dilluns, 9 de desembre de 2013

Emocions: La por



Enredada amb projectes solidaris!

Bon dia a tots! A la fi ha arribat un poc de bon temps per ses nostres terres! Quines tres setmanes més llargues de pluja i vent, però com diu es refrany, qui dia passa, any empeny! 
Aquesta darrera setmana ha estat una setmana de molta feina manual. El darrer projecte que he engegat per aquestes festes han estat unes llibretes solidàries, fetes a mà. He fet tres mides: les petites que estan encolades, mitjanes i grans cosides a mà. Queden molt xules! I a bon preu: 1, 2 i 3€. Doblers que després destinarem a alguna fundació a la causa.


I quina és la causa? Dons, és la nostra filla petita, que té el Síndrome de Prader Willi. És un sídrome estrany, tant, que de moment només hi és ella en tot Menorca. Són infants que neixen hipotònics (to muscular baix), generalment prematurs (no és el cas de na G.) i que els costa succionar. A mesura que creixen, i com a tret més característic, desenvolupen una gana incontrolable, ja que els cervell mai detecta que la panxa estigui plena. No tenen sensació de sacietat. El seu origen és un desordre neuroconductual complexe poc freqüent. És genètic (alteració del cromosoma 15) i molt estranyament és hereditari. Açò vol dir que és fruit de l’atzar.
En molt de casos, són infants amb sobrepès si no se'ls controla molt, la qual cosa deriva en altres malaties com us podeu imaginar: diabetis, artosi, colesterol... Alguns trets d'aquests infants són: retard maduratiu; mans i peus petits, ulls en forma d’ametlla, comisures a la boca; estravisme; discapacitat intel·lectual lleu: tenen certes habilitats i capacitats; hipotonia congènita generalitzada: dèficit en la motricitat fina i gruixuda; escoliosi; dificultats articulatòries del llenguatge; hiperfàgia: ingesta descontrolades de menjar....
És un sídrome sense cura, ja que el seu origen, com he dit abans, és genètic. Tot i així, són infants que requereixen tractament endocrinològic, estimulació precoç, fisioteràpia, molt d'exercici físic i dieta hipocalòrica permanent.
No us amoïneu, perquè, com tot sídrome, existeixen diversos graus. No hi ha cap infant igual i depèn molt de l'estimulació que hagi rebut. En el cas de na G., ha rebut fisioteràpia des del mes de vida, poc després de saber els resultats genètics. Des de que té sis mesets que va a piscina i des dels dos anys a logopèdia. És una filleta simpàtica, xafardera i pallasseta, no calla mai, amb gran capacitat memorística i amb bones habilitats socials. Té dificultats a nivell motriu, de llenguatge... però va millorant. Anam resolvent les dificultats que ens sorgeixen en el dia a dia.
Esperam vendren moltes! Tot per una bona causa, els infants amb discapacitat!

dimarts, 26 de novembre de 2013

Valors de l'educació emocional


Ja fa una setmana que vaig fer una sessió a un grup de P3 en educació en valors, tot intentant treballar el respecte i la cohesió de grup, recordant valors o pautes de convivència.
La sessió tractà en primer lloc de construir entre tots un puzzle amb la imatge d’un fillet plorant enrabiat. Vaig fer aixecat als infants i venir al mig del cercle per tal que poguessin posar la seva peça. És clar que es va crear una mica de caos amb 25 infants! Però ho vàrem aconseguir. Aquest petit caos sol atabalar més a l'adult que als infants i costa de tolerar. Sobretot quan diàriament treballes l'ordre, la rutina, etc. Llavors, vaig explicar que aquest infant que havíem construit entre tots, en Martí, sempre plorava per varis motius. Aquests motius tenien a veure amb valors: compartir, donar, escoltar, consolar, construir i fer coses junts. Vaig prendre de referència el conte "Què és la pau?" d'Emma Damon, ed. Beascoa. Resulta, doncs, que els amics d'en Martí no feien res d'aquestes coses amb ell i en Martí sempre estava trist i plorós. Durant la sessió vaig procurar que els fillets participessin i expliquessin el seu punt de vista del que succeïa. Evidentment vaig fer servir imatges del conte, ja que són coses que succeeixen que ells entenen com jugar a pilota, construir una torre, compartir menjar, fer-se mal... I quines coses podríem fer per ajudar a en Martí a estar content i tranquil. Així doncs, una volta vam haver reflexionat i haver tret els valors que cercàvem fomentar i que sortíssin dels infants, vam fer un altre puzzle amb en Martí content. La conclusió és que per estar contents ens hem d’ajudar, hem de compartir, hem d’escoltar…
He de dir que la sessió fou un mica llarga pels infants. Havia pensat de fer algún joc més dinàmic, però no hi va haver temps. La major dificultat amb la que me trob amb aquestes sessions són els noms dels infants i hi vaig passar massa temps. Alguns els costa més que els altres expressar-se i per tal de fer-los participar a tots i fer-los sentir importants m'he de dirigir a ells pel seu nom. I si, hi ha dinàmiques per aprendre ràpidament els noms, però també es fan llargs per infants tant petits! Idees?
En definitiva, fou una sessió que vaig creure que havia de canviar algunes coses en properes sessions per tal que els infants poguessin moure's més i participar d'una altra manera. 
Tot i així, val la pena dir que el que present a cada escola amb una o dues sessions no basta, cal repetir el joc, fer-ne d'altres, polir allò que va coix per tal que funcioni realment. Aquesta essència és la que intent deixar a les tutores, ja que si elles no ho fan a posteriori i reiteradament, cercant noves estratègies, nous recursos, no serveix de res el meu taller, més que per passar el temps. 
 





