dilluns, 24 de març de 2014

PREMIS!!!

Na Vanessa, del blog Les petites emocions ha compartit amb jo dos premis! Mils i mils de gràcies, sa veritat és que per petit que sigui el gest, et fa adonar que sí que hi ha gent que et segueix i et llegeix. Avui en dia ja és díficil, ja que posant un "ME GUSTA" i llegir transversalment la informació o posant un emoticono ja no ens esforcem en la COMUNICACIÓ. Per açò que aquests petits premis tenen la seva gràcia, volen dir que fas bona feina i allò que fas recupera el sentit que potser havies perdut. No és un mer "ME GUSTA". 


A més, aquests premis són un reconeixement entre blogaires per tal d'aconseguir més difusió i fer més visibles els diferents blogs. Si el teu blog reb aquest reconeixement i tens ganes de compartir-lo amb altres blogs cal:

- Agrair al blogs que t'han concedit el premi i fer-te seguidor.
- Donar el premi a 11 blogs que acaben de començar o que tenen menys de 200 seguidors.
- Informar del premi a cadascun dels blocs.
- Visitar els blocs que han estat premiats juntament amb el teu.


Els blogs que he escollit per compartir el premi i fer-ne difusió són: 
Esper que us agradin i que formin part del vostre dia a dia! ;)

divendres, 21 de març de 2014

PLOREM!!!

El plor representa l'estat físic del dolor, de la tristesa, de la frustració, de la impotència... En general en la nostra societat occidental tendim a reprimir-lo (i fins fa molt poc es reprimia sobretots als fillets: "Plorar és cosa de dones!" es deia...) ja que o bé ens fa pena veure algú plorant o socialment no està prou ben vist. Si bé està d'alguna manera hem d'aprendre a gestionar aquest plor i si mai no el vivim, difícilment el podrem entendre, comunicar-ho o sortin-se'ns de l'espiral de la tristesa. Us puc assegurar que cal que els infants plorin, també els adults. Ho dic perquè jo mateixa durant el primer any de vida no vaig plorar mai. El dia que vaig voler plorar, tenia prop d'un any, no ens vaig saber i em vaig quedar sense aire. Els meus pulmons no estaven preparats físicament i ma mare va haver de córrer cap a l'hospital perquè jo no tornava. Em van fer moltes proves i finalment la pediatra li digué a ma mare: L'has de fer plorar, l'has de fer enfadar... perquè a nivell fisiològic és necessari, és saludable... I doncs, ma mare em feia algun pessic, no em donava el que jo desitjava, em feia frustrar... i més d'una vegada em va haver de fer respiració assistida. Gestionar-ho ens ajuda també a ser més autònoms, perquè ens ajuda a créixer i no dependre dels altres, tot al contrari, ens mostra a ser més empàtics i comunicatius.

El plor és saludable, tant emocionalment com físiològicament. PLOREM!!!!

dilluns, 10 de març de 2014

Xerrada per famílies: Les rebequeries i els límits

Il·lustració: Lauren Castillo
La setmana passada vaig fer una xerrada per pares i mares sobre Les rebequeries i els límits. Vaig procurar que fós una xerrada distesa, amb humor i no molt llarga. Moltes vegades ens passa que quan anem a xerrades o conferències sobre com educar els fills surts amb mala consciència, et sents culpable i sense saber com sortir-te'n realment. Doncs un dels meus objectius en aquest xerrada fou no fer sentir "culpables" als pares pels seus actes davant una rebequeria. Em vaig dedicar més a explicar, argumentar, la necessitat de les rebequeries i l'aprenentatge que suponen aquestes per l'infant i de com l'ajuden a regular-se i aprendre a resoldre conflictes futurs; d'aquí a necessitat de tenir límits assumibles per ells i pel seu moment evolutiu. 
Vaig preparar un power point amb informació i amb un parell de vídeos. Vaig cercar informació és clar. I n'hi ha tanta sobre aquest tema... però vaig trobar un article preciós, de na Núria Alsina Punsola, anomenat "Les rebequeries, un camí cap a l'autonomia" a la revista Viure en Família de l'ed. Graó, del que us en recomano la seva lectura. Dos d'aquestes són anuncis que molts de voltros segur que heu vist, però que us enllaç perquè són genials, tenen humor tot i el producte que venen. Ambdós anuncis són ambientats en un supermercat. En un hi ha la figura paterna i a l'altra la meterna. El del pare el vaig posar al principi de la presentació per encetar i rompre el gel, per sentir les opinions de les famílies; el de la mare al final per concloure i mirar d'estirar del fil de les famílies i trobar estratègies davant una rebequeria. I em van sorprendre! 
Fou una gran experiència per jo, vaig aprendre enormement de tot@s ell@s... i és que hi ha res més polit que aprendre per tota la vida i poder-ho compartir?

Anunci amb la figura paterna:


Anunci amb la figura materna:

dilluns, 3 de març de 2014

Somriu i agafa'n un!

Descarrega'l i penja'l a qualsevol lloc!!!  És un freebie!

;)

La por. Un petit marc teòric

Fa unes setmanes vaig el·laborar un petit marc teòric sobre la por, ja que hi he fet feina amb diferents centres. El vaig tenir enllaçat a la part dreta del blog, discretament... però ara us l'enllaç aquí per tal que el pugueu consultar. És curtet, no tenia intenció de fer-ho ni molt llarg, ni molt complexe. Esper que resulti útil. 
La por és un dels temes que més sorgeix a les aules i que encara avui s'hi treballa poc, tot i que és una emció vistosa. Esper que a partir de la comprensió i el coneixement d'aquesta emoció hi dediqueu més esforços a treballar-la.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...