dilluns, 24 de desembre de 2012

FELIÇ ANY NOU!

Photobucket

dijous, 20 de desembre de 2012

La Luna

La Luna és un curtmetratge de Pixar. Un curt anim tendre, imaginatiu i enginyiós, d'aquells que desitges haver-lo escrit tu. Un dels curts que més m'ha agradat mai. Jo el vaig veure a la pantalla gran! I encara em va agradar molt més.
A l'escola ens pot servir per treballar els triangles familiars, els avis, els oficis, l'autonomia de l'infant, Nadal... cada un li pot treure el suc de moltes maneres, depenent del que vulguem treballar. 
Esper que us emocioni tant com a jo i us inspiri en aquestes festes!

diumenge, 16 de desembre de 2012

INTEGRACIÓ CURRICULAR DELS MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS

Per tal de treballar el temari a classe de TICs no sempre feim servir les noves tecnologies. Aquesta vegada per treballar la Integració Curricular dels Mitjans i Recursos Tecnològics vam fàrem fer un rol playing que consitia en un Fòrum on es trobaven tres diferents col·lectius: un grup que representeva el col·lectiu de mestres, un altre grup que representava l'equip directiu d'un centre i un tercer grup que representava el govern de torn. El meu grup hem adoptat el govern de torn (i què dolentes hem estat ;)).
Cada grup ha exposat el seu punt de vista: aquelles coses que els han semblat importants per integrar les TIC a les aules: recursos, formació, instal·lacions... però també han argumentat aspectes a tenir en compte per dur a terme de manera eficaç aquesta integració. En canvi, per part del Govern hem imposat una sèrie de normatives i hem exigit canviar directrius pel que fa als documents del centre. 
Entre tots ens hem adonat que cap de les postures és fàcil, però que la més desafavorida des del meu punt de vista potser és el col·lectiu de mestres, ja que són poc escoltats per les administracions i han de dur a terme tot tipus de noves normatives que els imposen. Els equips directius, per altra banda, semblava que estessin enmig de les altres dues postures, ja que reben les demandes i exigències del col·lectiu de mestres i les imposicions de les administracions/govern. Com bé ha expressat n'Ana al seu blog "Per una banda el govern els apreta, imposa, redueix i suprimeix. Per altra banda els mestres reivindiquen i demanen". No és tant simple com integrar un sol projecte al centre.
Val a dir que les administracions no viuen el dia a dia a les escoles, desconeixen les necessitats reals, perquè a l'escola, a les aules, mai no hi ha un dia que sigui

dijous, 13 de desembre de 2012

La màgia de saber contar les coses amb il·lusió

Dimarts 11 de Desembre vam fer crèixer la màgia de Nadal a casa. Noltros no som religiosos, però les tradicions de vegades t'empenyen i acabes acceptant esdeveniments que has viscut amb il·lusió tota la teva vida. 
Idò, ens va passar que sa nostra filla major, na Victòria, ens va sorprendre a l'hora de dinar amb una contundent afirmació: "Papà, sé que es patge de quan jo anava a Roser Gener (escoleta), éres tu!" i amb l'edat que té (quasi 9 anys!) i que aquest fet va passar quan en tenia un i mig, en Pepe i jo ens vam posar a riure i a riure. Com li podíem dir que no ho era! Evidentment que ho vam intentar... "T'etimes tant a ton pare que fins hi tot li veus el semblant amb un patge!". Però no la vam convèncer. I és tant difícil explicar-lis! Perquè no vols que es desil·lusionin, que es posin tristos, que es perdi la màgia... I li vam explicar una història que ens havien explicat aquest estiu una familiar per quan aquest moment arribàs (cada un li posa la seva fantasia!): 
Il·lustració de Matilda Harrison
"Hi havia una vegada tres Reis que viatgaven pel desert. Durant aquest viatge, els reis van saber d'un fillet del cel acabat de néixer que era molt i molt i molt pobre, que viva en una cova amb els seus pares. Aquests tres reis, van decidir anar a veure el petit i dur-li tres regals. Van fer un llarg viatge, molt costós pel desert fins arribar a la cova de l'infant. Allà, van trobar el petit en braços de la seva mare que l'alimentava com millor sabia i li van oferir els regals amb els que podrien comprar menjar i roba pel petit. L'alegria d'aquesta família fou tant gran que els reis no donaven crèdit. 
Després de passar la nit i descansar, els reis van emprendre de nou el viatge satisfets, però tristos, perquè sabien que no podien ajudar a tots els infants del món, que no podien arribar la seva generositat a tothom, que era impossible. I llavors van pensar la manera de dur la màgia a totes les cases del món. Era una qüestió difícil. I quantes voltes li van donar i que complicat era sortir d'aquell desert! 
Un matí, un dels seus acompanyants, mentre els reis dormien, es va posar els ropatges dels reis. Sense voler, va fer caure l'equipatge i va fer tanta renou que el van sentir fins al Japó! Però quina alegria es van endur els reis: El patge els havia donat una meravellosa idea: tant sols necessitaven a pares i mares capaços de transmetre la màgia del Nadal i convertir-se en patges reials per uns dies. Això implicava que no poguessin dir els seus fills d'on sortien els regals, aquells petits desitjos que normalment no els podien concedir. Aquella màgia era un gran secret! El secret més ben guardat i compartit de la història! Una il·lusió que no podem deixar perdre. I així ho van fer. A cada poble que s'aturaven reunien les famílies i els proposaven la seva idea que fou molt ben acceptada i transmesa de generació en generació.
Ara tu Victòria, ara que saps tota sa història, tens el SECRET i t'has convertit en un patge que dur màgia, il·lusió, alegria... a les altres persones, als teus cosins, als teus avis, els teus amics... tu pots fer regals secrets als altres. És molt i molt important que sapis guardar aquest secret, perquè no podem rompre les il·lusions dels altres fillets i filletes i la màgia de l'arribada dels Reis Mags en un dia especial a l'any".
I no vos podeu imaginar l'alegria que ha tingut na Victòria en saber que ella ara posseïa un gran secret i que s'havia convertit en un patge capaç de dur la màgia a aquells que més s'estima. El més important que hem intentat transmetre és que la màgia radica en pensar en els altres, no importa la mida del regal, sinó que importa el gest, el pensar que li pot agradar, anar-ho a cercar o fer-ho, la dedicació que hi poses perquè l'altre estigui content encara que no ho sapi,... i evidentment transmetre que no fa falta que sigui un regal comprat (un hàbit que hauríem de canviar i resposabilitzar-nos una mica més del que implica), sinó que també pot ser un regal fet seu, que ja de per si té molt de valor. 
Ens hem adonat que explicar les coses d'una manera o una altra pot fer canviar molt les coses. Ens ha sorprès aquesta enorme alegria de poder fer màgia que ha tingut na Victòria i com vos podeu imaginar de tanta felicitat no ha aturat quieta dos segons! Preguntes i preguntes, inventar-nos un codi secret per tal que els altres no ens entenguin,  i idees mil per fer regals a tothom!

