dimarts, 26 de novembre de 2013

Valors de l'educació emocional


Ja fa una setmana que vaig fer una sessió a un grup de P3 en educació en valors, tot intentant treballar el respecte i la cohesió de grup, recordant valors o pautes de convivència.
La sessió tractà en primer lloc de construir entre tots un puzzle amb la imatge d’un fillet plorant enrabiat. Vaig fer aixecat als infants i venir al mig del cercle per tal que poguessin posar la seva peça. És clar que es va crear una mica de caos amb 25 infants! Però ho vàrem aconseguir. Aquest petit caos sol atabalar més a l'adult que als infants i costa de tolerar. Sobretot quan diàriament treballes l'ordre, la rutina, etc. Llavors, vaig explicar que aquest infant que havíem construit entre tots, en Martí, sempre plorava per varis motius. Aquests motius tenien a veure amb valors: compartir, donar, escoltar, consolar, construir i fer coses junts. Vaig prendre de referència el conte "Què és la pau?" d'Emma Damon, ed. Beascoa. Resulta, doncs, que els amics d'en Martí no feien res d'aquestes coses amb ell i en Martí sempre estava trist i plorós. Durant la sessió vaig procurar que els fillets participessin i expliquessin el seu punt de vista del que succeïa. Evidentment vaig fer servir imatges del conte, ja que són coses que succeeixen que ells entenen com jugar a pilota, construir una torre, compartir menjar, fer-se mal... I quines coses podríem fer per ajudar a en Martí a estar content i tranquil. Així doncs, una volta vam haver reflexionat i haver tret els valors que cercàvem fomentar i que sortíssin dels infants, vam fer un altre puzzle amb en Martí content. La conclusió és que per estar contents ens hem d’ajudar, hem de compartir, hem d’escoltar…
He de dir que la sessió fou un mica llarga pels infants. Havia pensat de fer algún joc més dinàmic, però no hi va haver temps. La major dificultat amb la que me trob amb aquestes sessions són els noms dels infants i hi vaig passar massa temps. Alguns els costa més que els altres expressar-se i per tal de fer-los participar a tots i fer-los sentir importants m'he de dirigir a ells pel seu nom. I si, hi ha dinàmiques per aprendre ràpidament els noms, però també es fan llargs per infants tant petits! Idees?
En definitiva, fou una sessió que vaig creure que havia de canviar algunes coses en properes sessions per tal que els infants poguessin moure's més i participar d'una altra manera. 
Tot i així, val la pena dir que el que present a cada escola amb una o dues sessions no basta, cal repetir el joc, fer-ne d'altres, polir allò que va coix per tal que funcioni realment. Aquesta essència és la que intent deixar a les tutores, ja que si elles no ho fan a posteriori i reiteradament, cercant noves estratègies, nous recursos, no serveix de res el meu taller, més que per passar el temps. 
 





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...