divendres, 22 de novembre de 2013

La ràbia i les rebequeries

En relació a questa emoció primària, us vull enllaçar un article que vaig escriure fa temps arran de les Jornades per Ensenyants del MRPM, en les que vam gaudir de la presència de B. Aucouturier i que ens parlava de les Dificultats emocionals a l'escola: la ràbia i la por. Per descarregar-lo, cliqueu aquí
Imatge extreta del llibre "El gran llibre de les emocions"

Imatge extreta de google

dimecres, 13 de novembre de 2013

Les emocions

Arrel del taller Les emocions eduquen! que he iniciat aquest curs, he recopilat un munt d'informació variada que he separat en tres blocs: marc teòric, un marc pràctic i estratègies educatives. És clar que ho he preparat per les escoles i de manera molt visual i senzilla. 
Us aniré penjant làmines (imatges) sobre les emocions primàries principalment i poc a poc anirem ampliant. Aquestes ja les he anat passat als tutors amb els que m'he reunit abans de fer les sessions, ja que com els he remarcat, no vull anar a fer sessions que no tenguin cap significat pel grup/aula. Cada aula té les seves necessitats i cal treballar des d'aquí.
La informació l'he extreta de diversos autors, entre ells Daniel Goleman, Sílvia Palou, Pepa Horno, Bisquerra, etc... I també m'ha ajudat molt els projectes de final de grau de les meves companyes de la UIB. He procurat resumir aquells aspectes més destacables i que crec que cal fer més incís. 
Les imatges les trobareu totes al meu Pinterest: http://www.pinterest.com/mruris/illustradors-illustration/. Allà trobareu la font i l'autor.
Avui us deix amb la importància que tenen les emocions, quines són les emocions primàries i l'emoció més important de totes: l'amor. Us les podeu descarregar gratuïtament!




 

dimarts, 12 de novembre de 2013

Marcant la diferència: JoAn TuRu

JoAn TuRu és un jove artista (1984) que estudià il·lustració a l'escola d'art de Manresa. Les seves il·lustracions solen venir acompanyades d'algun missatge que dóna molt que pensar sobre la nostra societat, la nostra manera de fer, els valors de la societat, l'espoteneïtat de l'infant... També trobem il·lustracions que recolzen les vagues de docents o que ens xerren d'educació. Però sobretot intentant canviar el punt de vista de les coses, ser positiu i anar més enllà. Us enllaç el seu blog http://joanturu.blogspot.com.es/. De ver que és genial i fresc!
Us deix algunes imatges, però no deixeu de visitar-lo al blog!

dilluns, 11 de novembre de 2013

Quasi de Peter H. Reynolds

Molts de voltros coneixereu una història que es diu El punt (The dot). Una història sobre art. 
Bé, doncs jo us present del mateix autor, Quasi, una història sobre la confiança i l'autoestima. Una història sobre art i poesia, una història sobre germans. 
Un conte que no deixa indiferent i que ens permet treballar diversos aspectes educatius: en primer lloc, les emocions, la motivació, l'estima, la vergonya, l'error... En segon lloc, l'art en totes les seves vessants, tècniques, autors.... i per últim, el llenguatge, la poesia, les rimes, els sons.... I perquè no, la música. Pintar al ritme de la música! Us convit a trobar aquest conte i deixar-vos endur per les seves possibilitats! 
Amb àudio!

divendres, 8 de novembre de 2013

LES EMOCIONS EDUQUEN!

