divendres, 30 de novembre de 2012

Julie Fletcher, il·lustració anglesa


Julie Fletcher és una il·lustradora de postals de regal (greeting cards, en anglès) i contes infantils. Ha treballat en projectes d' Oxford University Press, Caterpillar Books, Campbell Books and Ginger Fox. Generalment empra acrílics, llapissos de colors i collages a partir de retalls de roba, paper... Els seus dibuixos acolirits i simples, desprenen felicitat i alegria. En les seves animacions apareixen personatges de tot tipus: bebès, infants, animals,... Us deixaré les d'hivern! Ens poden servir per a preparar postals, informes o decorar l'aula! Ara més que mai que ja ha arribat el fred i Nadal s'atraca. JO-jo-JO ;)


dimarts, 20 de novembre de 2012

Què són els MOOCS?

No, no és que hagi escrit malament la paraula MOOCs. Aquesta vegada no es tracta d'un refredat mal escrit. Per cert, els mestres es passen el dia traient-los als infants! Sobretot a l'hivern! Tan de bo puguéssim fer alguna cosa productiva... 
Els MOOCs (en anglès Massive Online Open Courses) són Cursos Massius Online i Oberts. Aquestes cursos tenen caràcter formatiu i a distància, oberts, participatius, amb una metodologia basada en el coneixement gratuït, pel que arriben a un elevat nombre d'usuaris.
Un dels primers MOOC fou dissenyat per David Wiley al 2007, impulsat per la Universitat de l'Estat d'Utah (EEUU). Poc a poc aquest tipus de curs es va anar expandint arreu del món i que han impulsat universitats com Stanford. Tot i que avui per avui és impulsat per molts pedadogs com Stephen Downes (http://www.mooc.ca/courses.htm), Jeorge Siemens i altres.
Algunes de les seves característiques (tot i que ja he mencionat les més importants) segons David Álvárez (2012), http://e-aprendizaje.es/2012/11/12/algunas-cosas-que-he-aprendido-sobre-moocs/:
  • Gratuïtat de l'accés;
  • Nombre il·limitat de participants;
  • Absència de certificació pels participants lliures;
  • un disseny instruccional que cerca generar espais de conversació entre els participants, situant a l'educant i les connexions que aquest genera durant el curs, en el centre del procés d'aprenentatge (i no el contingut del curs en si), de manera que són els participants qui generen la major part del coneixement;
  • Un disseny tecnològic que facilitat la diseminació de l'activitat desenvolupada pels participants a través de l'ús de diferents plataformes i serveis de xarxes socials.
Com us podeu imaginar, la demanda de MOOCs creix dia a dia, ja que permet flexibilitat en horaris, és gratuït, arriba a molta gent que per motius x no reben formació etc... D'aquestes experiències, alguns expertsestan preocupats per la manca de certificació o avaluació dels cursos, per la "bretxa digital" que impliquen a nivell mundial, pel caràcter individual (mancança de treball col·laboratiu)... per contra, són cursos que motiven la creativitat, alta autonomia de l'educand, alts coneixements de les TIC, canvis metodològics en la pedagogia, són innovadors, trenquen barreres nacionals...
En definitiva, una eina més per a la formació per a tota la vida, una eina més per aquells que no es poden permetre estudiar ja que no es poden pagar estudis universitaris o superiors, una eina TIC més sobre la que cal reflexionar, innovar i millorar.
Aquest és un vídeo força clarificador sobre  MOOCs:

Diada dels DRETS DELS INFANTS

Avui hauria de ser un dia especial per tots els infants de tot el món. És un dia que l'haurien de ben celebrar a l'escola i a casa. I quan dic celebrar, també vull dir treballar, conèixer i aprendre els seus drets com a ciutandans del món. 
Il·lustració d'Afra
Dia 20 de Novembre de 1059, ara ja fa 53 anys, mig segle, es va redactar la primera Convenció dels Drets dels Infants a les Nacions Unides. Tota una declaració d'intencions que actualment a molts països encara costa de dur a la pràctica, com per exemple el Dret a tenir una educació, o de ser protegit sigui quina sigui la seva condició social, raça, cultura...
En el preàmbul de la Declaració diu així: 
Recordant que, a la Declaració Universal dels Drets Humans. Les Nacions Unides han proclamat que la infància té dret a una assistència i atenció especials.
Amb el convenciment que la família, com a grup fonamental de la societat i com a medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i particularment dels infants, ha de rebre la protecció i l’assistència necessàries per poder assumir plenament les seves responsabilitats dins de la comunitat.
Reconeixent que l’infant, per a aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en un medi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió.

