dimarts, 29 d’octubre de 2013

Som un fillet del cel. Què necessit de tu (adult)?

El passat mes d'Octubre vaig començar el meu primer MOOC (Massive Open On-line Course) a la universitat Australiana Open2Study. És un curs sobre el desenvolupament infantil de 0-5 anys. És un curs entenedor i fàcil de seguir (evidentment és en anglès); però no tan sols tracta el desenvolupament a nivell cognitiu i físic. Es cerca a través dels 4 mòduls (un per setmana) mostrar el món de l'infant (the world of the child), pertànyer a (belonging), la indentitat, ser (being) i finalment esdevenir (becoming). En resum, com ajudar a l'infant a ser capaç de fer les coses, de crear solucions i conviure en una comunitat i ser resilients i optimistes. 
Especialment m'ha agradat un dels vídeos de quan una de les professores exposa de manera senzilla el que l'infant (segons l'etapa evolutiva) necesita de l'adult. Us penj el vídeo on hi ha aquesta exposició clara i breu. Per jo ja és un pilar bàsic en el meu aprenentatge com a docent. 
També us deix la traducció, don't worry! 

Què necessiten els fillets del cel i els fillets petits i en edat preescolar de nosaltres com a adults?

Així que som un fillet del cel.
Què necessit de tu? Bé, necessito que estiguis aquí per mi, perquè jo depenc de tu. Quan parlotetj en veu alta, necessit que venguis a respondre’m. Necessit que em sintonitzis, perquè necessit que entenguis si tenc gana o si estic cansat o si tenc mal. Realment necessit que m'estimis, perquè, com puc desenvolupar l'autoestima si no m'estimes i em mostres l'afecte que hi ha tan vital pel meu benestar? I també necessit que interpretis les coses per a mi. Si em duus a alguna banda i em lliures a una altra persona, xerra amb ella sobre el que necessit. Intenta explicar-los per què estic plorant, per la qual cosa quan hagis partit em sentiré segur i recolzat fins que tornis de nou.

Així que som un fillet d’un any.
Què necessit de tu? Bé, necessito que m’entenguis, perquè puc entendre molt més del que puc dir. Però a vegades necessit que ho interpretis per a mi. Així que si dic “Bup”, realment estic tractant dir sobre el gos que vaig veure al parc ahir, i necessit que tornem a través d'això i m'ajudis a trobar el llenguatge per explicar-ho. Necessito que siguis pacient amb mi, perquè jo no puc controlar a mi mateix en aquest moment. Em frustro i m’enuig, vull les coses a la meva manera. I em pos malament quan no és així. I de vegades m'emocion, perquè tot i que se suposa que m’he de comportar d'una manera particular, m’ho estic passant bé. I necessit que siguis pacient amb mi i m'ensenyis la manera correcta de comportar-me en determinats moments.
Necessit que em deixis explorar. Som un investigador. M'agrada descobrir. Tinc tanta curiositat. Vull saber sobre el món que m’envolta. I vull anar i saltar en un bassal i sentir com els meus peus es banyen. Vull ser capaç d'entendre les coses diferents que no sé de moment. I també vull que m'ajudis, perquè estic aprenent de tu. Ets el meu model a seguir, i jo estic imitant el que fas. Així que permetre’m ser una mica com tu.

I jo som un nen en edat preescolar.
Què necessit de tu? Et necessit per saber que jo som capaç, que vull dirigir el meu propi aprenentatge. Tenc curiositat. I vull que m'ho demanis, però no sempre que em donis les respostes. Vull descobrir coses per jo mateix, i vull ser capaç de sortir i sentir que estic a càrrec del meu propi aprenentatge - no tot el temps, però una gran part del temps. Perquè, veuràs, vull dominar les coses, i això vol dir que he de practicar. He de fer les coses una i altra vegada fins que realment sento que els he aconseguit. Perquè quan arribi aquest sentiment de domini, és quan em sent bé amb mi mateix. I jo realment necessit que m'animis. Perquè tot i que tenc un munt de paraules, i som gairebé capaç de fer munts i munts de coses que tu pot fer, estic encara aprenent com fer-ho bé. Així que no m’empenguis massa fort, perquè vull ser un fillet encara. Ja veus, malgrat la meva edat, et necessit per ser un fillet, perquè cresc molt ràpidament.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Un regal per tota la vida

Cercant informació sobre educació emocional, em vaig trobar aquest meravellós article "Un regal per tota la vida" d' Ana María Cuesta Sanz. Crec que val la pena llegir-lo, amb temps, ja que el ritme accelerat del dia a dia, moltes vegades ens consumeix i acabem regalant als infants allò que no els hauríem de regalar i oblidant que el que vertaderament volen és el nostre temps per estar amb ells. Gaudiu de la carta i guardeu-la a la vostra butxaca com un tresor. 

