dimecres, 31 de desembre de 2014

Capicúa

Es diu que quan una porta es tanca, se n'obra una altra, o que tot final significa també un nou principi. Podríem dir, doncs, que final i principi són capicúa. Acaba el 2014, però comença el 2015. Són moments en els que cercam nous propòsits, noves metes, nous projectes... Per jo és més significatiu l'inici de curs (al setembre) quan em plantejo nous propòsits! És difícil trobar-ne en aquest moment, quan totes les rutines ja estan establertes, tots els projectes arrencats, la feina... Doncs bé, en comptes de rompre'm les banyes fent una llista, he pensat que una manera entretinguda de començar l'any seria veient el tràiler de la nova peli de Disney-Pixar, INSIDE OUT. Una peli que surtirà a la llum el proper Juny (encara hi faaaalta mooooolt!) i que tracta sobre les emocions. Esper que us agradi! Passau bona nit! 

dimarts, 23 de desembre de 2014

Bones festes a tots!

Des d'aquí us vull desitjar 
unes molt bones vacances 
replenes de rialles, 
bona companyia i descans! 
Que pogueu xalar dels que fa temps que no veis, 
il·lusionar-vos de nou com quan éreu petits, 
dormir fins que el cos rebenti, 
menjar allò que només la teva àvia et sap fer, 
ballar com si ningú no us estés veient, 
fer-te propòsits inverosimils i somiar despert.
 Bon Nadal!
http://sosuperawesome.com/post/14398759110

dilluns, 1 de desembre de 2014

Competències de la intel·ligència emocional

Doncs si afavorim el desenvolupament de la iltel·ligència emocional, ajudarem als infants a adquirir diferents competències: autoconsciència, autoregulació, autonomia personal, habilitats socials i empatia. Totes elles són fonamentals en el creixement de qualsevol persona. De vegades en desenvolupem unes més que d'altres, però hem de tenir clar que totes juguen el seu paper. Us les deix resumides! 


Premi Exellence

Na Miriam del blog Els petits! http://somelspetits.blogspot.com.es/ ha compartit amb De Grapes el Premi "Exellence". Milers de gràcies Per pensar en el meu blog!
 
Què hem de fer si ens han atorgat el premi? Molt senzill!
- Agrair al blog que premia i afegir-hi un enllaç.
- Visitar els altres blogs premiats.
- Nominar a 10 nous blogs.
- Contactar amb els blogs premiats i avisar-los del premi.
 
Doncs aquí teniu la llista dels 10 blogs amb els que vull compartir el premi: 
 

Enhorabona a tot@s! 

dijous, 6 de novembre de 2014

Recepta per treure's la ràbia

Aquesta setmana amb els infants de 5è d'E.I de sa Graduada (Maó) hem estat treballant la ràbia, quins canvis físics suposa, com canvien les faccions de la cara i per quines coses ens podem enrabiar. També n'hem escenificat alguna (cosa que els fa molta gràcia i alhora ens ajuda a treballar l'empatia): he fet un dibuix a la pissarra que m'agradava mooooolt i ha vingut un infant i me l'ha esborrat. Llavors m'he posat meleita, molt! Però com que només ho feia veure els fillet@s es morien de riure. Han sortit moltes coses en aquesta conversa: quan em rompen algun joc, quan no em deixen menjar llaminadures, quan no puc anar a jugar amb el meu amic, quan no em compren el que vull, etc. Tots els infants han dit la seva! Fins hi tot algún, n'hauria dit moltes més!! I és que quan els donem la oportunitat de xerrar i expressar-se no aturarien! 
Després hem xerrat sobre les coses que podem fer per ajudar algú que estar rabiós o enfadat. Les coses que diuen són importants: contar un xiste, ajudar-lo a fer un dibuix nou si li hem romput, fer-li una abraçada... La seva mestra i jo havíem preparat una recepta que els ajudés a treure la ràbia i que poc a poc els calmés també.  

Imatges de www.pinterest.com

Després cada infant a pintat enèrgicament un paper amb ceres vermelles i una volta l'ha tingut l'ha començat a foradar amb una forqueta o un punxó amb ràbia. Han ben descarregat les tensions! Aquest és un recurs que hem extret del llibre Diari de les Emocions d'Anna Llenas, ed. Paidós i que als infants els ha encantat!


Segur que si la duis a la pràctica gaudireu!

dijous, 23 d’octubre de 2014

L'empatia

Una de les competències de la intel·ligència emocional és l'empatia. Mostrar una actitud empàtica amb la resta de persones és un criteri molt important a nivell emocional, ja que això voldrà dir que som capaços d’entendre als altres, de comprendre els seus sentiments i donar-li suport en cas que sigui necessari. Podríem afirmar que d'una manera o altra tots tenim sentiments i expressam les nostres emocions vers els altres de moltes maneres i en diferents graus segons si som infants o adults. L'empatia ens ajuda a saber com es senten els altres sense necessitat de dir-nos res i viure com a propis els seus sentiments. L'empatia ajuda a ser intuitiu.

