dimecres, 26 de febrer de 2014

DON'T PANIC! El que pots fer davant una rebequeria



Emocionari: el diccionari de les emocions

De vegades ens passa que ens costa expressar, definir una emoció. Fins hi tot desconeixem les diferències que hi ha entre una emoció i una altra, perquè ens poden semblar el mateix. Coneixes la diferència entre incomprensió i desemparament? O entre frustració i decepció? Sabries definir el que és la malenconia? A què ens dur l'odi? 
També és cert que per poder gestionar i entendre les emocions les hem de viure! 
Doncs bé, existeix un diccionari preciós sobre les emocions on les podem veure enllaçades, però a més definides de manera senzilla i entenedora, acompanyedes d'il·lustracions meravelloses. Aquest diccionari es diu Emocionari i és de l'editorial Palabras Aladas. A més, a la seva pàgina trobareu un grapat de recursos per treballar les emocions amb infants de tercer cicle de primària o de secundària.
Però sobretot, és per un mateix, per anar llegint, per poder entendre les altres persones, per veure en quin estat ens trobem quan recentment s'ha mort un familiar i que estem trist, però que més tard ens podem sentir culpables, irritats o sentir odi cap a aquella persona que hem perdu... i per infant, com és aquest procés? Com el podem ajudar a expressar el que sent? I és que els infants són els miralls de les seves famílies, duen una càrrega feixuga, feixuga. Doncs, en primer lloc, posar paraules a tot el que succeeix, a definir aquestes emocions i entendre'n el procés. En segon lloc entendre-ho com un procés natural que s'ha de viure per poder-lo gestionar. I en tercer lloc donar eines a l'infant per tal que sigui resilient. I no, no és pas tant fàcil...
Per açò que us convit a comprar/ consultar aquest llibre com a primer pas!

dissabte, 15 de febrer de 2014

Menjacabòries!

Aquest passat divendres vaig fer un taller sobre LA POR a un grup de 5è d'E.I. a l'escola de Pintor Torrent. El grup ja havia treballat molt sobre aquesta emoció i la qüestió era trobar una estatègia que els funcionés prou per tal de gestionar-la. Per açò que vam crear MENJACABÒRIES. I què són? Doncs són uns personatgets que ens escolten, que els podem explicar les nostres pors, els nostres problemes abans de dormir-nos i així poder dormir tranquils. La idea sorgeix del llibre Menjacabòries, d'Anthony Browne, ed. Kalandraka. Un llibre entrenyable! Tracta d'un fillet que sempre està preocupat i que li costa molt dormir.... un dia que va anar a dormir a ca s'àvia aquesta li va donar uns menjacabòries. Dormir uns quants vespres l mar de bé. Però de repent un dia es va començar a preocupar de nou, perquè va pensar que si només explicava els seus problemes als menjacabòries aquests també estarien preocupats i.... va trobar una manera per aquè els seus menjacabòries també dormissin bé. I no us cont el final, perquè el millor és que us el compreu!!!! 
Doncs, la tutora tenia preparat tot el material per fer menjacabòries: pals de gelat amples, ulls dels que borinen, celos decorats (washitapes) goments, rotuladors, llanes... tot a punt per poder fer cada infant el seu menjacabòries! No us encanten?

A més, com que ja havia anat a aquesta aula a contar el Monstre de colors, un infant em va fer un regal ben especial i polit:

 I és que són uns artistes!!!


dilluns, 10 de febrer de 2014

Quines són les funcions de les emocions?


divendres, 7 de febrer de 2014

Va de....MONSTRES!

Doncs si, MONSTRES HORROROSOS I TENEBROSOS, porucs i menuts, ALEGRES I SOMRIENTS, enamorats i relaxats, RABIOSOS I MELEITS, són el que m'han regalat infants arreu del municipi a través del taller Les emocions eduquen!. I quines coses més precioses han anat sorgint durant aquests mesos amb aquesta proposta. 

Podríem pensar que als infants els fan por els monstres. Doncs bé, a alguns sí, a d'altres els diverteixen i altres tenen clar que no existeixen. I us demanareu: de què xerra aquesta dona? Doncs d'un llibre meravellós, que ja us havia presentat anteriorment (aquí), El monstre de colors, d'Anna Llenas. El que propòs quan em reunesc amb les tutores és un ventall d'activitats i recursos amb diferents contes.

El que més ha triumfat aquest és el Monstre de Colors. Depenent de l'edat, cont el conte en gran grup, tot i que procur donar veu a tots als infants i a les seves emocions segons van apareixent al conte. Ens dur una estona, perquè volen dir i expressar el que senten quasi bé tots. Els dón un exemple del que significa aquella emoció i ells després me'n diuen 50.000 més. Han sortit coses precioses! Per exemple: De què pot tenir por un monstre? Doncs.... d'un MONSTRE!!!! Quina veritat tant gran! Noltros també podem tenir por d'altres persones... Us adoneu del paral·lalisme?