I ha estat tant meravellós i polit 
veure aquesta felicitat en els seus ulls, 
que no ha perdut la màgia i la il·lusió, 
que ens ha semblat per un moment 
que havíem posat una nova estrella en el cel.
Il·lustració de Roberto Weigand

dijous, 6 de desembre de 2012

Singulars

Ahir el programa "Singulars" va fer una pinzellada sobre el sistema educatiu finlandès i les grans diferències que existeixen entre aquest sistema i el nostre. Gràcies al Doctor Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu finlandès.
En la introducció del programa es fa una dura crítica a l'esborrany de la LOMCE duita a terme pel ministre Wert i presentat recentment amb molta polèmica. El pedagog Melgarejo creu que aquest esborrany és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de les comunitats amb bilingüisme i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. A més, ve a dir que Espanya no ha apostat mai per l'educació, de tal manera que és així tal i com funcionen les coses en aquest país. Els canvis constants de model educatiu en l'estat espanyol acabaran trencant el sistema, que de moment s'aguanta gràcies a la feina dels mestres, però que si es segueix per aquest camí acabarà petant. 
Què cal canviar? La política educativa, creure en l'educació, en les polítiques socials, dotar de recursos als centres públics, garantir la qualitat i l'equitat i fer una feina sèria i compromesa amb la societat. Comptar amb la família com pilar base de l'educació i fomentar la lectura.
Un programa sense desperdici! Us ho assegur!

dimarts, 4 de desembre de 2012

STOP Ley Wert i Tonucci

Un col·lectiu d'organitzacions educatives i pedagògiques del nostre país tals com Rosa Sensat, Yo estudié en la Pública, Cuadernos de Pedagogía, La COnfederació de Moviments de Renovació Pedagògica i altres, han creat una nova organització anomenada STOP LEY WERT, on la seva màxima pretenció és aturar la LOMCE, nova llei educativa que prepara el nostre govern central, principalment obra del Minstre d'Educació, Ignacio Wert, ministre no massa apreciat pel col·lectiu educatiu, pel que hem pogut veure en diverses ocasions a la prensa.
D'aquesta organització neix la inquietud de defensar amb dents i ungles l'educació pública, gratuïta i de qualitat.
En el següent vídeo podem veure l'opinió del pedagog Francesco Tonucci pel que fa a aquesta nova llei que l'estat espanyol està impulsant. Una llei que defensa la competitvitat davant la cooperació, els resultats davant els processos d'aprenentatge i el mercat davant la felicitat, a més de la segregació davant la diversitat, la imposició del castellà com a llengua vehicular davant de les que donen identitat a certes comunitats autònomes, l'augment de ràtios davant la reducció de professionals docents i especialitstes, etc, etc, etc.  Encara no us hi heu sumat? www.stopleywert.org 
Hi tenim molt a dir tots!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...