divendres, 15 de juny de 2012

Acabam el curs...

Sembla que era ahir que vam començar tercer de Grau, sembla ahir que vam començar pràctiques... i com un qui no fa res hem acabat pràcticament el curs. Es temps córrer que vola!
Us desitj a tots unes bones festes de Sant Joan i unes felices i fresquetes vacances!

dimarts, 12 de juny de 2012

Una història d'amor

Aquesta és la carta que he escrit a les mares i pares dels infants de la meva aula, ha estat el meu regal per tot@s i cada una d'ell@s, perquè tots són especials i únics. Especialment per na Magda, la meva tutora de pràctiques. Ha estat una dolça despedida, on les llàgrimes han aflorat i m'han fet sentir molt especial i professional. Fins hi tot m'han fet regals! I és que fer pràctiques és una experiència meravellosa: aprens dels infants, aprens de la tutora, de les famílies, de l'equip docent, dels espais, dels materials, de les rutines, dels petits jocs... 
I com no ha de ser una història d'amor?!? He estat molt feliç aquests mesos i ho anyoraré moltíssim!!! Moltes gràcies a tots els que m'heu fet créixer com a mestra! 
Il·lustració de Nanci Ribard

dilluns, 11 de juny de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del meu contracte)".
"Com que estic tot el dia amb nins, no tenc temps per aprendre, per observar, per innovar… (…) no he pogut parlar amb l’educadora, no he pogut plantejar dubtes…" (Menorca)
"En relació al contracte, no hem pogut aprendre/ millorar allò que ens agradaria aprendre"
"He après a reflexionar i argumentar conceptes teòrics"
Aquestes frases són fragments escrits per les meves companyes quan han treballat alguna activitat de l'assignatura. Des del meu punt de vista em sorprèn, i molt, que algú digui que perquè no està dins una aula no està aprenent, o que estant dins ella NO APRÈN. Me deman com ha arribat a aquestes conclusions, perquè i el que ha passat.
Per aquells que no han fet pràctiques hi ha altres maneres per seguir aprenent: recerca d'informació, lectures, visitar alguna escola, llegir els blogs de les companyes...
Tots, durant aquest semestre hem après alguna cosa, ja sigui escoltant ses experiències dels altres, ja sigui dels infants dins l'aula. No només és la nostra tutora la que ens ha d'explicar coses per a què aprenguem. Els fillets de la nostra classe ens mostren totes les seves capacitats, els seus reptes, les seves conquestes motrius, socials, afectives, les petites relacions que començen a establir amb els altres a través de les estiriguissades, besades, mossos, abraçades i empentes. També podem veure com resolen petits conflictes entre ells sense la intervenció de l'adult, com es dormen, si saben fer la pinça per menjar...
Per tant, vull pensar que aquestes frases s'han escrit amb rapidesa, sense pensar massa amb el que deien. Val a dir que calen, doncs, estratègies per satisfer aquestes mancances: potser afavorint alguna pràctica a les escoles per aquelles persones que tenen les pràctiques convalidades, més espais de reunió amb la tutora de pràctica i el tutor de la UIB, espais de trobada amb les companyes de classe per explicar les experiències... en definitiva, podríem un grapat de coses a fi que no sorgissin aquests tipus de comentaris.
Per la meva banda dir que he après de per tot. M'ha agradat veure com un fillet que va de grapes fa la seva conquesta quan comença a caminar, o que un altre ja s'aguanta assegudet i pot manipular objectes amb les mans, o muntar una sala de psico, preparar un espai per fer experimentació, veure com es creix un equip docent amb unes jornades... Crec que com a professionals de l'educació no podem dir que no aprenem a través dels infants, de les famílies i dels nostres companys. Implica que l'interès en aprendre passa per la conversa amb la tutora de l'aula necessàriament i no per la observació atenta, per l'escolta, el respecte, els moments quotidians... 
En definitiva, de tot i de tothom podem aprendre!

dimecres, 6 de juny de 2012

Què és un pla de millora?

