diumenge, 7 de juliol de 2013

Un llenguatge planer per sumar i vèncer



Record que a la memòria de l’any passat vaig començar amb un lema que deia “Vols que l’educació es mogui? Idò empeny!”. Aquest any, i més que mai amb la nova llei educativa amb el TIL, i altres obstacles posats per les administracions educatives hem hagut d’estirar més que empènyer. Els recursos humans són minsos. Cada vegada els docents han de fer més amb menys recursos i la participació de les famílies en els actes reivindicatius que es duen a terme cada setmana (les cacerolades) o les vagues és pràcticament nul·la. Entenc que la majoria de les famílies necessitin dur els fillets a l’escola per anar a treballar i mantenir-se a causa de la famosa crisi. Crec també que el llenguatge que empram a les escoles per donar a conèixer allò pel que lluitam és encara poc planer i poc transparent. És per això que degrada la imatge del mestre. Hem de tenir molt clar que les famílies són la nostra millor aliada, donat que poden potenciar des de casa la feina dels docents. La lluita ha de ser, doncs, més profunda, transparent i planera, perquè hem de sumar per vèncer.
http://www.educacontic.es/blog/educa-con-las-familias
Potser és una proposta molt utòpica, però com deia Galeano, l’utopia és el camí. Aquesta escala de desenvolupament del pla d'actuació entre família i escola (aconseguir coneixement, informar, formar, participar, i arribar al nivell ideal, col·laboració), per mi hauria de formar part de qualsevol projecte educatiu en relació família i escola. Crec que encara hem de rompre les barreres, les pors, els tabús que tenim a les escoles per obrir-nos a la comunitat.
Seguesc pensat que l'escola és molt més que ajuntar la teoria i la pràctica: també és convivència, és experiència, és recompensa. Per mi és molt important facilitar la convivència: facilitar-la perquè, com veim, vivim moments difícils i amb moltes situacions diverses i a més, tothom està en constant interacció amb els altres. No només l’escola ja, sinó la mateixa aula, és un espai privilegiat de convivència, que genera dinàmiques que permeten fer i estar amb els altres, només cal pensar en el que succeeix durant l’acollida al matí i amb totes les mirades, gestos i paraules que creuem tant amb pares com infants, com companys de feina.
De vegades, tant que xerram d’un infant i el que li passa, quina situació viu a casa i tant poc que l’ajudem a conèixer-se. Què és primordial a l’edat de 0-6 anys? Aprendre a escriure? A saber els nombres? És aquesta l’educació integral de l’infant? Volem que sigui autònom, crític, independent, amb coneixements... però oblidam allò més bàsic, allò que el fa ser el que és. Ens oblidam de la seva persona, de què es conegui i es controli, de donar-li el temps necessari per assimilar qui és en realitat i pugui establir vincles i lligams amb els seus iguals. M’entristeix pensar que els empenyem a aprendre a escriure quan no cal. Possiblement és un tema de nivells. És a dir, si no arriben prou preparats al primer cicle de primària, els docents d’aquest cicle culpen als d’infantil i així successivament. És ben bé aquella famosa vinyeta de Frato:
 
Preparam, doncs, realment als infants per la vida o per contenir coneixements? Per satisfer les seves necessitats o per satisfer les estadístiques i les expectatives dels altres docents i de les administracions educatives? I després vénen les avaluacions dels resultats i no pas dels processos. 
Esteim encallats en un sistema educatiu que no funciona, que té els fonaments malalts i que decau dia a dia, ja que és incapaç d'adaptar-se a les circumstàncies actuals i a les noves necessitats emergents. Hi ha molta feina encara per fer, dir, repensar, des-cubrir (en el sentit  de destapar). 
Necessitam nous aires! I si, gent conscient i preparada per fer el solc n'hi ha. A Menorca ha sorgit una organització anomedada MenorcaEdu21 que redacta un nou Pacte per l'Educació a llarg termini a Menorca i que a més cerca la veu de les famílies, de tots els docents i els estudiants.... Tal i com diuen al seu blog: "Què no trobau que ja està bé de marejar la perdiu amb reformes educatives? I si ha arribat s´hora de posar-nos d´acord sobre quina educació volem per la Menorca del segle XXI?"
Per opinions, colors. És el que cerquen! 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...