Doncs bé, avui us duc un recurs per treballar-la a l'aula d'infantil, tot i que té la seva dificultat. És un joc divertit, que tant es pot fet en petit grup com en gran grup. Es tracta d'un joc de daus. Per una banda tenim un dau amb les emocions primàries (trist, content, poruc, meleit, enamorat i tranquil). Per altra banda tenim un dau amb animals (un gall, un mussol, un elefant, un ca, un moix i un be). Es tracta de tirar els dos daus, de manera que a l'infant que li toqui jugar hagi de fer d'animal  i a més l'hagi d'interpretar dins d'una emoció. TAmbé ha d'imaginar perquè l'animal que li ha sortit estar enamorat o content o trist... Verbalitzar el que succeix és una manera d'ajudar-se a un mateix. 
Els daus són fàcils de fer! Aquests estan fets amb cartró i pintats amb tempera. Les imatges les he trobat a pinterest i les cares... bé, preparar una plantilla amb word amb cercles i copiar emoticonos. Cap secret! Ànims és fàcil de fer i un joc ben interessant! 


divendres, 10 d’octubre de 2014

Infografies

Som del parè quela informació moltes vegades entra molt millor  quan és més visual i gràfica que no pas quan t'has de llegir un document de deu pàgines amb la lletra petita i vocabulari tècnic. Afortunadament existeixen les infografies (que com resumeix la paraula: info-mació gràfi-ca) que nesqueren per transmetre informació gràficament. Avui en dia se'n troben de molts tipus, algunes infografies són resums exel·lents on hi trobes les paraules importants i les descripcions acertades. La transmissió d'informació avui dia és molt important, ja que tot ens entra pels ulls: ens cansem i avorrim molt fàcilment. Per aquest fet són molt útils les infografies, ja que compten de gràfics, dibuixos, frases curtes, tenen una estètica bastant acertada i equilibrada i sobretot són FÀCILS de llegir. A més poden resultar bastant decoratius i són fàcils d'imprimir, ja que generalment són imatges.
Doncs bé, us deix un exemple dels bons:

 ELS 7 PRINCIPIS DE L'APRENENTATGE:
Infografia extreta de la Fundació Bofill



dijous, 25 de setembre de 2014

Nou curs, nous reptes

Sempre he pensat que ens equivocam celebrant cap d'any el Gener! Hauria de ser el Setembre!!! I és que és quan esteim frescos de les vacances i ens planifiquem l'any, organitzam les activitats, quadram horaris... I comença el curs escolar!!! Idò bé, aquest curs faré feina al CEIP Sa Graduada de Maó! No esperava poder fer feina per l'administració pública encara, però ha succeit i estic molt i molt contenta. Ho he d'aprofitar i aprendre molt.
Aprofit l'entrada, no només per desitjar-vos bon curs, també per fer-vos un un parell de recomanacions per treballar seguir treballant l'educació emocional. Sabeu que també faig el Taller Educant les Emocions del programa Obrint Portes de lAjuntament de Ciutadella. Per tant, renovar-se és vital per tal de millorar la meva tasca. Enguany seguesc enimorada dels contes, que ens ofereixen infinitat de situacions que podem explotar a través d'activitats a l'aula. Doncs bé, tenc feina d'embarc de crear material i enguany partiré dels següents contes:

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DEL NEN MENJAPARAULES: És una història entranyable de l'editoral Babulinka books que a més ofereix pautes per treballar les emocions a casa. Tracta sobre un fillet que és menjava les paraules i que a més li succeien fets segons la paraula que es menjava... Ja us mostraré el material que estic preparant. També recomanar-vos l'Associació Elna, especialitzada en educació emocinal i que ha supervisat aquest conte: http://www.associacioelna.com/.


CRÈIXERCONTES: 10 contes per fer-se gran! de l'editorial Parramón. Un llibre que també he adquirit fa poc. Conté 10 contes plens de màgia sobre autonomia i.... i no vull dir res més, perquè és tant polit que crec que l'heu de comprar o esperar al material que vagi creant! 







Evidentement, hi ha contes que NO deixaré de banda, com és Monstre de Colors d'Anna Llenas. Però, i tot xerrant d'Anna Llenas, faré servir el seu nou llibre Diario de las emociones, replè de recursos i creativitat que permet tant a ADULTS com infants conèixer les emocions. Us enllaç la pàgina web d'Anna Llenas, on també hi trobareu recursos gratuïts: https://annallenas.wordpress.com/






I si en trob algun pel camí, tranquils, que també els posaré al blog!

Salut i bon curs!!!!


Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap? - See more at: http://babulinkabooks.com/libros-y-regalo-descargas/la-increible-historia-del-nen-menjaparaules/#sthash.oxd8GkTD.dpuf