A finals d'Agost vaig rebre una telefonada amb una oferta de feina molt interessant. Idò, era la tècnic educativa de l'Ajuntament de Ciutadella que em proposava impartir tallers per infants de 0-6 anys a les escoles del municipi. Necessitava que li confirmés tot d'una, que omplís la fitxa amb la descripció del taller i altres dades.... en fi. Una proposta a la que no vaig voler dir que no tot i ses frisseres! Sa veritat és que li estic molt agraïda, i molt il·lusionada!
Durant aquests mesos he estat de recerca d'informació, de recursos, d'estratègies, de creació de material.... per tal d'estar preparada en començar! I és que mai ho estàs de preparat! 
Vaig començar els tallers aquesta primera setmana de Novembre. He començat per l'escoleta de 0-6 anys des Poriol, amb el grup de 6è d'Educació Infantil. Primer, una trobada amb la tutora per conèixer-nos, conèixer les necessitats de l'aula i fer-li una proposta d'activitats. Tot un repte! I tot un goig. La sessió amb els infants va ser molt mona i que bé que es van portar tots! 

I us demanareu: quin tipus d'activitat els va fer?  

Doncs en aquest cas, ens vam decantar per fer una activitat introductòria de les emocions, però a més, que ens servís per estrenyer vincles. Els vaig presentar la maleta de les BESADETES i els vaig explicar tots els tipus de besadetes que existeixen i de quin color són (basant-me en el llibre de Mamà, de quin color són els petons? ed. Imaginàrium). Fou tot molt visual. Llavors els vaig donar un cor blanc de cartolina on van escriure el seu nom amb rotulador i vam fer una fila per pintar-nos els llavis i i marcar-los al nostre cor. Val a dir que a algunt fillet li va costar pintar-se els llavis, tot i que ho van fer tots!

Tots aquests cors, aniran dins una capsa que els vaig dur que han de decorar i quan algun infant necessiti una besada, perquè algún amic no hi vol jugar, o s'ha fet mal o sent trist, o fins hi tot es sent content, pugui anar a la capsa, obrir-la i besar-se. Després ens vam tornar a seure en cercle i els vaig explicar que s'havien d'estimar molt a ells mateixos. Vam fer besades al nostre propi cos i després una besada que va rodar per tota la rotllana. Però açò no és tot! Els vaig dur un capell de cartró. El capell de les emocions (que també decoraran ells). Quan vulguin obrir la capsa se l'han de posar i així els altres infants el podran veure de lluny i anar-lo a consolar i fer-li besades! La mestra també ho podrà fer quan ho necessiti!!! I tant! La tutora va pensar que també faria servir el capell de les emocions per fer el bon dia. Fantàstic! En fi! Una gran experiència! Esper que a ells també els agradés!

T'atreveixes a somiar?

Què és allò que ens ha de mostrar l'escola? I per a què? Molts creuen que anam a l'escola a omplir-nos de coneixements, per obtenir una zona de comfort que no necessàriament ens fa feliços, no necessàriament és el que noltros desitjaríem, ni el que somiavem quan érem petits; però que és el més acceptat socialment.
Alguns altres creim que hauríem d'anar a l'escola per trobar allò que ens motiva i ens empeny a aprendre, a voler-ne més, a trobar gent amb els mateixos interessos que noltros i amb els que establir lligams, a ser crítics i autònoms en el nostre aprenentatge, a trobar la nostra "felicitat". 
Aquí teniu un petit vídeo de inKNOWation on tot es veu molt més clar! Inspirador!

T'atreveixes a somiar?


dimarts, 29 d’octubre de 2013

Som un fillet del cel. Què necessit de tu (adult)?

El passat mes d'Octubre vaig començar el meu primer MOOC (Massive Open On-line Course) a la universitat Australiana Open2Study. És un curs sobre el desenvolupament infantil de 0-5 anys. És un curs entenedor i fàcil de seguir (evidentment és en anglès); però no tan sols tracta el desenvolupament a nivell cognitiu i físic. Es cerca a través dels 4 mòduls (un per setmana) mostrar el món de l'infant (the world of the child), pertànyer a (belonging), la indentitat, ser (being) i finalment esdevenir (becoming). En resum, com ajudar a l'infant a ser capaç de fer les coses, de crear solucions i conviure en una comunitat i ser resilients i optimistes. 
Especialment m'ha agradat un dels vídeos de quan una de les professores exposa de manera senzilla el que l'infant (segons l'etapa evolutiva) necesita de l'adult. Us penj el vídeo on hi ha aquesta exposició clara i breu. Per jo ja és un pilar bàsic en el meu aprenentatge com a docent. 
També us deix la traducció, don't worry! 