Les meves companyes que ja tenen les pràctiques de 0-3 convalidades havien de fer un treball sobre el que és un pla de millora, quines diferències té amb una bona pràctica... La meva feina és confeccionar un mapa conceptual a partir de la seva feina. Tot i que he de dir que hi ha dos mapes conceptuals realitzats per dues companyes, n'Erika i na Montse, que crec que són bastant complerts i molt clarificadors i m'aporten la informació necessària, a més que es complenten. Són totalment diferents entre ells, però aquesta és la gràcia. Gràcies per fer aquests mapes tan senzills i fàcils d'entendre! Crec que les bones feines dels altres també s'han de reconèixer i valorar. 
Mapa conceptual per Erika Taltavull
Mapa conceptual realitzat per Montse Carné

Reflexions sobre alguns plans de millora de les meves companyes

En aquest document trobareu diverses informacions sobre varis plans de millora que duen a terme les meves companyes practicants a les tres illes. Esper que ho trobeu interessant i un instrument molt útil per a l'aprenentatge. La veritat és que he après un grapat de noves estratègies, recursos, situacions altament creatius i útils per dur a terme a pràcticament qualsevol escola. 





dilluns, 4 de juny de 2012

Vols que l'educació es mogui? Idò empeny!!!

A Mussol, i estic segura que a moltes altres escoles, ara que fa bon temps feim l’acollida dels infants al pati. És un lloc de joc lliure i replè de relacions intergrupals. Grans i petits es troben en el mateix espai i comparteixen, principalment, estiriguissades, arraps, empentes i qualque mos. Tot i que, com és lògic, és la seva manera de relacionar-se, de mostrar-se i de trobar el seu jo entre els altres. Els infants més grans ja saben compartir més el joc, ja s’imiten molt i els encanta fardar “jo tenc...”, “jo som...”, “el meu ca és més gros que el teu!!!”, “És meu!!!”, “no, JO”.... Fins hi tot en sentim algun que ja diu un munt de batalls perquè és el que sent a casa seva. Tots aquests petits fets són un reflex de les famílies i el que els infants viuen a casa seva. I tot està dins un bullit d’innocents criatures que corren, exploren i experimenten en el pati. Quantes situacions educatives, socials, afectives, culturals, higièniques... es donen a les 8 del matí a una escola! I quantes coses a aprendre i repensar! El pitjor de tot: les retallades en educació. No puc deixar de pensar que molts d’aquests petits el proper curs no tindran cap tipus de suport i que les escoletes tornaran a ser assistencials. Després, quan arriben a ESO temem les estadístiques del fracàs escolar o ens fixem amb els resultats de PISA i ens estirem els cabells analitzant “Què ha passat?”. Desgraciadament el nostre govern no inverteix en educació, sinó en la banca. Ens queda lluitar, recórrer a la creativitat, a les actituds i al positivisme. No podem deixar caure fins baix un sistema educatiu mil·lenari que cada dia es millora, repensa, redissenya, organitza, planifica, autocrític, acollidor... sense lluitar i demostrar que s’estan equivocant, que la vida no és per guanyar doblers, sinó per ser feliços i viure plenament. Que a les escoles hem de fer el possible per rebre als infants amb un somriure immens cada dia, ja que potser a casa no el reben, i els hem de donar el millor per tal que arribin a ser autònoms, crítics, socials amb els altres, feliços! Potser aquesta lluita no s’ha de fer al carrer, sinó des de dins els organismes escolars, des de dins la comunitat educativa. M'agrada el lema "Vols que el món es mogui? Idò, empeny!" del Fons Menorquí de Cooperació. Podem dir el mateix de l'educació? “Vols que l’educació es mogui? Idò, empeny!”. Tenim molta feina per fer més enllà de les aules i molt per aprendre i compartir. Un gran repte que ja no és qüestió de doblers, sinó d'actituds, prioritats i ganes. 
Us deix aquest petit exemple de lluita i valors!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...