dijous, 14 d’agost de 2014

DE GRAPES a la premsa local i insular

Cap el mes de Maig em va contactar una amiga de la infància. Curiosament ella i jo vam néixer el mateix dia i el mateix any i a més anàvem juntes a l'escola. Per coses de la vida vam emprendre camins diferents en arribar a l'institut: amics diferents, interessos diferents,... Idò, com us deia, em va contactar com periodista d'IB3 ràdio per demanar-me si em podien fer una entrevista pel programa Flors en el Desert, amb el presentador David Oliver. L'entrevista, que fou gravada telefònicament el mes de Juny, es va emetre el passat 9 d'Agost i va tractar sobre el blog i el Síndrome de Prader Willi que pateix la meva filla petita. Aquí teniu l'enllaç per si la voleu escoltar i voleu conèixer més de prop què és l'SPW: http://ib3tv.com/carta?id=f3614f3a-bac1-4e00-a225-57a726b02d52&type=RADIO. Em vaig sentir molt a gust gravant l'entrevista, sobretot perquè em trobava còmodament a casa i perquè fou bastant distesa. Esper que us agradi. Gràcies a Flors del Desert per donar a conèixer el meu blog i el síndrome de la meva filla, catalogat com a malaltia rara.Pels que no ho sabeu, a Menorca no hi ha cap més persona amb sídrome de Prader Willi. Imaginau si n'és d'estrany! 
Ara duim una mala època amb na G. perquè s'autolesiona i açò ens provoca molta angoixa a tots. Per dormir li embenam les mans per tal que no es faci ferides i durant el dia va molt i molt controlada. Va tota nefrada: mans, genolls, front... fa patir. I constantment la gent li demana que li ha passat i ens justificam a tota hora a tothom. És un no acabar i un no desconnectar. 
Cercant informació sobre el tema sabem que és a causa d'un trastorn emocional. Generalment les persones que s'autolesionen és perquè no saben expressar les seves emocions i les seves frustracions. Per tant, tenim una feinada a casa, no només de control, sinó per ajudar-la a expressar les seves emocions de manera verbal. Na G. té dificultats en el llenguatge, la qual cosa fa que la majoria de gent no l'entengui i que l'estem traduint els que l'entenem. Anirà millorant amb el temps, però us imaginau que teniu intenció comunicativa i ningú MAI no us entén? És angoixant! Per tant és normal que pateixi i que ho expressi físicament. I aquest fet és un fet més. Ella no sap expressar quan estar gelosa, no sap explicar les seves frustracions tot i que les manifesta amb el plor. A més, l'umbral del dolor dels infants amb SPW és diferent al d'una persona normal. Per tant, també és una manera d'experimentar amb el seu cos i de veure on és el seu límit. Poc a poc ho anirem solventant...Esper!!! :(

DE GRAPES també va sortir a la premsa local el més de Juliol! Va sortir al setmanari l'IRIS. En Silve (pare de tres infants que he tingut com a mestra practicant) i jo vam anar a fer un cafenet i vam xerrar sobre moltes coses, molt informal tot, sobretot si tenim en compte que tenia na Gemma amb jo i quasi bé li feia l'entrevista ella a en Silve! He dde donar les gràcies a l'IRIS també per l'oportunitat. Aquí us deix el retall també:

En fi, potser no he publicat al blog darrerament, però no he aturat a la premsa! I després de sentri-me i rellegir-me, que en canviaria de coses que vaig dir! Però de ben segur que açò ens passa a tots.... ;) Bon cap de setmana!

dilluns, 14 de juliol de 2014

Mary Poppins o supercalifragilisticoespialidoso

Edició del Círculo de Lectores

Tothom ha vist el clàssic de Disney de Mary Poppins, tots recordem la cançó de "supercalifragilisticoespialidoso, aunque suene extravagante, raro y espantoso, si lo dices con soltura, sonará hermoso...", na Jane i en Michael o es conco que no podia aturar de riure...
Però... qualcú de voltros ha llegit el llibre? Sabíeu que existia, no? Idò aquest no té pràcticament res a veure amb la pel·lícula! I és que Walt Disney en va fer una versió genial i particular després de vint anys de demanar-ne els drets a l'autora, Miss Travers. La pel·lícula de Disney té un rerafons familiar, on prevalen valors d'estimació, respecte, l'esforç i el fer  no podem les coses amb positivisme; on una tutora aconsegueix que un pare molt ocupat i preocupat per l'economia més que la família, faci vincle amb els seus fills. Mirau si n'és d'important el vincle per a què els fills cresquin sans i autònoms! És més habitual xerrar del vincle matern, però igualment d'important és el patern. Els pares veuen les coses de manera diferent a les mares i les fan també diferents, que no vol dir que les facin malament. Per un infant és molt enriquidor tenir dos punts de vista sobre les coses del dia a dia. És vital que els pares participin activament en la vida del seu fill/a. A vegades les mares no els deixem. I ho feim de manera totalment inconscient i els feim sentir inútils i poc participatius. I després ens queixam que no ens ajuden!!! I és que els hem de deixar que creiin el seu espai també. És clar que no poden donar pit, però al llarg de la vida de l'infant poden fer moltes altres coses: canviar bolquers, fer el bany, donar menjars, vestir-los, passejar... una bona manera de què la mare descansi i trobi el seu espai també. El naixement d'un fill suposa molts de canvis en una parella, però tots han de tenir cabuda i protagonisme en la família.
Mary Poppins és un llibre realment extraordinari on el poder de la imaginació et dur a creure el que narra. Els personatges són nombrosos, diversos, divertits i entrenyables: cans aventurers, vaques dansaires, familiars optimistes, dones modernes... en fi. Un festival de la imaginació. 
Jo he llegit l'edició especial del Círculo de Lectores, amb il·lustracins de Júlia Cerdà, editat el 2013.
Us recoman també veure la pel·lícula Saving Mr. Banks, que tracta sobre la vida la l'autora de Mary Poppins. 
Una bona lectura per l'estiu. Us animau a llegir el llibre? ;)


dimarts, 8 de juliol de 2014

The versatile blogger award per DE GRAPES

Na Marta, del blog 3, 4 i 5 recursos i activitats per a P3, P4 i P5 ha compartit amb de Grapes... pas a pas en educació el premi The versatile blogger award! Agraïr-li el fet que hagi pensat amb jo! Com ella, el blog comença a agafar color, confiança i temps... Però sempre tenc il·lusió per millorar el blog, els continguts, les funcions, el disseny i moltes alres coses! Mil gràcies Marta, per seguir-me i fer-me aquest regal que anima a tirar endavant. 