Considerant que l’infant ha de ser preparat per viure una vida individual en la societat i educat en l’esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau, tolerància, dignitat, llibertat, igualtat i solidaritat.
Hem de seguir refleccionant i educant transversalment per tal que tots els Infants aprenguin a ser persones adultes respectuoses, tolerants i lliures que viuen en un mateix món que cal cuidar i puguin garantir el futur de les futures generacions d'infants.
Si clicau damunt la imatge us podreu descarregar la Declaració dels Drets de l'Infant de 1989, declaració revisada i actualitzada per les Nacions Unides.
A més, durant aquest mes us aniré penjant a la dreta del blog els drets esmentats en la declaració, per tal de recollir-los i fer-ne una menció especial i digne de la infantesa i el que representa. 

divendres, 9 de novembre de 2012

El sistema educatiu finlandès

Aquest documental del pedagog americà Toni Wagner (http://www.tonywagner.com/) ens descobreix com funciona el sistema educatiu integralment (en totes les etapes educatives) en un país petit com Finlàndia i que a més resulta ser capdavanter mundial en educació. 
Podem veure també com funciona el sistema universitari, i com els alumnes de Magisteri (futurs docents) aprenen a educar. Llavors, és que resulta molt interessant per aquest pedagog americà com aprenen a mostrar els docents, quins eines, quins recursos, equip col·laboratiu, treball en grup, avaluació...ja que aquests fets poden canviar l'evolució i el desenvolupament d'un país. A Finlàndia,  per accedir a la carrera universitària de magisteri hi ha un procés sel·lectiu estricte, ja que només hi pot accedir un 10% dels que l'han demanada. És un ofici dels més ben considerats, revisats i avaluats.
El sistema finlandès està basat principalment en el respecte per l'infant a aprendre per ell mateix, a no deixar-ne cap enrera, respecten els ritmes de cada fillet, a descobrir diferents maneres d'aprendre, a confiar en les seves capacitats i a respectar qualsevol ofici al que es vulgui dedicar a través d'una educació integral, on l'educació creativa hi té un paper primordial.
Finlàndia creu fermament en què la família i l'educació és el principal motor de desenvolupament d'un país.
Us recoman que mireu aquest documental. Molt per aprendre i molt per millorar.

dijous, 8 de novembre de 2012

BIMARC's HOME

Bimarc's Home és una aplicació infantil creada per l'empresa de Pipilapps, ubicada a Barcelona. És una app en la que he tingut el plaer de col·laborar i aportar, però sobretot aprendre del treball en equip, de factors tècnics, d'il·lustració, d'esperes... He de dir que m'he sentit molt còmode i molt respectada per n'Omar Flores, qui ha fet possible aquesta història, ha invertit diners, temps, cordinació, música... enhorabona. Des d'aquí agraïr-li la seva confiança.
És una app primerenca. Ahir la vaig provar. Hi vaig jugar i la veritat és que des del meu punt de vista hi ha alguns aspectes encara per millorar o canviar, però també crec que serà una app educativa amb un gran potencial i que ens permetrà augmentar el nombre de jocs realitzats dins la casa. 
Tal i com diem en els crèdits de la app hem tingut molt en compte el moment evolutiu del petit i la seva vida quotidiana, el seu dia a dia. És per això que hem contextualitzat el joc en una casa on l'infant principalment podrà realitzar jocs matemàtics molt senzills d'ordenació i classificació, que l'ajudaran en el desenvolupament d'estructures fonamentals de la lògica i establir nous esquemes. De vegades, els jocs més simples són els que funcionen millor. 
Així idò, podem dir que l'infant podrà triar un company amb el que s'identifiqui i realitzar activitats dins un context d'acolliment i seguretat: la casa i junts resoldre els diferents "problemes" quotidians. 

La il·lustradora és n'Aroa Vivancos, també dissenyadora gràfica, que amb molt d'encant i senzillesa ha creat uns dibuixos entrenyables i encantadors.
La app encara no ha sortir eh! L'hem de revisar entre l'equip i experimetar una mica més, un poc de paciència! Ens podeu trobar també al facebook: https://www.facebook.com/BimarcsHome
He de dir que és una app que de moment serà per ipad i iphone, esper que poc a poc podem treure-la per altres sistemes operatius tals com Android. 
També és una app en la que podeu triar tres idiomes: català, anglès i castellà. Pensau que els infants són com esponges, qualsevol idioma els va bé!

Salut i ventura!

A cloudy lesson

Quina història més polida! Avi i nét creant junts! L'avi és fabricant d'ennivolats i mostra al seu nét a fer-ne, però el seu nét romp el bufador i.... us deix el final per voltros!


dissabte, 3 de novembre de 2012

Aquest any ens graduam...

I haurem de posar-mos les piles per trobar sortides en el món laboral... jo ja vaig agafant idees! Aquest és un CV d'una mestra amb més de 15 anys d'experiència que cerca feina. És un CV ben especial i creatiu que que diu molt de la persona que l'ha creat. 
El currículum és la carta de presentació d'una persona: ha de dir qui és, quina formació ha rebut i a on, l'experiència que es té, en què és competent, especialitats... És molt important, doncs, fer-lo a consciència, ja que ens permetrà trobar feina o no en un futur no massa llunyà.


divendres, 2 de novembre de 2012

I per a què un blog?

