dimarts, 26 de novembre de 2013

Valors de l'educació emocional


Ja fa una setmana que vaig fer una sessió a un grup de P3 en educació en valors, tot intentant treballar el respecte i la cohesió de grup, recordant valors o pautes de convivència.
La sessió tractà en primer lloc de construir entre tots un puzzle amb la imatge d’un fillet plorant enrabiat. Vaig fer aixecat als infants i venir al mig del cercle per tal que poguessin posar la seva peça. És clar que es va crear una mica de caos amb 25 infants! Però ho vàrem aconseguir. Aquest petit caos sol atabalar més a l'adult que als infants i costa de tolerar. Sobretot quan diàriament treballes l'ordre, la rutina, etc. Llavors, vaig explicar que aquest infant que havíem construit entre tots, en Martí, sempre plorava per varis motius. Aquests motius tenien a veure amb valors: compartir, donar, escoltar, consolar, construir i fer coses junts. Vaig prendre de referència el conte "Què és la pau?" d'Emma Damon, ed. Beascoa. Resulta, doncs, que els amics d'en Martí no feien res d'aquestes coses amb ell i en Martí sempre estava trist i plorós. Durant la sessió vaig procurar que els fillets participessin i expliquessin el seu punt de vista del que succeïa. Evidentment vaig fer servir imatges del conte, ja que són coses que succeeixen que ells entenen com jugar a pilota, construir una torre, compartir menjar, fer-se mal... I quines coses podríem fer per ajudar a en Martí a estar content i tranquil. Així doncs, una volta vam haver reflexionat i haver tret els valors que cercàvem fomentar i que sortíssin dels infants, vam fer un altre puzzle amb en Martí content. La conclusió és que per estar contents ens hem d’ajudar, hem de compartir, hem d’escoltar…
He de dir que la sessió fou un mica llarga pels infants. Havia pensat de fer algún joc més dinàmic, però no hi va haver temps. La major dificultat amb la que me trob amb aquestes sessions són els noms dels infants i hi vaig passar massa temps. Alguns els costa més que els altres expressar-se i per tal de fer-los participar a tots i fer-los sentir importants m'he de dirigir a ells pel seu nom. I si, hi ha dinàmiques per aprendre ràpidament els noms, però també es fan llargs per infants tant petits! Idees?
En definitiva, fou una sessió que vaig creure que havia de canviar algunes coses en properes sessions per tal que els infants poguessin moure's més i participar d'una altra manera. 
Tot i així, val la pena dir que el que present a cada escola amb una o dues sessions no basta, cal repetir el joc, fer-ne d'altres, polir allò que va coix per tal que funcioni realment. Aquesta essència és la que intent deixar a les tutores, ja que si elles no ho fan a posteriori i reiteradament, cercant noves estratègies, nous recursos, no serveix de res el meu taller, més que per passar el temps. 
 





divendres, 22 de novembre de 2013

La ràbia i les rebequeries

En relació a questa emoció primària, us vull enllaçar un article que vaig escriure fa temps arran de les Jornades per Ensenyants del MRPM, en les que vam gaudir de la presència de B. Aucouturier i que ens parlava de les Dificultats emocionals a l'escola: la ràbia i la por. Per descarregar-lo, cliqueu aquí
Imatge extreta del llibre "El gran llibre de les emocions"

Imatge extreta de google

dimecres, 13 de novembre de 2013

Les emocions

Arrel del taller Les emocions eduquen! que he iniciat aquest curs, he recopilat un munt d'informació variada que he separat en tres blocs: marc teòric, un marc pràctic i estratègies educatives. És clar que ho he preparat per les escoles i de manera molt visual i senzilla. 
Us aniré penjant làmines (imatges) sobre les emocions primàries principalment i poc a poc anirem ampliant. Aquestes ja les he anat passat als tutors amb els que m'he reunit abans de fer les sessions, ja que com els he remarcat, no vull anar a fer sessions que no tenguin cap significat pel grup/aula. Cada aula té les seves necessitats i cal treballar des d'aquí.
La informació l'he extreta de diversos autors, entre ells Daniel Goleman, Sílvia Palou, Pepa Horno, Bisquerra, etc... I també m'ha ajudat molt els projectes de final de grau de les meves companyes de la UIB. He procurat resumir aquells aspectes més destacables i que crec que cal fer més incís. 
Les imatges les trobareu totes al meu Pinterest: http://www.pinterest.com/mruris/illustradors-illustration/. Allà trobareu la font i l'autor.
Avui us deix amb la importància que tenen les emocions, quines són les emocions primàries i l'emoció més important de totes: l'amor. Us les podeu descarregar gratuïtament!