Com altres premis que ha rebut ja el blog, un dels objectius principals és fer difusió d'altres blogs que també tenen com a lema compartir, reflexionar, col·laborar... Quan reps un premi d'aquest tipus s'han de fer els següents passos:
  • Anomenar la persona o el blog que ha concedit el Premi i fer-hi un enllaç.
  • Posar l'etiqueta del Premi.
  • Passar el Premi a 10 nous blogs.
  • Informar als blogs premiats deixant-hi un comentari amb l'adreça de l'enllaç.
 Els deu blogs que amb els que vull compartir aquest premi (una mica de tot):  
1. Quadrats rodons
2. Manualitats i activitats d'infantil
3. Velosipios
4. Recursos per a l'educació especial
5. Compartint il·lusions
6. Un raconet d'idees
7. Les petites emocions
8. Por el camino de las emociones
9. Fulls de Colors
10. Nosaltres també som artistes

Enhorabona a totes! I sobretot, gràcies per compartir la vostra feina ;)
 

dijous, 3 de juliol de 2014

IRIE: Institut d'innovació i recerca educativa



L'institut d'Innovació i Recerca Educativa de les Illes Balears és un institut adreçat a la recerca científica i la innovació pel que fa a l'educació i a la formació en el camp educatiu. És comú que també presti altres serveis de suport a centres educatius a més de realitzar cursos de postgrau, doctorats i formació de durada curta. Un dels principals objectius de l'Institut és la transferència del coneixement de la recerca per a contribuir a la millora educativa. Us enllaç la pàgina web per tal que la pogueu consultar i coneixer-ne més detalls: http://irie.uib.cat/index.php/ca/. A la seva pàgina també hi trobareu tot tipus de publicacions que han tingut molt de ressò a nivell internecional.
Doncs bé, recentment s'han constituït el grup recerca educativa a Menorca (GRIEM) que alhora forma part de l'IRIE. L'investigador principal és en Pere Alzina. En el GRIEM tenim diferents línies de recerca en: educació infantil, noves tecnologies, educació no formal, educació inclusiva i matemàtiques. En cada línia de feina us podeu imaginar que hi ha diferents interessos segons les persones que hi formen part i les idees que sorgeixen entre totes! Formar part d'aquest projecte m'aporta principalment coneixement, però m'enriqueixen molt els punts de vista i els interessos de les altres persones que hi ha, ja que moltes d'elles són referents per jo.
Us anim a cosultar la pàgina! Sabreu més coses quan arranquem de nou el setembre ;)

dilluns, 30 de juny de 2014

Els 10 posts més populars del meu blog

Ta taaaaan! Us present per primera vegada el rànking d'entrades més vist al blog fins avui! De tant en tant va bé revisar-les. Les has vist? Idò, cerca-les! Les trobaràs al fons del blog a la dreta. Esper que us agradin ;)



Retorn

Feia molt que no em passava pel blog, disculpau-me! però és que el dia a dia del darrer més m'ha deixat amb poc temps per dedicar-me a aquest espai, entre preparar coses pel final de curs dels infants de Roser Gener, coses de les festes de Sant Joan, els cursos online, festes de final de curs, aprendre matemàtiques a través de la costura, la calça i el crochet,  estudiar pel B2 d'anglès (que si, que si, que si, que ja el TENC!!!)... ja us ho podeu imaginar! També he de dir que m'he relaxat una mica i he deixat de banda el teclat. Tornaré a reempendre el blog, tot i que sé que la calor fa que la gent el consulti manco. Però per jo és també una manera de reflexionar sobre la pròpia pràctica educativa. Aniré penjant activitats artístiques que he duit a terme durant el voluntariat a Roser Gener per infants de 0-3 anys. També us explicaré de què van els cursos on line que he fet i us seguiré recomenant activitats per treballar l'educació emocional a diferents etapes educatives. 
Us desitj molt bon estiu a tot@s, replè de colors i vitamines, olors de la mar, berenetes i amistats i, sobretot, que us ajudi a carregar-vos d'energia pel proper curs! ;)


Marie Desbons
Il·lustració de Marie Desbons http://mariedesbons.canalblog.com/

dilluns, 19 de maig de 2014

Have you filled your bucket today?

Aquest és un conte de l'americana Carol Mc Cloud que tracta sobre aquelles coses que fan que la persona es senti realitzada i de quines coses podem fer per a què açò succeixi. Per tant, xerra de valors cívics, d'amor i amistat, emocions... i de les coses que podem fer per fer-nos sentir millor amb nosaltres mateixos. LA metàfora que empra és la del poalet. El conte comença de la següent manera: Durant tot el dia, totes les persones de tot el món, caminen duent un poalet invisible. No el podem veure, però hi és... i més envant diu: El seu propòsit és guardar tots es pensaments positius, els bons sentiments sobre tu mateix. Quan el poalet està ple, et sents feliç amb tu mateix, quan està buit, estàs sol i trist...
I a continuació va explicant com omplir-lo! Quines coses podem fer per omplir el nostre poalet? Quan fas coses amables pels altres, quan els fas sentir especials, quan els regales un somriure, quan ajudes als pares, quan dius perdó... I també explica aquelles coses que buiden el poalet, com enriure's dels altres, portar-se malament, pigar, ser envejós... Tot el que un fa efecta també els poals dels altres i si ajudem o no a omplir-los... És un conte meravellós, que tracta molts temes transversals. 
http://www.derbyps.org/page.cfm?p=1448

Una bona manera de treballar aquest conte a l'aula seria tenint un poalet per a cada alumne i cada dia escriure en un paperet totes aquelles coses que ha fet el petit que han contribuit a omplir el poal o al cotrari, buidar-lo. També podríem emprar dos tipus de colors (omplir -emocions i valors positius- un color i buidar -emocions i valors negatius- un altre) de manera que a finals de setmana es veuria quin color predomina i fer la reflexió que cal.  
Si no volem (o no podem) tenir un poalet per a cada alumne, en podem tenir un per tota l'aula que l'haurem de revisar setmanalment, donant peu a fer conversa i reflexió en gran grup. 
Per internet trobareu moltes activitats relacionades amb aquest meravellós conte, ja que segons l'edat podem aprofundir més o menys.També trobareu múltiples recursos de ben segur. 