Què necessiten els fillets del cel i els fillets petits i en edat preescolar de nosaltres com a adults?

Així que som un fillet del cel.
Què necessit de tu? Bé, necessito que estiguis aquí per mi, perquè jo depenc de tu. Quan parlotetj en veu alta, necessit que venguis a respondre’m. Necessit que em sintonitzis, perquè necessit que entenguis si tenc gana o si estic cansat o si tenc mal. Realment necessit que m'estimis, perquè, com puc desenvolupar l'autoestima si no m'estimes i em mostres l'afecte que hi ha tan vital pel meu benestar? I també necessit que interpretis les coses per a mi. Si em duus a alguna banda i em lliures a una altra persona, xerra amb ella sobre el que necessit. Intenta explicar-los per què estic plorant, per la qual cosa quan hagis partit em sentiré segur i recolzat fins que tornis de nou.

Així que som un fillet d’un any.
Què necessit de tu? Bé, necessito que m’entenguis, perquè puc entendre molt més del que puc dir. Però a vegades necessit que ho interpretis per a mi. Així que si dic “Bup”, realment estic tractant dir sobre el gos que vaig veure al parc ahir, i necessit que tornem a través d'això i m'ajudis a trobar el llenguatge per explicar-ho. Necessito que siguis pacient amb mi, perquè jo no puc controlar a mi mateix en aquest moment. Em frustro i m’enuig, vull les coses a la meva manera. I em pos malament quan no és així. I de vegades m'emocion, perquè tot i que se suposa que m’he de comportar d'una manera particular, m’ho estic passant bé. I necessit que siguis pacient amb mi i m'ensenyis la manera correcta de comportar-me en determinats moments.
Necessit que em deixis explorar. Som un investigador. M'agrada descobrir. Tinc tanta curiositat. Vull saber sobre el món que m’envolta. I vull anar i saltar en un bassal i sentir com els meus peus es banyen. Vull ser capaç d'entendre les coses diferents que no sé de moment. I també vull que m'ajudis, perquè estic aprenent de tu. Ets el meu model a seguir, i jo estic imitant el que fas. Així que permetre’m ser una mica com tu.

I jo som un nen en edat preescolar.
Què necessit de tu? Et necessit per saber que jo som capaç, que vull dirigir el meu propi aprenentatge. Tenc curiositat. I vull que m'ho demanis, però no sempre que em donis les respostes. Vull descobrir coses per jo mateix, i vull ser capaç de sortir i sentir que estic a càrrec del meu propi aprenentatge - no tot el temps, però una gran part del temps. Perquè, veuràs, vull dominar les coses, i això vol dir que he de practicar. He de fer les coses una i altra vegada fins que realment sento que els he aconseguit. Perquè quan arribi aquest sentiment de domini, és quan em sent bé amb mi mateix. I jo realment necessit que m'animis. Perquè tot i que tenc un munt de paraules, i som gairebé capaç de fer munts i munts de coses que tu pot fer, estic encara aprenent com fer-ho bé. Així que no m’empenguis massa fort, perquè vull ser un fillet encara. Ja veus, malgrat la meva edat, et necessit per ser un fillet, perquè cresc molt ràpidament.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Un regal per tota la vida

Cercant informació sobre educació emocional, em vaig trobar aquest meravellós article "Un regal per tota la vida" d' Ana María Cuesta Sanz. Crec que val la pena llegir-lo, amb temps, ja que el ritme accelerat del dia a dia, moltes vegades ens consumeix i acabem regalant als infants allò que no els hauríem de regalar i oblidant que el que vertaderament volen és el nostre temps per estar amb ells. Gaudiu de la carta i guardeu-la a la vostra butxaca com un tresor. 

Un regal per tota la vida
És un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.
Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.
Il·lustració de Kürti Andrea
Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.
Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.
Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.
El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)
Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.
Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.
Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.
Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.
Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Taluer de Pinterest: Des de les emocions...