 

dimarts, 12 de novembre de 2013

Marcant la diferència: JoAn TuRu

JoAn TuRu és un jove artista (1984) que estudià il·lustració a l'escola d'art de Manresa. Les seves il·lustracions solen venir acompanyades d'algun missatge que dóna molt que pensar sobre la nostra societat, la nostra manera de fer, els valors de la societat, l'espoteneïtat de l'infant... També trobem il·lustracions que recolzen les vagues de docents o que ens xerren d'educació. Però sobretot intentant canviar el punt de vista de les coses, ser positiu i anar més enllà. Us enllaç el seu blog http://joanturu.blogspot.com.es/. De ver que és genial i fresc!
Us deix algunes imatges, però no deixeu de visitar-lo al blog!

dilluns, 11 de novembre de 2013

Quasi de Peter H. Reynolds

Molts de voltros coneixereu una història que es diu El punt (The dot). Una història sobre art. 
Bé, doncs jo us present del mateix autor, Quasi, una història sobre la confiança i l'autoestima. Una història sobre art i poesia, una història sobre germans. 
Un conte que no deixa indiferent i que ens permet treballar diversos aspectes educatius: en primer lloc, les emocions, la motivació, l'estima, la vergonya, l'error... En segon lloc, l'art en totes les seves vessants, tècniques, autors.... i per últim, el llenguatge, la poesia, les rimes, els sons.... I perquè no, la música. Pintar al ritme de la música! Us convit a trobar aquest conte i deixar-vos endur per les seves possibilitats! 
Amb àudio!

divendres, 8 de novembre de 2013

LES EMOCIONS EDUQUEN!

A finals d'Agost vaig rebre una telefonada amb una oferta de feina molt interessant. Idò, era la tècnic educativa de l'Ajuntament de Ciutadella que em proposava impartir tallers per infants de 0-6 anys a les escoles del municipi. Necessitava que li confirmés tot d'una, que omplís la fitxa amb la descripció del taller i altres dades.... en fi. Una proposta a la que no vaig voler dir que no tot i ses frisseres! Sa veritat és que li estic molt agraïda, i molt il·lusionada!
Durant aquests mesos he estat de recerca d'informació, de recursos, d'estratègies, de creació de material.... per tal d'estar preparada en començar! I és que mai ho estàs de preparat! 
Vaig començar els tallers aquesta primera setmana de Novembre. He començat per l'escoleta de 0-6 anys des Poriol, amb el grup de 6è d'Educació Infantil. Primer, una trobada amb la tutora per conèixer-nos, conèixer les necessitats de l'aula i fer-li una proposta d'activitats. Tot un repte! I tot un goig. La sessió amb els infants va ser molt mona i que bé que es van portar tots! 

I us demanareu: quin tipus d'activitat els va fer?  

Doncs en aquest cas, ens vam decantar per fer una activitat introductòria de les emocions, però a més, que ens servís per estrenyer vincles. Els vaig presentar la maleta de les BESADETES i els vaig explicar tots els tipus de besadetes que existeixen i de quin color són (basant-me en el llibre de Mamà, de quin color són els petons? ed. Imaginàrium). Fou tot molt visual. Llavors els vaig donar un cor blanc de cartolina on van escriure el seu nom amb rotulador i vam fer una fila per pintar-nos els llavis i i marcar-los al nostre cor. Val a dir que a algunt fillet li va costar pintar-se els llavis, tot i que ho van fer tots!

Tots aquests cors, aniran dins una capsa que els vaig dur que han de decorar i quan algun infant necessiti una besada, perquè algún amic no hi vol jugar, o s'ha fet mal o sent trist, o fins hi tot es sent content, pugui anar a la capsa, obrir-la i besar-se. Després ens vam tornar a seure en cercle i els vaig explicar que s'havien d'estimar molt a ells mateixos. Vam fer besades al nostre propi cos i després una besada que va rodar per tota la rotllana. Però açò no és tot! Els vaig dur un capell de cartró. El capell de les emocions (que també decoraran ells). Quan vulguin obrir la capsa se l'han de posar i així els altres infants el podran veure de lluny i anar-lo a consolar i fer-li besades! La mestra també ho podrà fer quan ho necessiti!!! I tant! La tutora va pensar que també faria servir el capell de les emocions per fer el bon dia. Fantàstic! En fi! Una gran experiència! Esper que a ells també els agradés!

T'atreveixes a somiar?

Què és allò que ens ha de mostrar l'escola? I per a què? Molts creuen que anam a l'escola a omplir-nos de coneixements, per obtenir una zona de comfort que no necessàriament ens fa feliços, no necessàriament és el que noltros desitjaríem, ni el que somiavem quan érem petits; però que és el més acceptat socialment.
Alguns altres creim que hauríem d'anar a l'escola per trobar allò que ens motiva i ens empeny a aprendre, a voler-ne més, a trobar gent amb els mateixos interessos que noltros i amb els que establir lligams, a ser crítics i autònoms en el nostre aprenentatge, a trobar la nostra "felicitat". 
Aquí teniu un petit vídeo de inKNOWation on tot es veu molt més clar! Inspirador!

T'atreveixes a somiar?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...