Creus que tenir un blog és una pèrdua de temps? Creus que no tens res a compartir? No saps que posar-hi? A la pàgina web Escuela 2.0 aquest estiu es va publicar un post sobre els 40 motius pels quals tenir un blog. El vaig compartir al grup de facebook que tenim amb les companyes de classe, però també em sembla interessant compartir-lo amb voltros, per si teniu dubtes de si fer-ne un o no. Us els deix tal qual! Val la pena revisar-los. Animau-vos!
  1. Los blogs ofrecen una comunidad de expertos y expertas que nos asesoran, comparten consejos, experiencias y recursos.
  2. Podemos construir una red profesional de aprendizaje.
  3. Los blogs ponen de relieve la experiencia profesional, contribuyendo a construir una buena reputación docente.
  4. Pueden ser utilizados como foro para el aula.
  5. Podemos incluir a la vista de toda la comunidad docente - y, especialmente, a la vista de familias y alumnado - las programaciones, unidades didácticas, actividades, etc.
  6. Aprenderemos más acerca de las herramientas que nos ofreec la web 2.0, y estaremos más cómodos con la implantación de las TIC en el aula.
  7. Sirven como caja de resonancias para expresar nuestras frustraciones profesionales.
  8. Podemos extraer noticias sobre educación y tendencias pedagógicas de los blogs de colegas.
  9. Resaltamos los valiosos recursos que usamos fuera y dentro del aula.
  10. Ayudan a conocer gente que no podríamos encontrarnos en cualquier otro lugar.

Aprender a gestionar las emociones

Aquest és un nou programa de Redes que tracta sobre la importància d'educar les emocions a l'escola des de ben petits, per tal de reconèixer-les i entendre-les, tot aconseguint ser més empàtics amb els altres i resilients.
Aquest és un dels grans reptes de l'Educació avui per avui (i sobretot en el nostre país!!!). A la pàgina de Redes també us podeu baixar l'entrevista en pdf.



"Netiquette" i les TIC

Moltes vegades els nostres posts contenen frases d'altres autors, imatges o il·lustracions, vídeos... que han creat altres persones. Molts d'aquests recursos auiovisuals, textuals i gràfics fan servir llicències de Creative Commons (és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir barreres legals per creadors que vulguin que terceres persones emprin, modifiquin les seves creacions baix unes condicions determinades). Per tal de respectar la feina d'altres persones, la seva generositat i de fer-ne un ús adequat es va crear el NETIQUETTE, paraula que prové dels termes "network etiquette" i que vol dir principalment bones maneres conductuals a la xarxa. Es tracta d'un conjunt de regles que tots els usuaris hauríem de seguir quan empram internet, correu electrònic, xarxes socials, blogs... 
Per exemple, quan escrivim un correu electrònic algunes de les pautes de netiquette serien les següents: si posem majúscules hem de ser conscients que esteim cridant, mai no hem de reenviar fragments d'un correu que hem rebut a títol personal d'altres persones, sempre que feim un correu a diverses persones posar-los en còpia oculta per tal de no fer-les visibles als altres i guardar la privacitat dels altres, etc.
Cal ser conscient que 
no existeix cap sistema legal de sancions per la gent que no fa ús del netiquette. En la majoria de casos són els usuaris que ho exigeixen. Fins hi tot moltes d'aquestes regles s'han extès de manera universal, i moltes vegades de manera determinada.
En els blogs podem parlar de citar adequadament la font d'on hem extret la imatge, el vídeo o l'autor, no ser ofensiu amb la comunitat, no emprar imatges de coneguts sense consentiment...

Una petita llista de 10 netiquettes (n'hi ha moltíssimes segons la temàtica, aquestes són genèriques):
1. Donar més del que es reb: si ets dels que sempre agafa informació d'internet també has d'estar disposat a donar-ne i compartir-ne. No ets un usuari exclusiu. La xarxa la feim entre tots. 
2. No insultis constament als altres i de tot allò que trobes per internet si no ets capaç de dir-ho a la cara.

Poden ajudar les Tic en la comunicació família -escola?

Il·lustració de Frato (1984)
Com tots sabem avui en dia les TIC són una arma poderosa, que evolucionen i canvien dia a dia i de manera veloç. Els darrers anys han aparagut tot tipus d'eines que han permès que la comunicació entre les persones, les administracions... sigui més fluida. Alguns exemples d'açò són els e-mails, els blogs, xarxes socials com el facebook, el whatsapp... És cert que amb elles també hem perdut privacitat, però açò depèn del criteri de cada persona i de l'ús que en vulgui fer. 
Aquestes mateixes eines ens poden servir per establir una bona comunicació amb les famílies, tot i que des del respecte i sense abusar-ne. De vegades passa que quan els pares van a cercar els fills la mestra està ocupada xerrant amb una altra família que no li has pogut comentar, demanar sobre algun tema que et preocupa... però també al revés. És per això que també s'estableixen altres canals de comunicació dins la mateixa aula que no són tecnològics com els taulers de notícies, les reunions individuals d'aula, les reunions col·lectives... El contacte directe és molt important en la
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...