Molt bon dia! 
Us vull presentar un taluer de recursos sobre educació emocional al Pinterest. Ja sabeu que aquesta xarxa social és una gran font de recursos! Entrant al tauler i clickant damunt qualsevol imatge, us dur a un enllaç a algun blog o pàgina web... on podeu trobar un munt d'informació sobre el que cerqueu. Els taulers de pinterest es van ampliant dia a dia, dependent de la persona que els gestiona. Doncs aquest tauler es diu Des de les emocions i hi podeu trobar contes, marc teòric, slideshares, vídeos sobre intel·ligència emocional i educació emocional. No deixeu de seguir-lo, que l'aniré ampliant! :) Esper que us sigui útil!

dilluns, 7 d’octubre de 2013

El gran llibre de les emocions

Aquest és un conte escrit per Mary Hoffman i il·lustrat per Ros Asquith, que reflexa emocions com l'alegria, la vergonya, la felicitat, la tristesa... El que té d'especial és que mostra moltes situacions quotidianes que ens fan sentir d'una manera o altre i proposa maneres de solucionar algunes d'aquestes situacions més adverses. Comté molts de dibuixos que cal mirar detingudament i que donen peu a xerrar sobre el que sent aquell personatge concret. Algunes de les situacions que presenta, també hauren de fer pensar a l'adult que conta el conte; ja que moltes vegades expliquem i exigim a l'infant que superi aquelles emocions sense comptar que potser el que hauríem de fer és acompanyar-lo i ser més empàtics, de manera que els donem més peu a xerrar i expressar com es senten. 
Els contes són una gran eina, però podrien anar acompanyats d'activitats complementàries per tal que potenciïn la intel·ligència emocional de l'infant. 
Actualment, un dels pilars de l'educació hauria de ser educar emocinalment, ja que sinó els mostrem a ser ells mateixos, a ser empàtics amb els altres, a sentir-se segurs... en edats més adultes no tenen estratègies per enfrontar-se a diferents situacions emocionals. Durant la pubertat afloren de nou moltes emocions i sentiments que cal aprendre a gestionar. Saber dir el que un pensa, saber donar la mà a aquell que ha estat decantat o insultat per un altre, vergonyes, morts properes... Per tant, queda molta feina per fer encara en aquest sentit.
Aquest és un exemple del que trobareu dins el llibre.Segur que més d'un adult i infant s'hi sent identificat.

DIA MUNDIAL DEL DOCENT

Dissabte 5 d'Octubre fou el Dia Mundial del Docent. Després de tot el que està vivint la comunitat educativa de les illes Balears, la lluita en contra d'un Govern sord que la menysprea i aplica un autoritarisme mai vist, crec que aquest vídeo és una bona mostra d'agraïment a tots ells, que des de finals de curs 2012-13 s'han hagut d'encarar constantment en benefici dels alumnes.



Som conscients que una vaga indefinida perjudica a tothom. Però també som conscients que el recolzament de la comunitat educativa ha estat espectacular i que cal seguir lluitant, ja que sinó veurem deu generacions acadèmiques que hauran fracassat. M'agradaria saber quins són els arguments pedagògics amb els que compta la Conselleria per treure's un decret llei de la màniga; quins arguments són aquells que els fan pensar que un TIL (Tractament Integral de Llengües) millorar el fracàs escolar de la nostra comunitat autònoma; quines experiències es basen; quins arguments teòrics posseixen, com es tractarà el TIL en infants amb necessitats educatives especials; quins mitjans comptam per fer-ho i un llarg etc. de qüestions que crec que la conselleria i el govern no han tractat amb els especialistes de l'educació. Totes aquestes qüestions ja les han fet al nostre govern. Han intentat negociar diversos punts sobre els quals cal negociar i que la conselleria no accepta. Com és que més de 110.000 persones ho veu igual? Què falla? L'orgull? La tossudesa? Ningú està en contra d'ensenyar tres llengües (a més de la gran riquesa que això suposa). El problema rau en com: quins recursos tenim? En definitiva, la majoria de vosaltres ja sabeu de què va el tema! Què n'hi ha molt!
Des d'aquí, i amb humiltat, gràcies a tots els que lluitau per aconseguir una educació de qualitat pels infants.


dijous, 26 de setembre de 2013

¿Mamá, de qué color son los besos?