Seriosament, us el recoman!!!

dimarts, 29 d’abril de 2014

TOT UN ÈXIT

Com ja sabeu la setmana pasada vaig dur a terme, juntament amb n'Esther, els tallers de Juga Net i les emocions de l'Ajuntament de Ciutadella. A cada taller vam tenir entre 20 i 25 infants d'entre 7 i 12 anys. En el primer taller va regnar el SILENCI. No us ho creureu, ja que quasi bé tenir 20 infants en silenci és pràcticament impossible, però els fillet@s estaven tan concentrats en el que els havíem plantejant fer que no deien ni MU. Impressionant. He de dir que me va desconcertar i sorprendre. Per una banda me donava la sensació que no ho passaven bé, i per l'altra que necessitaven quietud. Però xerrant amb n'Esther, el fet és que hi havia majoria de filletes (només vam tenir quatre fillets) i totes molt feineres i creatives. Per altra banda, no eren fillet@s molt petits i per tant, ja saben seure, concentrar-se i realitzar tasques. L'altra factors és que eren infants de diferents edats i escoles i que no es coneixien entre ells (tot i que alguns havien vingut amb amics, germans o familiars). El segon taller, podem dir que va regnar més la RENOU, i em vaig sentir molt més tranquil·la! Els fillet@s ja sabien le que havien de fer i els passos i ja van boriniar més i tenien més ganes de fer, ja que sabien que no havien de seguir cap pauta concreta, més que la d'esxpressar una emoció segons un color. Em van sorprendre gratament! Us deix alguns dels resultats!





divendres, 11 d’abril de 2014

Juga net i les emocions

Des de l'Ajuntament m'han demanat fer uns tallers pel programa Juga Net i Ciutats Educadores per infants durant les vacances (22 i 25 d'Abril). Solen ser tallers on s'empren principalment materials reciclats, de rebuig... tot amb la idea de mostrar als infants que no tot va als fems i que a moltes coses els hem de donar una segona oportunitat, que ens poden servir per crear coses noves. 
Jo he volgut ajuntar materials de reciclatge, emocions i creativitat, tot inspirant-me en la feina d'Anna Llenas, autora del conte El Monstre de Colors o Diario de las Emociones. 
En els tallers treballarem les emocions primàries (amor, tristesa, alegria i por) a través de l’expressió artística. Els infants crearan 4 quadres: dos en una sessió i dos en l’altra. Cada emoció es correspon a una gama de colors i els infants plasmaran aquestes emocions de manera creativa, ja que disposen de molt material reciclat i eines per fer-ho i no han de seguir cap pauta massa concreta, més que deixar-se endur pel que senten i ser creatius! És clar que els que necessitin més ajuda la tindran. Les edats amb les que treballarem seran de 7 a 12 anys. A més, expressant les emocions els ajudam a COMUNICAR-SE i ENTENDRE’S a ells mateixos i als altres. Per tant, els ajudam a ser més autònoms, empàtics, comunicatius, potenciam l’autoestima…
En primer lloc presentarem les emocions als infants, potser fins i tot a través d’algun conte, i els demanarem quines coses senten o en quines situacions es troben amb cada emoció. Els explicarem que cada emoció correspon a un color:

• Amor! gama de rosats. A qui podem estimar? Als amics, a la família, a nosaltres mateixos...
• Tristesa! gama de blaus. Quan ens posam tristos? Quan ens feim mal, quan ens diuen alguna cosa que no ens agrada, quan es mor algú estimat...
• Alegria! gama de grocs. Quines coses ens fan estar contents? Les vacances, fer activitats divertides, escoltar música, ...
• Por! gama de negres, morats... Quan tenim por o que ens fa tenir por? Un mal son, la fosca, els monstres... 

Emprarem diferents tècniques per crear els quadres: collage, dibuix, scrap…  El material és molt variat: tapes de capses de cartró (base del nostre quadre), paper de diari, retalls de revistes, plomes, cotó, llanes, botons, xapes, cartons de diferents gruixes per donar volum, paper de bolla, xerxes de bosses de patates.... Les eines: troqueladores, tisores, tisores de formes, cola blanca, pinzells, pintures, aquarel·les, ceres... En fi, tot per poder-se explaiar hores i hores, crear i expressar!

També els oferirem alguns models, per tal que captin millor la idea i no els costi tant. Esper que els agradi i xalin molt, ja us mostraré els resultats!
 




dijous, 3 d’abril de 2014

Bones notícies, males notícies!

