dijous, 9 de gener de 2014

Documentar a l'escola

Molts autors afirmen que documentar és una pràctica inherent a la pedagogia, que es construeix a partir d’una realitat que dóna gran valor als processos d’E-A en el dia a dia de l’escola. La Red Territorial d’Educació Infantil de Catalunya (2012:14) diu que: Documentar com aprenen els infants és una de las qüestions fonamentals de l’escola activa, de l’escola que valora, respecta i confia en l’infant, del qual desconeixem els límits del seu potencial. 
http://www.pinterest.com/mruris/documentació-a-lescola/
Tal com assenyalà Hoyuelos (2006), darrera la documentació hi ha el rerefons ètic de considerar l’educació i l’escola transparents, d’oferir una imatge digna de la infància; la consideració política que l’escola té el deure de donar visibilitat al que fa. La documentació és, doncs, una eina imprescindible per fer visibles als altres els processos d’E-A dels infants i els docents i posteriorment reflexionar sobre aquests, per millorar i ordenar els pensaments i la pròpia pràctica educativa. Llavors, una documentació sistematitzada de les propostes i les activitats que els infants realitzen a l’escola possibiliten un anàlisis i avaluació contínua de cada un, de la seva qualitat i del rol de l’educadora, i alhora permeten compartir la feina amb altres professionals, famílies i infants. Alguns dels motius pels quals la documentació pren força i per a què ens serveix:
  • Afavoreix l’”objectivitat” en l’anàlisi i la discussió, permetent així revisar els registres recollits tantes vegades com sigui necessari.
  • Qualifica el projecte educatiu i el fa coherent amb les necessitats de creixement dels infants, fent-los els protagonistes de l’acció educativa.
  • Permet compartir cada experiència amb la resta de cicle i equip educatiu. 
  • Agilitza la comunicació amb les famílies sobre els continguts de treball que es realitza a l’escola.
  • Suposa conservar memòria del que s’ha treballat, un punt de partida on reempendre les experiències d’altres companys i professionals per perllongar i donar continuïtat a la investigació pedagògica. Val a dir també que documentar desprèn acolliment, reconeixement i reconeixement de protecció respecte a la cultura d’infància i del valor d’educar. 
  • Constitueix un procés de formació contínua i permanent per l’equip educatiu de l’escola.
  • Mostra a la comunitat educativa el que succeeix a l’escola, el dia a dia. 
  • Ens familiaritza amb les noves tecnologies i l’ús d’aquestes. Documentar és un procés viu i dinàmic que requereix l’ús i domini d’instruments i aparells que tal vegada creiem que no empraríem mai en la nostra tasca educativa.
Es pot concloure que la documentació recupera una dimensió cultural més genuïnament pedagògica, fins a tal punt que garanteix un savi equilibri el fer, el pensar, el reflexionar, tal i com argumenten Ana Lia Galardini i Sonia Iozzelli (2010:15).
Hem de tenir molt en compte qui són els destinataris de la nostra documentació per tal que aquesta sigui eficaç i significativa. No és el mateix documentar pels infants que per les famílies, pels ensenyants o per la comunitat.
Quan documentam pels infants, hem de posar-la al seu abast i ho feim per donar-los l’oportunitat d’adonar-se de les pròpies conquestes i d’interioritzar millor l’experiència viscuda, donant forma i valor a la identitat del grup a través dels seus pensaments i les seves històries. A més, els fillets tenen necessitat de tornar a examinar les seves experiències i reflexionar-hi per tal de acomodar el nous esquemes mentals.
Quan documentam per les famílies contribuïm a què aquestes es sentin més participatives i tranquil·les, ja que veuen reflectides les experiències dels seus fills i la quotidianitat de la jornada de l’escola. Els estimulam a que s’interessin pel que succeeix més enllà de saber si el seu fill ha menjat o ha defecat. D’aquesta manera els introduïm en continguts educatius que els fan canviar d’opinió, canviar les seves expectatives i interessar-se pels processos d’ensenyament i aprenentatge, com de l’educació en general. Si un centre té a les parets de l’entrada una documentació atractiva, rica en continguts i esdeveniments educatius, els pares de seguida reben un missatge fort respecte al projecte de centre i la voluntat de compartir-ho. Les famílies, doncs, es senten acollides i amb ganes d’aturar-se i prestar atenció. Les hem de posar en situació de com està organitzada l’escola, quina imatge d’infant té el centre i com quina tasca educativa es dur a terme. És, doncs, una manera de promoure la participació de tots en la vida de l’escola a partir de la informació i el coneixement. També la documentació permet dialogar amb les famílies sobre projectes i experiències concretes, afavorint així el diàleg entre pares i fills. 
http://www.pinterest.com/mruris/documentació-a-lescola/
La documentació pels ensenyants i dels ensenyants mostra la seva capacitat per construir coneixements a partir de les experiències viscudes i la reflexió sobre aquestes, a més d’ajudar-los a crèixer professionalment, tot prenent consciència del projecte educatiu que volen dur a terme i prestant més atenció al∫ treball de preparació.
Els docents també s’adonen que observant i transcrivint els que fan i diuen els fillets els ajuda a descobrir què és el que suscita el seu interès, perquè fan les coses d’una manera i no d’una altra... Aquesta feina implica, doncs, que observar requereix reflexionar sobre el material recollit, seleccionar-lo i triar els llenguatges més eficaços per explicar el que ha succeït, adquirint una consciència crítica de la pròpia pràctica i alhora prendre distància de tot el que es fa, es diu o es decideix en la feina.
Finalment, la documentació per la comunitat serveix per fer transparent el servei i fer visibles els infants, els mestres i els pares de la comunitat. Contribueixen a generar un sentit de pertinença i d’adhesió al centre i al seu valor formatiu. A través dels documents escrits i visuals presentem el centre, el programa o servei educatiu, la seva identitat, la seva història i el moment actual. Les imatges, els plafons, els tríptics, els dossiers, entre d’altres, serveixen també per donar a conèixer i fer partícip la comunitat social –els pares i les famílies fonamentalment– de les experiències viscudes, de la filosofia compartida i de la manera de fer i sentir de l’escola.
La documentación hace visibles las personas, las escuelas, los equipos, sus participantes y autores, como también la calidad de sus procesos [...]. Meritxell Bonàs (2007)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...