Aquest és un d'aquells contes que no pot faltar a la teva biblioteca! ¿Mamá, de qué color son los besos? (el podeu comprar a Imaginarium). Un d'aquells contes "de manteta" com els de na Mari Carmen Díez (a Mi escuela Sabe a Naranja, ed. Graó), un conte amb un gran tresor! Un tresor que ens permet treballar l'estima, l'afectivitat i l'amor a l'aula de manera natural i ajudar a expressar als infants a través dels colors, les coses, la mateixa quotidianitat. Treballar el significat de les besades que li donen a l'infant o que ell dóna. És un conte, llavors, amb molt de potencial didàctic que cal aprofitar com a recurs. He trobat per la xarxa un projecte educatiu sobre les besades força interessant: Soñando sonrisas... No us el perdeu!



dijous, 15 d’agost de 2013

CREATIVITAT I JOC

En el següent vídeo, el dissenyador Tim Brown ens parla sobre la creativitat i el joc i de com infants i adults ho vivim. És una conferència entretinguda, interactiva, on demostra els seus arguments fent jugar al públic. En realitat parla de la importància que té el joc pels dissenyadors, i en el fons explica com es dóna en els infants i com es perd durant l'escolaritat, ja que tal i com creixem, som més susceptibles a les opinions dels altres i es comencen a sentir insegurs, a part que no aprenen fent amb el sistema educatiu actual.
Posa exemples de com el joc de construccions o el joc de rol pot millorar la qualitat d'un disseny, però també a que sentim empatia cap als altres i que creem noves experiències que ens duguin a una millor qualitat de vida. 
No us la podeu perdre! A més, us la penj subtitulada en castellà. ;)



dijous, 1 d’agost de 2013

BORN TO LEARN

Aquest és un petit vídeo que reflexiona sobre la motivació en l'adolèscència i el seu èxit en la vida. Repassa diferents etapes de la vida, de com s'avorreixen els infants a classe, de com es rebel·len en l'adolescència; tot donant importància a l'autonomia de l'infant i al JOC per tal que siguin persones amb intel·igència creativa, però sobretot que persegueixin el seu talent i la seva felicitat. Amb un disseny senzill i fàcil d'entendre per tots. El podeu trobar doblat en castellà també!


dimecres, 31 de juliol de 2013

Activitats a l'aire lliure!

Ara que fa tanta calor, no trobau que és un bon moment per fer activitats a l'aire lliure? Sobretot en aquelles hores que els infants s'avorreixen dràsticament perquè no estan dins l'aigua! Idò mirau, us present un calaix de recursos que he anat recollint en el Pinterest! Hi ha tot tipus d'activitats: amb aigua, globus, amb cartró, rodes, joc simbòlic, experimentació.... deixau que s'embrutin, que després una manguerada en s'isitu és ben bona! Ah! I és una bona oportunitat per deixar-se endur i fer una guerra d'aigua amb globus, pistoles.... un bon moment per estar amb els petits (i no tant petits) de la casa!


dilluns, 29 de juliol de 2013

Un post sobre la il·lustradora Emmanuelle Colin

Aquesta setmana us vull presentar una nova il·lustradora. És francesa i les seves il·lustracions  fantasioses i acurades mostren les il·lusions i els somnis dels infants d'una manera extraordinària. Al seu blog hi trobareu il·lustracions de tot tipus: de princeses, de dracs, d'infants pintant el pati, anant en globo o qualcant al Ratolinet Pérez... I és polit de veure el seu blog, ja que mostra els esboços i posteriorment el dibuix final. Us deix l'enllaç al seu blog: La fiancée au beurre salé. Esper que la trobeu tant entranyable com jo!



ABC primaveral i formes de traç

Avui toca freebie! Us deix un ABC en lletres de PAL que podeu emprar per fer caixons de sal de colors o per tal de disfressar la lletra amb objectes, retalls de revistes, copinyes, gressites,... Els infants tant poden fer la inicial del seu nom com practicar les altres. És fàcil perquè ho fan amb el dit i també ho poden esborrar amb facilitat. El mateix poden fer amb les formes per practicar el traç. 
Pot ser interessant fer la sal de colors amb els infants, veure que passa i per què es tenyeix. Recepta de la sal colorada? Aquí us la deix: 
2 kg de sal fina
1 barra de xoc vermell
1 barra de xoc lila 
1 ganivet sense serra
Evidentment el xo pot ser del color que més us agradi! Faltaria més! Ratlleu el xoc amb el ganivet tot rescant-lo. Quan tingueu molta polseta, la podeu mesclar amb la sal dins del caixó. Com més polseta més fort és el color.
Aquí teniu el pdf de l'ABC primaveral per descarregar-ho.
Aquí teniu el pdf amb les formes per descarregar-ho. 
:D


