dimecres, 4 de febrer de 2015

LA PACIÈNCIA

Recentment en els tallers d'Educació Emocional he treballat en un parell de centres amb infants de 6è d'E.I. valors com compartir, escoltar, ajudar, tenir paciència... són valors que hem de treballar dia a dia a l'aula, que requereixen molt de temps, dedicació i incís. Alguns d'ells, més que valors, són habilitats que anam adquirint al llarg de la vida. Les mestres sabem que és esgotador demanar als infants silenci, paciència, tenir actitud d'escolta... i que els resultats de la nostra insistència no els obtindrem a curt termini, ans al contrari, poden passar anys. És una mica com sembrar un arbre: posem la llavor i anam regant, llevant les males herbes, l'estalonem que no cresqui tord i l'acompanyem mentre es fa gran i finalment obtenim el seu fruit. Enteneu el que vull dir? Un dia una mare li va dir a una mestra: "No sé com ho fas per a què el meu fill segui a la classe, a casa mai para quiet!". I la mestra li va contestar: "Saps quantes vegades li he hagut de dir? No pensis que va seure la primera vegada de dir-li! No, a vegades, allò que jo vull mostrar no té fruits fins als 20 anys!" 
En fi. L'activitat que vam dur a terme per treballar el COMPARTIR i la PACIÈNCIA principalment fou la següent:
Vam contar el conte "Què és la Pau?" i vam tenir moltes converses sobre els diferents aspectes que surten el conte. És un conte molt mono de n'Emma Damon, Ed. Beascoa. A cada pàgina hi trobam una frase que comença: La Pau és.... donar, compartir, jugar junts, consolar... i hi ha un dibuix representatiu de cada cosa. Però la gràcia és que a la mateixa pàgina, aixeques el dibuix i diu el que NO és la Pau! Són situacions que els infants entenen bastant bé, ja que só escenes força quotidianes i donen peu a fer conversa.  En haver contat el conte i xerrat una mica sobre la PAU, vaig agafar un full A4 i els vaig explicar que cada infant n'havia d'agafar un tros. Intencionadament, vaig agafar un tros ben gros, ja que la meva intenció era que no n'hi hagués prou per tots els infants i que l'haguessin de compartir. I tal dit, tal fet! I va anar prou bé. Els infants van compartir els seus trossos amb els que no en tenien. Llavors, vam pintar cada tros i vam haver de re-construir l'A4 amb molta, molta PACIÈNCIA! Evidentment fou complicat! I clar, vam perdre la paciència, alguns ja van anar a jugar pels racons... era del que es tractava, era intencionat. Per açò vam treure la RECEPTA DE LA PACIÈNCIA: 



Una volta practicada un parell de vegades, vam intentar tornar a fer el puzzle i alguns més que altres van tenir la paciència d'ajudar a fer-lo. 

Crec que va tenir prou èxit i fou una activitat prou diversa i bastant adaptada als infants, tot i que, com sempre, hi ha aspectes a polir! Les receptes (com la de la ràbia o aquesta) són inventades, podeu posar qualsevol cosa, als infants els agrada fer-ho tot, sobretot si implica el cos i funcionen molt bé. 
Sou lliures de descarregar-vos les receptes i dur-les a la pràctica! ;) ja me contareu...!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...