Un regal per tota la vida
És un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.
Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.
Il·lustració de Kürti Andrea
Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.
Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.
Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.
El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)
Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.
Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.
Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.
Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.
Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Taluer de Pinterest: Des de les emocions...

Molt bon dia! 
Us vull presentar un taluer de recursos sobre educació emocional al Pinterest. Ja sabeu que aquesta xarxa social és una gran font de recursos! Entrant al tauler i clickant damunt qualsevol imatge, us dur a un enllaç a algun blog o pàgina web... on podeu trobar un munt d'informació sobre el que cerqueu. Els taulers de pinterest es van ampliant dia a dia, dependent de la persona que els gestiona. Doncs aquest tauler es diu Des de les emocions i hi podeu trobar contes, marc teòric, slideshares, vídeos sobre intel·ligència emocional i educació emocional. No deixeu de seguir-lo, que l'aniré ampliant! :) Esper que us sigui útil!

dilluns, 7 d’octubre de 2013

El gran llibre de les emocions

Aquest és un conte escrit per Mary Hoffman i il·lustrat per Ros Asquith, que reflexa emocions com l'alegria, la vergonya, la felicitat, la tristesa... El que té d'especial és que mostra moltes situacions quotidianes que ens fan sentir d'una manera o altre i proposa maneres de solucionar algunes d'aquestes situacions més adverses. Comté molts de dibuixos que cal mirar detingudament i que donen peu a xerrar sobre el que sent aquell personatge concret. Algunes de les situacions que presenta, també hauren de fer pensar a l'adult que conta el conte; ja que moltes vegades expliquem i exigim a l'infant que superi aquelles emocions sense comptar que potser el que hauríem de fer és acompanyar-lo i ser més empàtics, de manera que els donem més peu a xerrar i expressar com es senten. 
Els contes són una gran eina, però podrien anar acompanyats d'activitats complementàries per tal que potenciïn la intel·ligència emocional de l'infant. 
Actualment, un dels pilars de l'educació hauria de ser educar emocinalment, ja que sinó els mostrem a ser ells mateixos, a ser empàtics amb els altres, a sentir-se segurs... en edats més adultes no tenen estratègies per enfrontar-se a diferents situacions emocionals. Durant la pubertat afloren de nou moltes emocions i sentiments que cal aprendre a gestionar. Saber dir el que un pensa, saber donar la mà a aquell que ha estat decantat o insultat per un altre, vergonyes, morts properes... Per tant, queda molta feina per fer encara en aquest sentit.
Aquest és un exemple del que trobareu dins el llibre.Segur que més d'un adult i infant s'hi sent identificat.

DIA MUNDIAL DEL DOCENT

Dissabte 5 d'Octubre fou el Dia Mundial del Docent. Després de tot el que està vivint la comunitat educativa de les illes Balears, la lluita en contra d'un Govern sord que la menysprea i aplica un autoritarisme mai vist, crec que aquest vídeo és una bona mostra d'agraïment a tots ells, que des de finals de curs 2012-13 s'han hagut d'encarar constantment en benefici dels alumnes.



Som conscients que una vaga indefinida perjudica a tothom. Però també som conscients que el recolzament de la comunitat educativa ha estat espectacular i que cal seguir lluitant, ja que sinó veurem deu generacions acadèmiques que hauran fracassat. M'agradaria saber quins són els arguments pedagògics amb els que compta la Conselleria per treure's un decret llei de la màniga; quins arguments són aquells que els fan pensar que un TIL (Tractament Integral de Llengües) millorar el fracàs escolar de la nostra comunitat autònoma; quines experiències es basen; quins arguments teòrics posseixen, com es tractarà el TIL en infants amb necessitats educatives especials; quins mitjans comptam per fer-ho i un llarg etc. de qüestions que crec que la conselleria i el govern no han tractat amb els especialistes de l'educació. Totes aquestes qüestions ja les han fet al nostre govern. Han intentat negociar diversos punts sobre els quals cal negociar i que la conselleria no accepta. Com és que més de 110.000 persones ho veu igual? Què falla? L'orgull? La tossudesa? Ningú està en contra d'ensenyar tres llengües (a més de la gran riquesa que això suposa). El problema rau en com: quins recursos tenim? En definitiva, la majoria de vosaltres ja sabeu de què va el tema! Què n'hi ha molt!
Des d'aquí, i amb humiltat, gràcies a tots els que lluitau per aconseguir una educació de qualitat pels infants.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...