divendres, 26 de juliol de 2013

Una introducció a l'educció creativa

A l’any 1946 Antoine de Saint-Exupéry a través de la literatura infantil ja posà de manifest que la cultura i la societat occidental de llavors ja rebutjaven qualsevol forma d’expressió que es sortia de la norma i que un infant per guanyar-se la vida en el futur havia d’aprendre aritmètica, geografia i gramàtica. I tot per acabar treballant en una fàbrica i repetint el model establert, perpetuant així el sistema econòmic i social de la cultura occidental de llavors.
Ha canviat el nostre sistema educatiu des del 1946? Molts autors afirmen que seguim educant per un món planer, amb respostes segures on 2+2 fan quatre i maneres segures que no suposen cap risc ni cap innovació. La qüestió és que això és una gran mentida, tal i com ja expressà a l’any 1996 l’informe Delors de la UNESCO. La nostre societat actual canvia a nivell exponencial dia a dia, la qual cosa planteja nous reptes, nous problemes i noves crisis. Si seguim educant als infants amb un sistema reproductiu (ensenyar-los el que ens han ensenyat a nosaltres i de la mateixa manera que ens ho han ensenyat durant generacions) i globalitzat que avalua aquesta capacitat de reproducció, mai no trobaran les solucions per fer front a les crisis medioambientals, econòmiques i etnosocials que caracteritzen actualment el món occidental. Conseqüentment ens enfrontam a la pitjor crisi de totes: la gran pèrdua del potencial humà.
On queda, llavors, l’acció innovadora per sortir de la crisi si seguim malgastant el potencial humà? Quins són els reptes educatius d’ara endavant? Doncs el principal repte en el s.XXI, en una societat canviant i basada en la societat de la informació i comunicació, ha de ser educar als infants per tal que es desenvolupin la creativitat amb èxit en la societat que els rodeja, tot rebent una ensenyança de qualitat que l’ajudi a descobrir les seves aptituds i l’inspiri a potenciar el seu talent de manera creativa. No basta que els omplim el cap de dades ni de coneixements i que després mesurem la seva intel·ligència (IQ)

dilluns, 15 de juliol de 2013

Nou Frebbie! Rodes de Multiplicar

Tachán! Us present les rodes de multiplicar! Si, ja sé que a infantil no arribam a tal pensament abstracte! Les he dissenyat per la meva filla major que enguany ha acabat 3er de Primària. Del que es tracta: doncs són unes rodes divides en porcions que cada una conté els resultats d'una de les taules de multiplicar. Llavors tenim unes gafes d'estendre que tenen la multiplicació sense el resultat. Així, idò, l'infant ha d'anar posant la multiplicació al resultat corresponent, ja sigui de manera aleatòria com ordenada. És una excel·lent manera d'aprendre lúdicament les taules i repassar-les. Es pot emprar també com a activitat d'avaluació.
Una altra cosa interessant que treballem d'aquesta manera és la motricitat fina, que durant els cursos escolars els docents van perdent l'interès per treballar-la, donant més importància als continguts acadèmics. No hem d'oblidar que són habilitats que cal treballar al llarg de la vida.
Ah! Haureu de comprar les gafes d'estendre! jo he aferrat les multiplicacions amb silicona i a més ho he plastificat tot per tal que sigui més perdurable. 
Aquí us podeu descarregar el pdf amb les rodes i les taules de multiplicar! Aleeee, a comprar 100 gafes d'estendre!



dijous, 11 de juliol de 2013

Freebies, descarregables gratuïts

Recentment he estat creant material basat en matèries de diversa índole i que alhora es complementessin, per exemple: matemàtiques i lectoescriptura; matemàtiques i motricitat fina... És cert que pinterest inspira molt i t'ajuda en el disseny de les activitats. Vull compartir amb tots aquest nou material didàctic! Serà com una nova secció del blog. I gratuït!!! Els trobareu sota l'etiqueta freebie.
 La que avui us deix és una activitat que combina matemàtiques i lectoescriptura per infants de 3-6 anys. L'he provada amb diferents infants i a tots els ha encantat, ja que té un factor de cercar les lletres dins una capsa, comptar punts als pals i finalment escriure l'infant el nombre. És tracta d'aprendre a escriure els nombres de l'1 al 10 (ja sigui la grafia com la paraula, en lletra de pal o lligada segons l'edat). Tenim unes làmines que a la part de dalt tenen la grafia del nombre i com s'escriu, tant en lletra de pal com lligada. A la part de baix compta de cercles on l'infant anirà col·locant les lletres que vagi trobant dins la capsa. Aquestes lletres estaran escrites damunt taps de llet, aigua.... amb material de rebuig (això no us ho puc penjar, ho heu de fer vosaltres, que no és tant difícil!!) i els pals ja siguin replegats de l'estiu o comprats també els podeu fer vosaltres els punts o amb els infants. Descarregueu el següent pdf. Després poden copiar-ho a la pissarra o a un paper... És també una bona manera de presentar els nombres nous o lletres noves.
Aleeee, esper que sigui el primer descarregable gratuït de molts! Ah! En tenc més eh? Poc a poc! ;)