Aquest conte, de Jeff Mack (ed.Ediciones B.), no us el podeu perdre! Sobretot perquè cal interpretar-lo més que llegir-lo. Tracta sobre el pessimisme i l'optimisme i de quina manera s'empalten ambdues i de com podem influir en els altres amb la nostra actitut. Una història d'amistat entre un conill i un ratolí que ens fa adonar que per sort sempre hi ha algú al nostre voltant que ens fa veure el got mig ple! 
Senzill però essencial, per aquells moments en què sembla que tot el que ens passa és dolent i no sortim del forat, per aquells dies que ho veim tot negre... o per acompanyar a l'infant quan ha tingut un mal dia i fer-li veure que el comprenem i que tot pot millorar en qualsevol moment... Un llibre que ha d'estar entre els privilegiats de la vostra biblioteca!

dilluns, 24 de març de 2014

PREMIS!!!

Na Vanessa, del blog Les petites emocions ha compartit amb jo dos premis! Mils i mils de gràcies, sa veritat és que per petit que sigui el gest, et fa adonar que sí que hi ha gent que et segueix i et llegeix. Avui en dia ja és díficil, ja que posant un "ME GUSTA" i llegir transversalment la informació o posant un emoticono ja no ens esforcem en la COMUNICACIÓ. Per açò que aquests petits premis tenen la seva gràcia, volen dir que fas bona feina i allò que fas recupera el sentit que potser havies perdut. No és un mer "ME GUSTA". 


A més, aquests premis són un reconeixement entre blogaires per tal d'aconseguir més difusió i fer més visibles els diferents blogs. Si el teu blog reb aquest reconeixement i tens ganes de compartir-lo amb altres blogs cal:

- Agrair al blogs que t'han concedit el premi i fer-te seguidor.
- Donar el premi a 11 blogs que acaben de començar o que tenen menys de 200 seguidors.
- Informar del premi a cadascun dels blocs.
- Visitar els blocs que han estat premiats juntament amb el teu.


Els blogs que he escollit per compartir el premi i fer-ne difusió són: 
Esper que us agradin i que formin part del vostre dia a dia! ;)

divendres, 21 de març de 2014

PLOREM!!!

El plor representa l'estat físic del dolor, de la tristesa, de la frustració, de la impotència... En general en la nostra societat occidental tendim a reprimir-lo (i fins fa molt poc es reprimia sobretots als fillets: "Plorar és cosa de dones!" es deia...) ja que o bé ens fa pena veure algú plorant o socialment no està prou ben vist. Si bé està d'alguna manera hem d'aprendre a gestionar aquest plor i si mai no el vivim, difícilment el podrem entendre, comunicar-ho o sortin-se'ns de l'espiral de la tristesa. Us puc assegurar que cal que els infants plorin, també els adults. Ho dic perquè jo mateixa durant el primer any de vida no vaig plorar mai. El dia que vaig voler plorar, tenia prop d'un any, no ens vaig saber i em vaig quedar sense aire. Els meus pulmons no estaven preparats físicament i ma mare va haver de córrer cap a l'hospital perquè jo no tornava. Em van fer moltes proves i finalment la pediatra li digué a ma mare: L'has de fer plorar, l'has de fer enfadar... perquè a nivell fisiològic és necessari, és saludable... I doncs, ma mare em feia algun pessic, no em donava el que jo desitjava, em feia frustrar... i més d'una vegada em va haver de fer respiració assistida. Gestionar-ho ens ajuda també a ser més autònoms, perquè ens ajuda a créixer i no dependre dels altres, tot al contrari, ens mostra a ser més empàtics i comunicatius.

El plor és saludable, tant emocionalment com físiològicament. PLOREM!!!!

dilluns, 10 de març de 2014

Xerrada per famílies: Les rebequeries i els límits

Il·lustració: Lauren Castillo
La setmana passada vaig fer una xerrada per pares i mares sobre Les rebequeries i els límits. Vaig procurar que fós una xerrada distesa, amb humor i no molt llarga. Moltes vegades ens passa que quan anem a xerrades o conferències sobre com educar els fills surts amb mala consciència, et sents culpable i sense saber com sortir-te'n realment. Doncs un dels meus objectius en aquest xerrada fou no fer sentir "culpables" als pares pels seus actes davant una rebequeria. Em vaig dedicar més a explicar, argumentar, la necessitat de les rebequeries i l'aprenentatge que suponen aquestes per l'infant i de com l'ajuden a regular-se i aprendre a resoldre conflictes futurs; d'aquí a necessitat de tenir límits assumibles per ells i pel seu moment evolutiu. 
Vaig preparar un power point amb informació i amb un parell de vídeos. Vaig cercar informació és clar. I n'hi ha tanta sobre aquest tema... però vaig trobar un article preciós, de na Núria Alsina Punsola, anomenat "Les rebequeries, un camí cap a l'autonomia" a la revista Viure en Família de l'ed. Graó, del que us en recomano la seva lectura. Dos d'aquestes són anuncis que molts de voltros segur que heu vist, però que us enllaç perquè són genials, tenen humor tot i el producte que venen. Ambdós anuncis són ambientats en un supermercat. En un hi ha la figura paterna i a l'altra la meterna. El del pare el vaig posar al principi de la presentació per encetar i rompre el gel, per sentir les opinions de les famílies; el de la mare al final per concloure i mirar d'estirar del fil de les famílies i trobar estratègies davant una rebequeria. I em van sorprendre! 
Fou una gran experiència per jo, vaig aprendre enormement de tot@s ell@s... i és que hi ha res més polit que aprendre per tota la vida i poder-ho compartir?

Anunci amb la figura paterna:


Anunci amb la figura materna:

dilluns, 3 de març de 2014

Somriu i agafa'n un!

Descarrega'l i penja'l a qualsevol lloc!!!  És un freebie!

