu que encara me falla, ja que reconec que som lenta per fer les coses, ja que m'agraden molt ben fetes.

L'escola és molt més que ajuntar la teoria i la pràctica: hi ha tantes coses que fer, tantes reunions, cursos formatius, experiències, dificultats, fortaleses, alegries, escenaris, jocs, escolta... i tot tant enriquidor que els objectius del meu contracte d'aprenentatge haurien d'anar molt més enllà del que inicialment me vaig plantejar ara que ja tenc un poc més d'experiència. Així que crec que quan sigui mestra, hauré de revisar constantment els meus contractes! Tot i així dir que cal començar poc a poc i amb bona lletra, des del principi i sense frisseres tal i com he fet.

divendres, 4 de maig de 2012

Valoració de les pràctiques

Ens queda just un mes per acabar el PRACTICUM del Primer Cicle d'Educació Infantil. Potser és un bon moment per fer balanç de com han anat fins ara.
La veritat és que per mi ha estat una experiència dolça. Estar amb fillets del cel m'ha fet reviure molts moments de la meva maternitat. Poder-los cervar, dormir, canviar bolquers, cantar-lis... ha estat relativament fàcil. I dic relativament perquè cada fillet és diferent i únic, amb unes necessitats diferents, amb unes angoixes diferents... però així com he anat establint vincles i coneixent-los puc dir que la convivència amb ells ha estat fàcil i gratificant. 
Les famílies m'han acollit de meravella! Més no puc demanar... Poc a poc han anat acceptant els meus petits consells, les meves explicacions... fins hi tot hem anat ja a dinar tots junts! Ha estat molt interessant conèixer les diverses situacions familiars en un altre context fora de l'escola. 
Na Magda, la meva tutora, m'ha tractat des del primer dia com una més. Fa almenys 4 anys que em coneix, coneix la meva experiència com a mare i m'ha deixat actuar amb gran llibertat dins l'aula. Li he d'agrair la seva paciència, el seu bon humor, la seva alegria i la seva tranquil·litat per solucionar els petits problemes quotidians de l'aula. Però sobretot li he d'agrair el fet que vulgués compartir amb mi tots els seus coneixements dins l'aula. He après moltes coses d'ella aquests dos mesos. 
També he participat en la organització de l'aula, en preparar algun decorat i he preparat alguna activitat, tot i que la nostra prioritat és cobrir les necessitats bàsiques i afectives dels infants tot respectant els seus ritmes.
L'equip docent també ens ha acollit la mar de bé, ens deixen participar en totes les activitats que es realitzen i confien en el nostre parè. 
M'he adonat que aquest 7è sentit que he adquirit amb els anys com a mare m'ha servit de molt en aquesta primera etapa del pràcticum. La meva intuició pel que fa a les necessitats dels petits ha estat en general molt acertada. També m'ha fet adonar que moltes de les coses que feia amb les meves filles per intuició eren correctes i ha estat gratificant. Quan ets mare novella els dubtes són tants... que ara, que m'ho puc mirar amb distància, veig que he adquirit un sac d'estratègies molt vàlides per tenir cura dels infants. 
Puc dir, doncs, que estic més que satisfeta amb les pràctiques i que si pogués, quedaria molt més temps fent-les!

dimarts, 1 de maig de 2012

Una vida sense històries que llegir i contar no és vida

Ja sé que és difícil  trobar 15 minuts per mirar un curtmetratge. El que passa és que és un curtmetratge molt especial, diferent, conmovedor, animat... que s'ha de veure! I s'ha de veure amb família, amb sofà, crispetes i xocolati. Perquè la vida ja és prou curta com per perdre'ns les històries més belles i extraordinàries que commouen, animen i donen esperança.
Gràcies Natàlia per compartir-lo!
Bona vida!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...