diumenge, 7 de juliol de 2013

Un llenguatge planer per sumar i vèncer



Record que a la memòria de l’any passat vaig començar amb un lema que deia “Vols que l’educació es mogui? Idò empeny!”. Aquest any, i més que mai amb la nova llei educativa amb el TIL, i altres obstacles posats per les administracions educatives hem hagut d’estirar més que empènyer. Els recursos humans són minsos. Cada vegada els docents han de fer més amb menys recursos i la participació de les famílies en els actes reivindicatius que es duen a terme cada setmana (les cacerolades) o les vagues és pràcticament nul·la. Entenc que la majoria de les famílies necessitin dur els fillets a l’escola per anar a treballar i mantenir-se a causa de la famosa crisi. Crec també que el llenguatge que empram a les escoles per donar a conèixer allò pel que lluitam és encara poc planer i poc transparent. És per això que degrada la imatge del mestre. Hem de tenir molt clar que les famílies són la nostra millor aliada, donat que poden potenciar des de casa la feina dels docents. La lluita ha de ser, doncs, més profunda, transparent i planera, perquè hem de sumar per vèncer.
http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias
Potser és una proposta molt utòpica, però com deia Galeano, l’utopia és el camí. Aquesta escala de desenvolupament del pla d'actuació entre família i escola (aconseguir coneixement, informar, formar, participar, i arribar al nivell ideal, col·laboració), per mi hauria de formar part de qualsevol projecte educatiu en relació família i escola. Crec que encara hem de rompre les barreres, les pors, els tabús que tenim a les escoles per obrir-nos a la comunitat.
Seguesc pensat que l'escola és molt més que ajuntar la teoria i la pràctica: també és convivència, és experiència, és recompensa. Per mi és molt important facilitar la convivència: facilitar-la perquè, com veim, vivim moments difícils i amb moltes situacions diverses i a més, tothom està en constant interacció amb els altres. No només l’escola ja, sinó la mateixa aula, és un espai privilegiat de convivència, que genera dinàmiques que permeten fer i estar amb els altres, només cal pensar en el que succeeix durant l’acollida al matí i amb totes les mirades, gestos i paraules que creuem tant amb pares com infants, com companys de feina.
De vegades, tant que xerram d’un infant i el que li passa, quina situació viu a casa i tant poc que l’ajudem a conèixer-se. Què és primordial a l’edat de 0-6 anys? Aprendre a escriure? A saber els nombres? És aquesta l’educació integral de l’infant? Volem que sigui autònom, crític, independent, amb coneixements... però oblidam allò més bàsic, allò que el fa ser el que és. Ens oblidam de la seva persona, de què es conegui i es controli, de donar-li el temps necessari per assimilar qui és en realitat i pugui establir vincles i lligams amb els seus iguals. M’entristeix pensar que els empenyem a aprendre a escriure quan no cal. Possiblement és un tema de nivells. És a dir, si no arriben prou preparats al primer cicle de primària, els docents d’aquest cicle culpen als d’infantil i així successivament. És ben bé aquella famosa vinyeta de Frato:
 
Preparam, doncs, realment als infants per la vida o per contenir coneixements? Per satisfer les seves necessitats o per satisfer les estadístiques i les expectatives dels altres docents i de les administracions educatives? I després vénen les avaluacions dels resultats i no pas dels processos. 
Esteim encallats en un sistema educatiu que no funciona, que té els fonaments malalts i que decau dia a dia, ja que és incapaç d'adaptar-se a les circumstàncies actuals i a les noves necessitats emergents. Hi ha molta feina encara per fer, dir, repensar, des-cubrir (en el sentit  de destapar). 
Necessitam nous aires! I si, gent conscient i preparada per fer el solc n'hi ha. A Menorca ha sorgit una organització anomedada MenorcaEdu21 que redacta un nou Pacte per l'Educació a llarg termini a Menorca i que a més cerca la veu de les famílies, de tots els docents i els estudiants.... Tal i com diuen al seu blog: "Què no trobau que ja està bé de marejar la perdiu amb reformes educatives? I si ha arribat s´hora de posar-nos d´acord sobre quina educació volem per la Menorca del segle XXI?"
Per opinions, colors. És el que cerquen! 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...