;)

La por. Un petit marc teòric

Fa unes setmanes vaig el·laborar un petit marc teòric sobre la por, ja que hi he fet feina amb diferents centres. El vaig tenir enllaçat a la part dreta del blog, discretament... però ara us l'enllaç aquí per tal que el pugueu consultar. És curtet, no tenia intenció de fer-ho ni molt llarg, ni molt complexe. Esper que resulti útil. 
La por és un dels temes que més sorgeix a les aules i que encara avui s'hi treballa poc, tot i que és una emció vistosa. Esper que a partir de la comprensió i el coneixement d'aquesta emoció hi dediqueu més esforços a treballar-la.

dimecres, 26 de febrer de 2014

DON'T PANIC! El que pots fer davant una rebequeria



Emocionari: el diccionari de les emocions

De vegades ens passa que ens costa expressar, definir una emoció. Fins hi tot desconeixem les diferències que hi ha entre una emoció i una altra, perquè ens poden semblar el mateix. Coneixes la diferència entre incomprensió i desemparament? O entre frustració i decepció? Sabries definir el que és la malenconia? A què ens dur l'odi? 
També és cert que per poder gestionar i entendre les emocions les hem de viure! 
Doncs bé, existeix un diccionari preciós sobre les emocions on les podem veure enllaçades, però a més definides de manera senzilla i entenedora, acompanyedes d'il·lustracions meravelloses. Aquest diccionari es diu Emocionari i és de l'editorial Palabras Aladas. A més, a la seva pàgina trobareu un grapat de recursos per treballar les emocions amb infants de tercer cicle de primària o de secundària.
Però sobretot, és per un mateix, per anar llegint, per poder entendre les altres persones, per veure en quin estat ens trobem quan recentment s'ha mort un familiar i que estem trist, però que més tard ens podem sentir culpables, irritats o sentir odi cap a aquella persona que hem perdu... i per infant, com és aquest procés? Com el podem ajudar a expressar el que sent? I és que els infants són els miralls de les seves famílies, duen una càrrega feixuga, feixuga. Doncs, en primer lloc, posar paraules a tot el que succeeix, a definir aquestes emocions i entendre'n el procés. En segon lloc entendre-ho com un procés natural que s'ha de viure per poder-lo gestionar. I en tercer lloc donar eines a l'infant per tal que sigui resilient. I no, no és pas tant fàcil...
Per açò que us convit a comprar/ consultar aquest llibre com a primer pas!

dissabte, 15 de febrer de 2014

Menjacabòries!

Aquest passat divendres vaig fer un taller sobre LA POR a un grup de 5è d'E.I. a l'escola de Pintor Torrent. El grup ja havia treballat molt sobre aquesta emoció i la qüestió era trobar una estatègia que els funcionés prou per tal de gestionar-la. Per açò que vam crear MENJACABÒRIES. I què són? Doncs són uns personatgets que ens escolten, que els podem explicar les nostres pors, els nostres problemes abans de dormir-nos i així poder dormir tranquils. La idea sorgeix del llibre Menjacabòries, d'Anthony Browne, ed. Kalandraka. Un llibre entrenyable! Tracta d'un fillet que sempre està preocupat i que li costa molt dormir.... un dia que va anar a dormir a ca s'àvia aquesta li va donar uns menjacabòries. Dormir uns quants vespres l mar de bé. Però de repent un dia es va començar a preocupar de nou, perquè va pensar que si només explicava els seus problemes als menjacabòries aquests també estarien preocupats i.... va trobar una manera per aquè els seus menjacabòries també dormissin bé. I no us cont el final, perquè el millor és que us el compreu!!!! 
Doncs, la tutora tenia preparat tot el material per fer menjacabòries: pals de gelat amples, ulls dels que borinen, celos decorats (washitapes) goments, rotuladors, llanes... tot a punt per poder fer cada infant el seu menjacabòries! No us encanten?

A més, com que ja havia anat a aquesta aula a contar el Monstre de colors, un infant em va fer un regal ben especial i polit:

 I és que són uns artistes!!!


dilluns, 10 de febrer de 2014

Quines són les funcions de les emocions?


divendres, 7 de febrer de 2014

Va de....MONSTRES!

Doncs si, MONSTRES HORROROSOS I TENEBROSOS, porucs i menuts, ALEGRES I SOMRIENTS, enamorats i relaxats, RABIOSOS I MELEITS, són el que m'han regalat infants arreu del municipi a través del taller Les emocions eduquen!. I quines coses més precioses han anat sorgint durant aquests mesos amb aquesta proposta. 

Podríem pensar que als infants els fan por els monstres. Doncs bé, a alguns sí, a d'altres els diverteixen i altres tenen clar que no existeixen. I us demanareu: de què xerra aquesta dona? Doncs d'un llibre meravellós, que ja us havia presentat anteriorment (aquí), El monstre de colors, d'Anna Llenas. El que propòs quan em reunesc amb les tutores és un ventall d'activitats i recursos amb diferents contes.

El que més ha triumfat aquest és el Monstre de Colors. Depenent de l'edat, cont el conte en gran grup, tot i que procur donar veu a tots als infants i a les seves emocions segons van apareixent al conte. Ens dur una estona, perquè volen dir i expressar el que senten quasi bé tots. Els dón un exemple del que significa aquella emoció i ells després me'n diuen 50.000 més. Han sortit coses precioses! Per exemple: De què pot tenir por un monstre? Doncs.... d'un MONSTRE!!!! Quina veritat tant gran! Noltros també podem tenir por d'altres persones... Us adoneu del paral·lalisme?

