divendres, 26 de juliol de 2013

Una introducció a l'educció creativa

A l’any 1946 Antoine de Saint-Exupéry a través de la literatura infantil ja posà de manifest que la cultura i la societat occidental de llavors ja rebutjaven qualsevol forma d’expressió que es sortia de la norma i que un infant per guanyar-se la vida en el futur havia d’aprendre aritmètica, geografia i gramàtica. I tot per acabar treballant en una fàbrica i repetint el model establert, perpetuant així el sistema econòmic i social de la cultura occidental de llavors.
Ha canviat el nostre sistema educatiu des del 1946? Molts autors afirmen que seguim educant per un món planer, amb respostes segures on 2+2 fan quatre i maneres segures que no suposen cap risc ni cap innovació. La qüestió és que això és una gran mentida, tal i com ja expressà a l’any 1996 l’informe Delors de la UNESCO. La nostre societat actual canvia a nivell exponencial dia a dia, la qual cosa planteja nous reptes, nous problemes i noves crisis. Si seguim educant als infants amb un sistema reproductiu (ensenyar-los el que ens han ensenyat a nosaltres i de la mateixa manera que ens ho han ensenyat durant generacions) i globalitzat que avalua aquesta capacitat de reproducció, mai no trobaran les solucions per fer front a les crisis medioambientals, econòmiques i etnosocials que caracteritzen actualment el món occidental. Conseqüentment ens enfrontam a la pitjor crisi de totes: la gran pèrdua del potencial humà.
On queda, llavors, l’acció innovadora per sortir de la crisi si seguim malgastant el potencial humà? Quins són els reptes educatius d’ara endavant? Doncs el principal repte en el s.XXI, en una societat canviant i basada en la societat de la informació i comunicació, ha de ser educar als infants per tal que es desenvolupin la creativitat amb èxit en la societat que els rodeja, tot rebent una ensenyança de qualitat que l’ajudi a descobrir les seves aptituds i l’inspiri a potenciar el seu talent de manera creativa. No basta que els omplim el cap de dades ni de coneixements i que després mesurem la seva intel·ligència (IQ)
a través d’una avaluació estandaritzada per la seva capacitat de retenir conceptes. Si cream generacions incapaces de pensar per elles mateixes, desmotivades, que no saben afrontar problemes complexes, empitjorarem la situació actual en comptes de solucionar-ho. Els hem de deixar que s’equivoquin, que provin, que cerquin...! És essencial aquest creixement personal per sobreviure.
Val a dir que és ben cert que educadors i docents es veuen sotmesos a polítiques educatives canviants que fan que es desencantin (com ara la nova llei educativa de l’estat espanyol, la LOMCE). És clar que la clau està en el compromís dels docents, ja que en realitat el més desolador de tot és veure com els joves, al llarg de la seva vida, no han explotat el seu potencial, no han anat més allà, no s’han arriscat; bé perquè no saben fer-ho, bé perquè allò desconegut els fa por, bé perquè en la societat en què viuen no ho accepta. Per tant, un bon docent, tot i les polítiques educatives, ha de ser respectuós, empàtic i genuí per motivar als seus alumnes, ja que poden tenir una enorme influència sobre el seu desenvolupament individual. 
També és del tot cert que el sistema educatiu actual no deixa ser als infants creatius, ja que, com he dit anteriorment, es basa en un sistema jerarquitzat que es va crear per a la revolució Industrial; així doncs, com anem passant per les diferents etapes educatives se’ns van tancant les portes de la creativitat. Es van tancant les portes de la innovació.
D’aquí la importància de trencar amb els paradigmes i ajudar als infants a cultivar el talent, a aprendre a pensar i comprendre que la creativitat s’expressa de manera diferent en cada persona, a treballar la individualitat de cada infant. Per això que cal crear marcs on l’individu pugui trobar el seus talents i posar-los en pràctica. Cal que les persones aconsegueixin èxit i satisfacció personal en allò que els entusiasme, en allò que els fa ser com són en realitat i no segons les convencions.
Cal remarcar que no tan sols es tracta de tenir idees originals i creatives. La qüestió fonamental és saber-les aplicar a la realitat, a fi de millorar la qualitat de vida i defensar-les davant la força dels hàbits socioculturals.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...