Segons l'edat, després de contar el conte feim un monstre conjunt, treballant així l'esquema corporal, però procur anar una mica més enllà, i fer que els infants arribin a un conscens, a una votació. I entrendreu perquè si us dic que tenen tant assumit que un monstre té dos ulls, dues orelles, una boca, un nas... que quan els proposo de fer-li més ulls, o més orelles o molts braços, queden desconcertats i no saben prou que fer. I comencen els crits! Una volta hem fet el nostre monstre, cada un d'ells fa el seu. Un paper en blanc i un rotulador negre, donant peu a la creativitat (i molta! és una cosa tan abstracta... que resulta fàcil de dibuixar, sense pauta, sense altra consigna que DIBUIXA UN MONSTRE); si bé estar alguns el fan igual que el que hem fet conjuntament i d'altres el fan com el del llibre. Després pinten amb cera segons les emocions que han aparagut en el conte. I quines coses més guapes surten. Aquell que no té por a res, resulta que ens pinta un monstre poruc (negre), aquell que s'expressa amb agressivitat el pinta vermell, aquell que li ha costat l'adaptació blau... fins hi tot han sortit monstres enamorats, amb declaracions d'amor! I escullen lliurement el color que volen pintar. És cert que moltes vegades escullen més pel color que els agrada, però us sorprendrieu veure els seus raonaments de perquè un color i no un altre.

El fet d'expressar gràficament una emoció ajuda a comunicar, a entendre, vivenciar, empatitzar... però el fet de fer monstres els ajuda a superar la por. Encara avui en dia ens trobem amb infants que els han entrat la por al cos dient: Si fuges, vindrà un monstre i te menjarà! Quan ho sents explicar als infants, se t'escarrufa sa pell! És clar que el que feim és pintar monstres per ridiculitzar-los i que en comptes de fer-nos por, ens facin riure. Quan els deman: "Us fa por es monstre que hem pintat?" La resposta és unànime: NOOOOOOOOO!

Sa veritat és que l'experiència és polida, surten moltes coses, però sobretot la capacitat dels infants de raonar i reconèixer les emocions és espectacular. A més els encanta dibuixar monstres! La pregunta que més em fan és: me'l puc endur a casa? Perquè estan orgullosos de la feina, de la seva creativitat per dibuixar un monstre. 

També algunes mestres han volgut documentar-ho, cada una a la seva manera, fent un panell a l'aula, posant el monstre conjunt en un mural ben visible o publicar-ho al blog d'aula.

Es nota molt quan una aula ha treball amb emocions: la seva cpacitat narrativa, argumentativa, la capacitat d'escolta... aflora i et sembla que tractes amb adults i no infants.

Us recoman no només comprar el llibre, sinó fer-hi feina amb els infants! Tota una experiència! 

dilluns, 3 de febrer de 2014

Globus emocionals

Literalment! vaig dur a terme una activitat amb infants molt molt petitons, d'un anyet! I vaig haver de pensar molt quina activitat emocional proposar que els mantenís l'interès deu minutets. Al final vaig optar per emprar globus. A cada globo, i segons el color, una cara i dons cada globus una renou. Així, mentre jo contava una petita història, anava treient els globus i feien renous. La història us la podeu inventar, ja que dels que es tracta és de que surtin elements que ells viuen en el dia a dia. Per exemple, esteim contents quan sa mamà ens fa cossiguetes (pessigolles, joques...). Ploram quan ens feim mal o no ens donen el que volem... 
Els globus no estaven massa inflats perquè després els vaig deixar als petits, per tal que els poguessin tocar. 

El globus rosat és el de l'amor, i dins dur paparets troquelars amb cors, papallones, solets... nova massa renou, però transparència d'aquest color permet veure el que hi ha a dins i fer-lo moure. 
El globus groc és el de l'alegria. A dins dur dos picarols! És una renou divertida i sempre els fa ganes de sonar.
El globus verd és el de la calma. A dins dur arrosset, que sempre cau bé.
El globus vermell és el de la ràbia! A dins dur macarrons, que fan molta renou i simulen l'enfadament.
El globus blanc (gris i millor si fós negre) representa la por. A dins dur pasta petita, tipus pistón. Està molt poc inflat, és petitet. No volem gaire aquesta por, tot i que ens és necessària per viure.
I el globus blau és el de la tristesa. A dins dur confetti molt petit (són els foradets d'enquadernació).


Com us podeu imaginar, vaig pensar que a fillets més grans de tres i quatre anys també els agradarien. A més han d'endevinar el que hi ha a dintre. Però us ho adverteixo! Es desinflen amb un obrir i tancar els ulls amb ells!
Després de l'activitats dels globus (explicar, descobrir, escoltar... però us poden surtir altres dinàmiques) trec el dau de les emocions. Aquest té les mateixes cares que els globus. Cada fillet/a tira un cop el globus i ha de dir una cosa que el faci posar d'aquella manera i després tots feim la cara. Una manera creativa de fer aquest joc (i potser millor fer-ho amb infants més grans) és tenir dos daus. Un amb animals i l'altre amb les emocions. El que s'ha de fer és representar aquell animal amb aquella emoció. Els sol agradar força també.


En definitva, jocs que potser sembla que no feim res, però a través dels quals aprenen a identificar les emocions, conèixer-les i expressar-les, tot sent més empàtics amb els altres i creant vincles més forts.
A què esperau per posar-ho en pràctica?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...