Segons l'edat, després de contar el conte feim un monstre conjunt, treballant així l'esquema corporal, però procur anar una mica més enllà, i fer que els infants arribin a un conscens, a una votació. I entrendreu perquè si us dic que tenen tant assumit que un monstre té dos ulls, dues orelles, una boca, un nas... que quan els proposo de fer-li més ulls, o més orelles o molts braços, queden desconcertats i no saben prou que fer. I comencen els crits! Una volta hem fet el nostre monstre, cada un d'ells fa el seu. Un paper en blanc i un rotulador negre, donant peu a la creativitat (i molta! és una cosa tan abstracta... que resulta fàcil de dibuixar, sense pauta, sense altra consigna que DIBUIXA UN MONSTRE); si bé estar alguns el fan igual que el que hem fet conjuntament i d'altres el fan com el del llibre. Després pinten amb cera segons les emocions que han aparagut en el conte. I quines coses més guapes surten. Aquell que no té por a res, resulta que ens pinta un monstre poruc (negre), aquell que s'expressa amb agressivitat el pinta vermell, aquell que li ha costat l'adaptació blau... fins hi tot han sortit monstres enamorats, amb declaracions d'amor! I escullen lliurement el color que volen pintar. És cert que moltes vegades escullen més pel color que els agrada, però us sorprendrieu veure els seus raonaments de perquè un color i no un altre.

El fet d'expressar gràficament una emoció ajuda a comunicar, a entendre, vivenciar, empatitzar... però el fet de fer monstres els ajuda a superar la por. Encara avui en dia ens trobem amb infants que els han entrat la por al cos dient: Si fuges, vindrà un monstre i te menjarà! Quan ho sents explicar als infants, se t'escarrufa sa pell! És clar que el que feim és pintar monstres per ridiculitzar-los i que en comptes de fer-nos por, ens facin riure. Quan els deman: "Us fa por es monstre que hem pintat?" La resposta és unànime: NOOOOOOOOO!

Sa veritat és que l'experiència és polida, surten moltes coses, però sobretot la capacitat dels infants de raonar i reconèixer les emocions és espectacular. A més els encanta dibuixar monstres! La pregunta que més em fan és: me'l puc endur a casa? Perquè estan orgullosos de la feina, de la seva creativitat per dibuixar un monstre. 

També algunes mestres han volgut documentar-ho, cada una a la seva manera, fent un panell a l'aula, posant el monstre conjunt en un mural ben visible o publicar-ho al blog d'aula.

Es nota molt quan una aula ha treball amb emocions: la seva cpacitat narrativa, argumentativa, la capacitat d'escolta... aflora i et sembla que tractes amb adults i no infants.

Us recoman no només comprar el llibre, sinó fer-hi feina amb els infants! Tota una experiència! 

dilluns, 3 de febrer de 2014

Globus emocionals

Literalment! vaig dur a terme una activitat amb infants molt molt petitons, d'un anyet! I vaig haver de pensar molt quina activitat emocional proposar que els mantenís l'interès deu minutets. Al final vaig optar per emprar globus. A cada globo, i segons el color, una cara i dons cada globus una renou. Així, mentre jo contava una petita història, anava treient els globus i feien renous. La història us la podeu inventar, ja que dels que es tracta és de que surtin elements que ells viuen en el dia a dia. Per exemple, esteim contents quan sa mamà ens fa cossiguetes (pessigolles, joques...). Ploram quan ens feim mal o no ens donen el que volem... 
Els globus no estaven massa inflats perquè després els vaig deixar als petits, per tal que els poguessin tocar. 

El globus rosat és el de l'amor, i dins dur paparets troquelars amb cors, papallones, solets... nova massa renou, però transparència d'aquest color permet veure el que hi ha a dins i fer-lo moure. 
El globus groc és el de l'alegria. A dins dur dos picarols! És una renou divertida i sempre els fa ganes de sonar.
El globus verd és el de la calma. A dins dur arrosset, que sempre cau bé.
El globus vermell és el de la ràbia! A dins dur macarrons, que fan molta renou i simulen l'enfadament.
El globus blanc (gris i millor si fós negre) representa la por. A dins dur pasta petita, tipus pistón. Està molt poc inflat, és petitet. No volem gaire aquesta por, tot i que ens és necessària per viure.
I el globus blau és el de la tristesa. A dins dur confetti molt petit (són els foradets d'enquadernació).


Com us podeu imaginar, vaig pensar que a fillets més grans de tres i quatre anys també els agradarien. A més han d'endevinar el que hi ha a dintre. Però us ho adverteixo! Es desinflen amb un obrir i tancar els ulls amb ells!
Després de l'activitats dels globus (explicar, descobrir, escoltar... però us poden surtir altres dinàmiques) trec el dau de les emocions. Aquest té les mateixes cares que els globus. Cada fillet/a tira un cop el globus i ha de dir una cosa que el faci posar d'aquella manera i després tots feim la cara. Una manera creativa de fer aquest joc (i potser millor fer-ho amb infants més grans) és tenir dos daus. Un amb animals i l'altre amb les emocions. El que s'ha de fer és representar aquell animal amb aquella emoció. Els sol agradar força també.


En definitva, jocs que potser sembla que no feim res, però a través dels quals aprenen a identificar les emocions, conèixer-les i expressar-les, tot sent més empàtics amb els altres i creant vincles més forts.
A què esperau per posar-ho en pràctica?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...